La Generalitat estudia recórrer al sector privat per construir presons

L’avantatge d’aquesta fórmula és que l’Executiu no ha de desemborsar de cop el cost de la construcció, ja que és una empresa privada la que fa la inversió.

Aquest sistema es va utilitzar entre el 2003 i el 2008, durant els dos governs tripartits d’esquerra encapçalats per Pasqual Maragall primer i José Montilla després. Amb aquest model es van construir cinc presons: Brians 2 (Sant Esteve de Sesrovires), Joves Quatre Camins (la Roca del Vallès), Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), Puig de les Basses (Figueres) i Mas d’Enric (el Catllar, a la comarca del Tarragonès).

La quota anual que ha de pagar la Generalitat per aquestes cinc instal·lacions és de 57,90 milions d’euros. La partida més important de fons se l’emporten el centre de Mas d’Enric (15,60 milions) i el centre de Puig de les Basses (14,70 milions).

En l’actualitat, a Catalunya hi ha nou presons, a les quals s’han d’afegir quatre centres de règim obert (els reclusos només estan obligats a ser-hi unes hores, normalment per dormir), el Pavelló Hospital Penitenciari de Terrassa i la Unitat Hospitalària Santa Maria, a Lleida. Tret d’aquestes, la resta són de titularitat pública.

A la Zona Franca de Barcelona s’està construint un nou centre de règim obert, costejat per la Generalitat, i al mateix districte hi haurà la nova presó de dones de Barcelona, que substituirà la de Wad-Ras. La Generalitat està analitzant si aquesta presó ja es construeix amb el sistema de dret de superfície, segons avancen a aquest diari les fonts consultades.

Aquesta fórmula es va començar a fer servir per construir presons a Catalunya "en un moment en què van confluir diverses circumstàncies adverses que impedien garantir les condicions de seguretat i convivència als centres penitenciaris" catalans, explica María Pérez, directora general de Gestió d’Infraestructures de la Conselleria de Justícia. En concret, apunta aquesta experta, es va produir un "creixement sostingut de la població interna i no es disposava de prou places per no haver de massificar l’ocupació de les cel·les. S’hi va afegir l’estat de "degradació" d’alguns recintes, alguns d’ells amb més de cent anys d’història, i un "manteniment precari". Aquesta "obsolescència funcional", assenyala Pérez, impedia disposar d’espais adequats enfocats a la reinserció dels interns.

Agilitat

Per resoldre aquesta situació de la manera més àgil possible, el Govern va optar pel règim de dret de superfície, que també es va utilitzar per construir de forma ràpida moltes comissaries dels Mossos d’Esquadra i edificis judicials. Aquests contractes d’adjudicació van permetre, segons la directora general de Gestió d’Infraestructura, disposar de centres penitenciaris en "un termini de temps assumible", d’"alta qualitat constructiva i adequat funcionament". A més a més, les condicions de manteniment d’aquestes presons es van dissenyar amb criteris de màxima exigència amb l’objectiu de disposar d’espais en unes perfectes condicions d’ús i en funcionament permanent, qüestió que es tradueix en un estat de conservació òptim", apunta María Pérez.

Les constructores

La primera presó que es va constituir amb el règim de dret de superfície va ser la de Brians 2, situada als voltants del centre penitenciari Brians 1, a Sant Esteve de Sesrovires. El dret de superfície va ser adjudicat per la Generalitat el 21 d’octubre del 2003 a les constructores Dragados Obras y Proyectos, Proinosa, Promoción de Ingeniería de Obras i Construcciones PAI, que al cap d’un any van constituir la mercantil Can Brians 2. Passat un quant temps, aquesta societat va modificar el seu accionariat. En l’actualitat, aquest dret l’ostenten Iridium Concesiones de Infraestructuras i Cat Desenvolupament de Concessions, relacionades totes dues amb el grup ACS. El desembre del 2034 està previst que aquest centre passi a mans de la Generalitat.

Notícies relacionades

La pluja obliga a suspendre avui les classes a 30 escoles de València

Justícia negocia l’ampliació de 256 places a Mas d’Enric

Ara bé, la primera presó construïda en règim de superfície que serà traspassada a la Generalitat no serà aquesta, sinó una altra: la de Joves de Quatre Camins, perquè el període del contracte és molt més curt, de tan sols 20 anys. Després serà el torn de la de Brians 2, Lledoners (juny del 2038), Puig de les Basses (juny del 2040) i Mas d’Enric (desembre del 2041).

Entre les empreses adjudicatàries d’aquest dret hi ha o hi ha hagut, a banda de Dragados i algunes filials del grup ACS, constructores com, per exemple, Copisa Constructora Pirenaica, Ferrovial Agroman i Comsa Emte.