El Govern ultima un pla de xoc per abordar el sensellarisme

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar ahir al Parlament que el seu departament té un "pla de xoc molt avançat" per donar una "resposta immediata" a la problemàtica del sensellarisme. El document s’està elaborant de manera "estretament" coordinada amb una desena d’ajuntaments, entre els quals hi ha el de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. També hi participen els departaments de Presidència i de Salut.

"Estem en converses avançades amb una desena d’ajuntaments compromesos a donar una resposta al sensellarisme", va explicar. No va entrar en detalls del pla, però sí que va avançar que estan "buscant emplaçaments" per tot Catalunya que els permetin augmentar la capacitat d’atenció a les persones sense llar.

Martínez Bravo va garantir que el Govern abordarà el fenomen amb mirada "supramunicipal" malgrat que "no tots els ajuntaments tenen la mateixa voluntat de resposta". Per la consellera, atendre aquesta problemàtica "no és una qüestió d’ordre públic o de tenir una ciutat més ordenada, sinó que es tracta d’una crisi humana".

Ja fa temps que els municipis, reclamen una coordinació més estreta amb la Generalitat en la lluita contra el sensellarisme. Precisament hores abans de la compareixença de la consellera, i en declaracions a EL PERIÓDICO, la comissionada d’Acció Social de Barcelona, Sònia Fuertes, apressava el Govern a exercir "una coordinació més horitzontal amb tots els departaments implicats" en la lluita contra el sensellarisme.

La consellera també va assegurar que traslladarà al debat de la llei del sensellarisme les recomanacions de l’informe elaborat pel CETIS, com per exemple la creació d’un cens anual de persones sense llar. En aquest sentit, Martínez Bravo va admetre que "la falta de dades" en l’àmbit del sensellarisme fa que sigui "difícil" mesurar el fenomen, així que "al més aviat possible" el Govern desplegarà un cens anual i un sistema de dades unificat entre administracions.

La consellera va aprofitar també per assenyalar el vincle entre el sensellarisme i la crisi de l’habitatge, ja que, segons va assegurar, el 32% dels casos s’originen per desnonaments; un 16%, per la no-renovació d’un contracte de lloguer, i un 14%, per no haver pogut assumir aquest contracte.

Martínez Bravo va fer públic els avenços en resposta a preguntes de la diputada Núria Lozano, dels Comuns, que va demanar al Govern que "lideri la lluita per posar fi a aquesta situació" i va considerar que l’anunci de la consellera és "un escrit de bones voluntats".

Els assentaments

La Cambra també va abordar el problema dels assentaments irregulars. A Barcelona, el consistori té comptabilitzats 62 assentaments de barraques i 48 locals ocupats, al marge d’agrupacions de tendes de campanya com la situada a la Zona Franca, la més gran de la ciutat.

Notícies relacionades

Casa Mas i La Marató comparteixen taula, sabor i compromís

La IA revoluciona la prevenció d’incendis i l’anàlisi dels boscos

Sobre aquest assumpte, Josep Rius (Junts) va interpel·lar la consellera d’Interior, Núria Parlon, perquè donés explicacions sobre "la seguretat i la convivència" en aquests assentaments. Rius va assenyalar que "les situacions que han d’afrontar els ajuntaments" davant els assentaments són "cada vegada més greus i més complexes", i va assegurar que la Guàrdia Urbana "carrega amb la major part del pes policial". "Els Mossos no estan presents amb la intensitat que caldria", va recalcar.

Parlon va recriminar a Junts que doni a entendre que el sensellarisme només s’ha d’atendre des d’una posició policial i va defensar que "ha de ser l’últim recurs".