Joaquín Zarzoso: "Ens punxen les rodes del cotxe i ens roben els gossos"

Ha canviat notablement. Ha disminuït el nombre de caçadors per la falta de relleu generacional, mentre que la caça ha guanyat importància com a eina per gestionar poblacions en expansió, com el senglar. Això ha posat en relleu que el sector no pot afrontar tot sol aquests reptes i que és imprescindible més suport de les administracions.

¿Hi ha problemes de relleu generacional?

El principal problema és que els joves estan cada vegada més desconnectats del medi rural i de les tradicions. S’hi afegeix també una imatge de la caça negativa. Els caçadors estem estigmatitzats i molts joves tenen por de no ser assenyalats per acompanyar els pares o avis.

Ara hi ha més dones...

Sí, hem observat un increment notable de noves caçadores. Són molt responsables i plenament implicades. La dona en les nostres societats de caça, en les nostres batudes aporta una imatge més moderna al sector cinegètic. Per això les volem animar a elles i als joves a iniciar-se en la caça, una activitat que connecta amb la natura, fomenta molts valors com el respecte o la camaraderia, i té un paper clau en la gestió del nostre territori i de la fauna. La caça avui dia és una tasca social.

¿Què reivindica el sector?

Som un col·lectiu compromès amb el medi natural, que fa una tasca social indispensable: controlem espècies com el senglar o el conill, evitem danys agrícoles, accidents de trànsit i contribuïm al control de malalties com la tuberculosi i, actualment, la pesta porcina africana. Aquesta activitat no solament requereix esforç i dedicació; també comporta un important cost econòmic que els caçadors assumim de la nostra pròpia butxaca.

Pateixen actes vandàlics.

Continuem sent maltractats mediàticament i poc valorats per la societat i, de vegades, per les institucions. Demanem que no ens trenquin els vidres dels cotxes ni ens punxin les rodes quan sortim a caçar i que no ens robin els gossos. Alguns apareixen en una protectora a 50 quilòmetres d’on va ser recollit amb l’excusa que eren al mig d’una carretera, quan disposen de GPS i número de telèfon del propietari.

Els acusen d’abandonar-los.

El sector està criminalitzat per casos aïllats i es difonen notícies falses sobre nosaltres com ara que abandonem o maltractem els gossos. Per al caçador, el gos és un membre més de la seva família, inverteix molts diners en entrenament i cura i tots estan censats i amb xip. La federació reclama una normativa sectorial específica per als gossos de caça.

¿Com analitzen aquest brot de pesta porcina?

Entenem que és essencial actuar amb rapidesa i amb coordinació. Les societats de caçadors col·laborem activament en el seguiment de la fauna silvestre, per facilitar dades de camp i per aplicar les recomanacions que fan les autoritats.

¿Com ho fan?

Des de l’any 2018, la Federació Catalana de Caça i el Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (Sefas) fem el seguiment sanitari passiu de la fauna cinegètica. Així obtenim informació vàlida sobre les malalties i agents infecciosos de la fauna salvatge per saber-ne la progressió.

Notícies relacionades

Els jutjats triguen més d’un any a resoldre les custòdies

Oviedo 2031: candidata a Capital Europea de la Cultura

¿Poden ajudar a contenir la pesta porcina?

Considerem imprescindible la nostra col·laboració. En altres països europeus els caçadors han participat activament en el control del porc senglar, la vigilància sanitària i la localització d’animals morts, fet clau per frenar l’expansió del virus.