La nul·la informació sobre els canvis a batxillerat preocupa als instituts

Fa just un any, el desembre del 2024, la Direcció d’Innovació, Digitalització i Currículum va comunicar als instituts que el departament ultimava canvis en el batxillerat per al curs 25-26 (és a dir, el que va començar el setembre passat). Ho feia, assegurava, a requeriment de la Secretaria d’Estat d’Educació del ministeri. Es tractava d’adaptar el currículum català (del 2022) a les exigències de la Lomloe introduint tres grans canvis: la reducció de pes del Treball de Recerca (TR), que passaria de tenir un valor del 10% de la qualificació final del batxillerat a computar "com qualsevol altra matèria"; la unió de Física i Química i de Biologia i Geologia a primer de batxillerat, que es convertirien en dues assignatures en lloc de quatre, i l’eliminació de les matèries de modalitat de Literatura Castellana i Literatura Catalana de segon, que d’ara endavant serien optatives anuals a primer.

La notícia va provocar un tsunami de reaccions polítiques i socials, que en un primer moment es van centrar en el fet que la matèria de Literatura Catalana (també de la Castellana, però la reacció la va provocar la primera) deixaria de ser matèria de modalitat a segon de batxillerat per ser relegada a optativa a primer, amb la qual cosa desapareixerien de la selectivitat. L’oposició va ser tal que, l’endemà de fer-se públics els canvis, la consellera Esther Niubó va comparèixer per anunciar dues coses. D’una banda, va assegurar que per "al Govern, la defensa del català era una línia vermella" i que garantiria que les dues literatures es mantinguessin com a matèries de modalitat i, de l’altra, va retardar un any l’entrada en vigor dels canvis: no es posarien en marxa el setembre del 25 sinó el setembre del 26.

La rectificació de la consellera amb la literatura i el retard en el marge d’aplicació dels nous canvis –cosa que constatava que el requeriment del ministeri era negociable– va ser gasolina per a la mobilització dels professors de Ciències contraris a la fusió de Física i Química, i Biologia i Geologia. Des d’aleshores, docents i col·legis professionals s’estan mobilitzant de totes les maneres imaginables per denunciar els perjudicis que provocarà la retallada d’hores en ciències. La modificació inicial preveia passar de tres hores de Química i tres de Física a tres hores de Física i Química, però la lluita de la comunitat científica va fer que el Govern introduís un altre canvi en la proposta inicial i donés quatre hores a la nova matèria de Física i Química (cosa que suposaria a la pràctica no perdre tres hores sinó dues). Malgrat que la mobilització constant, a l’abril, quatre mesos després del polèmic anunci, la conselleria va donar el debat per tancat.

"És un disbarat"

Des del departament defensen que la fusió "no afectarà els coneixements mínims que rebran els alumnes" ni les hores totals de ciències, ja que seran substituïdes per optatives com Reptes de Física i Química, "altament recomanables" per complementar la formació. Els docents contraris –la majoria– responen que "per resoldre els reptes primer cal tenir una base" i insisteixen que "és un disbarat treure hores de la base per donar-les a continguts més específics als quals és impossible arribar sense els coneixements previs".

Notícies relacionades

Estopa, un elf i un aeroport ple de màgia: ¿què pot passar?

"Se’ns menja la paperassa"

Des de l’abril, els centres educatius no han rebut més notícies sobre l’assumpte, cosa que està generant malestar i dubtes en els claustres, l’alumnat i les famílies. En el cas dels docents, ja no és només que hauran d’aplicar un nou currículum amb què la majoria no està d’acord, sinó que temen que des de la conselleria se’ls informi dels detalls a l’últim moment, sense marge per preparar la programació amb calma per al curs vinent, ja que s’introdueixen noves matèries. Des de la conselleria asseguren que ja han rebut les al·legacions a la modificació del decret del currículum i s’està redactant un nou esborrany. Recorden, a més, que el canvi no només respon al requeriment del ministeri, sinó que també ho fa al compliment d’una sentència del TSJC després d’una demanda interposada pel sindicat Professors de Secundària (tot i que la seva demanda era canviar el currículum per eliminar la possibilitat de substituir les matèries tradicionals per àmbits).

Entre les nombroses al·legacions, moltes eren de lletres. Com les de la plataforma Docents de Filosofia de Catalunya, que demana aprofitar la modificació del decret per incrementar les hores de Filosofia. "Som l’única comunitat autònoma que dedica menys de tres hores setmanals a la Filosofia en el batxillerat", denuncien.