Cimera institucional

La Síndica urgeix un "acord de país" pel sensellarisme

6.700 persones dormen al carrer a Catalunya. Davant aquesta realitat, la Sindicatura acorda crear cinc grups de treball per buscar-hi solucions coordinades.

La Síndica urgeix  un "acord de país" pel sensellarisme
2
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +

El sensellarisme "afecta la totalitat de les poblacions", per la qual cosa urgeix arribar "a un acord de país" i treballar conjuntament perquè les respostes a aquesta realitat siguin "unitàries". És el diagnòstic que la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va fer després de la cimera que ahir va reunir diverses desenes d’alcaldes, entre ells el de Barcelona, Jaume Collboni, a més de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i entitats de la Taula del Tercer Sector. Els Ajuntaments van demanar més recursos i la consellera va prometre que els tindran. El Govern català està immers en l’elaboració d’un pla de xoc que inclou acordar amb els municipis una resposta coordinada per oferir opcions a les persones que viuen al carrer i l’elaboració d’un cens únic.

Propostes concretes

Giménez-Salinas va anunciar que la Sindicatura organitzarà cinc grups de treball amb l’objectiu d’elaborar "propostes ja concretes i específiques" per presentar-les en una pròxima reunió a la primavera. Algunes dades noves sí que va presentar la Síndica partint d’una enquesta que l’organisme ha fet a 84 Ajuntaments, tots els de l’àrea metropolitana i també els que tenen més de 20.000 habitants. Hi van contestar 77 consistoris, que representen una població de 5,6 milions de persones. Partint de les seves respostes, es pot afirmar que a Catalunya hi ha 4.290 persones que dormen al carrer i 2.434 que malviuen en assentaments. Són 6.724 persones sense un sostre digne. La meitat dels municipis enquestats (52%) afirmen tenir assentaments, fins a un total de 409. Una mica més de la meitat d’aquestes persones (3.556) estan en seguiment per part dels serveis socials (3.556). El 36% dels municipis ofereixen places residencials i el 61% té serveis d’higiene; el 39%, menjador social, i el 54%, servei de guarda-roba.

Aquesta és una nova estimació que, malgrat les limitacions estadístiques, posa de manifest la magnitud del problema. Si l’Ajuntament de Barcelona xifrava la setmana passada en 1.784 les persones que dormen al carrer, una xifra rècord i a l’alça, dimecres passat Zel recompte anual de la Fundació Arrels a la ciutat elevava aquest registre fins a les 1.982.

De fet, la Sindicatura va decidir convocar la cimera després de constatar un augment significatiu de les queixes rebudes amb relació al fenomen. En els últims tres anys, ha rebut 147 queixes vinculades al sensellarisme, 73 de les quals a la ciutat de Barcelona.

Notícies relacionades

"Aquestes xifres no haurien de sorprendre’ns", va dir el president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado. "Tenim uns problemes de cohesió social molt greus, un nivell de pobresa molt elevat i a això cal afegir-hi la crisi de l’accés a la vivenda", va assenyalar Trabado, que va reivindicar que les entitats socials tinguin un paper "determinant" en la governança del pla de país contra el sensellarisme.

La consellera de Drets Socials, per la seva banda, va voler tranquil·litzar molts dels alcaldes assistents i els va assegurar que "la Generalitat els acompanyarà perquè puguin disposar de més recursos". Entre aquests alcaldes hi havia Collboni, que va defensar aquest "acord nacional" i va assenyalar que la ciutat de Barcelona inverteix "un milió d’euros a la setmana" en consideració a persones sense llar.