Catalunya injecta més de 100 milions en equipaments científics punters

Catalunya es prepara per desplegar una nova generació d’infraestructures científiques capdavanteres. Segons anunciarà avui el Departament de Recerca i Universitats, la Generalitat mobilitzarà fins a 103 milions en equipaments científics per "impulsar la recerca d’excel·lència, atraure talent i fomentar la transferència de coneixement", apunta la conselleria. Un 30% dels fons procedeixen de la Unió Europea, un 20% és aportat per Recerca i Universitats i el 50% el pagaran les universitats o centres de recerca beneficiaris, "amb fons propis o amb altres ajudes compatibles".

Amb tot això es finançaran un total de 14 projectes de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), l’Hospital Sant Joan de Déu, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i la Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta, entre d’altres, per avançar en àmbits com ara la medicina de precisió i la revolució quàntica.

Gairebé la meitat dels projectes seleccionats estan relacionats amb les ciències de la salut o amb recerques que, de cara al futur, podrien ajudar a tractar unes malalties fins ara incurables. N’és un exemple la iniciativa Tecnoinvivo de la Fundació Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), que consisteix en la creació i equipament d’un hub tecnològic per a la recerca preclínica orientada a models in vivo en què ara se situa el Mercat del Peix de la Ciutadella del Coneixement.

Segons els seus impulsors, l’objectiu és construir un nou espai de més de 1.000 metres quadrats que podrà acollir fins a 4.400 gàbies de rosegadors i inclourà la plataforma científica de "ratolins mutants". Aquests elements permetran accelerar moltes de les recerques i avançar en l’àmbit de la medicina de precisió.

Un altre dels projectes seleccionats és el BCAN (Universitat de Barcelona – UB), centrat en la rehabilitació de l’edifici de l’antic Teatre de Mundet per acollir el Barcelona Center for Applied Neurosciences, que busca ser un "motor d’R+D+I en neurociència aplicada a la salut, per promoure la resiliència sanitària, econòmica i social". En un esmorzar informatiu amb periodistes fet aquest octubre per parlar d’aquest projecte, el rector de la UB, Joan Guàrdia, va explicar que "no té sentit que cada grup de recerca o cada hospital" hagi de tenir aparells costosos per portar a terme aquesta mena d’experiments, sinó que "el més lògic és fer economia d’escala i crear un centre perquè tots els grups de recerca puguin fer servir aquests instruments tan cars d’una manera transversal i compartida".

Malalties pediàtriques

També ha sigut seleccionat el projecte ExplorER, de la Fundació Privada per la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu. Es tracta d’una iniciativa estratègica per transformar l’abordatge de les malalties minoritàries i complexes pediàtriques creant una infraestructura de recerca traslacional única per a menors. Aquest espai integrarà disciplines com per exemple la genòmica, la neurociència i la bioinformàtica, amb la finalitat de promoure la recerca en diagnòstics avançats i teràpies personalitzades.

L’Hospital del Mar, per la seva banda, també ha rebut fons per "transformar i modernitzar" les seves infraestructures per "consolidar així el seu lideratge en l’estudi de teràpies avançades i emergents". I l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (Idibgi) es reforçarà per impulsar l’accés de pacients de Girona a les teràpies de frontera.

Els fons també busquen reforçar la "revolució quàntica" que viu Catalunya. La Fundació Institut de Ciències Fotòniques, per exemple, invertirà per remodelar l’edifici Icfo-W per construir-hi laboratoris tecnològics d’última generació que acolliran "laboratoris de nanocaracterització de materials i xips fotònics" desenvolupats en la línia pilot de circuits fotònics integrats PIXEurope, a més d’espais relacionats amb la iniciativa Vall de la Quàntica. En aquesta mateixa línia, la Fundació Eurecat ha rebut fons per integrar-se a un clúster dedicat a la recerca sobre sistemes d’emulació quàntica i, paral·lelament, en treballs relacionats amb la intel·ligència artificial.

Notícies relacionades

La ‘cosina’ sevillana visita la Moreneta

D’antic teatre a superlaboratori

Aquesta nova línia de finançament també es dedicarà a nodrir com a mínim tres grans iniciatives vinculades a la sostenibilitat. Primer, s’ampliaran els laboratoris del Catalonia Circular Material Hub (C-CMH), en què es treballa en temes de reciclatge i de components avançats. Segon, es finançarà el projecte Direcxte de l’Institut de Recerca a Energia de Catalunya (IREC) per "accelerar la transició cap a nous models energètics". I tercer, es finançarà la creació d’un programa de recerca en bioenginyeria per a la sostenibilitat a l’espai Besòs-IBEC per "investigar nous materials biodegradables i aplicables a l’economia circular".

Un altre dels projectes estrella que ha entrat en la convocatòria és l’ampliació i modernització del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). El sincrotró Alba, per la seva banda, construirà un edifici i prepararà la instal·lació del primer criomicroscopi per a tomografia electrònica per "obtenir imatges de l’estructura en 3D de complexos macromoleculars, orgànuls i cèl·lules a resolució molecular en volums de diversos micròmetres".