La falta de mà d’obra retarda la reforma d’habitatges

"No hi ha paletes bons en el mercat. Els que hi ha no estan preparats", raona Marius, un contractista romanès que té una plantilla àmplia de paletes a Madrid i que no dona data de reformes fins passat el febrer vinent. "Hi ha molta demanda; hi ha molta gent que compra cases antigues per reformar", assenyala. Té, a més, moltes dificultats per trobar personal. "Jo puc pagar a un bon oficial de primera 3.000 euros amb la Seguretat Social, però no en trobo perquè no n’hi ha. Em truca gent que no en sap, que no coneix l’ofici. Molta gent del meu país que treballava en això se n’ha anat perquè allà la situació econòmica és ara molt més bona", lamenta sobre la diàspora romanesa.

"Nosaltres ja donem dates per a l’abril, tot i que ja es pot anar treballant en el projecte, amb el pressupost, modificacions i altres aspectes", asseguren a l’Estudio Raíces de Barcelona. "Em sap greu, no podem agafar res fins passat l’estiu. Som una empresa petita familiar i ja tenim diverses reformes programades", comenten en una altra empresa de Madrid.

La tempesta perfecta

Diverses fonts del sector consultades per aquest diari estimen que el termini mitjà per iniciar un treball de reforma supera sempre dos mesos, però poden arribar a ser sis mesos, i en alguns casos superar un any. És la tempesta perfecta.

A la falta de personal qualificat s’hi afegeix l’augment de les reformes d’habitatges, que han crescut aquest 2025 un 1,6% més que l’any passat: la previsió és que es portin a terme reformes a gairebé 1,9 milions d’habitatges a Espanya, d’acord amb l’Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Materials de Construcció (Andimac) basant-se en un estudi de la consultora Arthursen.

Entre els factors que expliquen aquest augment hi ha l’envelliment generalitzat del parc residencial –el 80% dels edificis té una qualificació energètica E, F o G– i el dinamisme del mercat de segona mà, segons assenyalen des de la patronal. Aquest any prop de 535.000 habitatges superaran 18 anys d’antiguitat, fet que els converteix en candidats clars per a la renovació.

Alhora, segons Pedro Fernández Alén, president de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), el sector viu la crisi més greu de falta de treballadors, atès que necessita pel cap baix 700.000 operaris nous només per complir els objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. "Les empreses estan desbordades", assegura un portaveu de l’Associació Nacional d’Empreses de Rehabilitació i Reforma (Anerr).

Tot això contribueix a fer que el temps d’espera pugi. "El problema és la quantitat de feina que es pot agafar alhora", apunta Rafa Llorens, de Cocina y Reformas Valencia, que disposa d’un equip de treball propi, però per a determinades feines –com la fontaneria– truca a especialistes.

"No hi ha especialistes"

"No agafem més feina perquè no hi ha especialistes en el mercat. De genèrics n’hi ha molts, però si busco un enrajolador vull que sigui un enrajolador. Fusters, electricistes, lampistes, enrajoladors... són ara els privilegiats del sector", explica el responsable d’aquesta empresa de reformes de cuines i banys. D’acord amb fonts del sector, el seu sou ha pogut augmentar almenys d‘un 20% des del 2020.

"Nosaltres no tenim disponibilitat fins d’aquí més de dos mesos. Busquem per tot arreu, però no hi ha nois per treballar", afirma Casimiro, de l’empresa de reformes Makras de Madrid, que assumeix que a un paleta bo no li pot pagar menys de 2.000 euros. "Nosaltres fem enrajolaments i soldadures. Molta gent et diu que sí que en sap, però després veus que ho fan malament i has de respondre tu davant el client", es queixa. Portals com Milanuncios són plens de reclams buscant peons, paletes i oficials de primera (o de segona), fonamentals en qualsevol obra, atès que és el personal més experimentat pel fet de tenir la destresa per posar rajoles als banys, fer encofrats o impermeabilitzacions, a més d’aixecar tota mena de maçoneria.

"Empresa multiserveis busca un paleta per fer feines d’assegurances, oferim telèfon, furgoneta i alta a la Seguretat Social amb tot en regla, sou 1.600 €", "Es busca enrajolador oficial de primera" o "Empresa de reformes busca un paleta oficial de primera amb experiència per a incorporació immediata a Madrid. Es valoraran coneixements de pavimentació i enrajolaments, Pladur. Allisats i pintura" són algunes de les desenes d’anuncis que es poden trobar a la web.

Un mínim de 2.000 euros

"2.000 euros al mes és el barem mínim per pagar un paleta bo, quan el conveni marca de 1.300 a 1.500. És que hi ha poca gent i això tensiona els preus", afirma el responsable de l’empresa de reformes H2T (15 treballadors), que assegura que nota que hi ha un repunt d’obres tant de reforma com d’habitatge nou durant els últims mesos "perquè hi ha més diners en general".

"Jo tenia fins fa poc una empresa gran, de 17 persones, i donava cita per a un any, però va arribar un moment que era impossible. Em queia una obra perquè n’havien trobat un altre i tenia la gent aturada. Ara només som quatre i m’atabalo menys. Intento no saturar-me", diu Medina, que dona nom a la seva empresa de reformes a Madrid.

En la patronal es remarca l’escàs impacte que tenen els fons europeus Next Generation per a la rehabilitació d’edificis: el 2019 es van intervenir 29.000 habitatges i el 2024 la xifra no va arribar a 25.000, davant els més de 110.000 de beneficiats per deduccions fiscals per obres d’eficiència energètica el 2023. Andimac estima que el 2025 aquestes deduccions podrien arribar a 200.000 llars.

Notícies relacionades

"Per trobar especialistes cal pagar-los 2.500 euros"

La pressió per les notes dispara ja l’ansietat a 2n de batxillerat: «Vull acabar la ‘sele’ i no tornar a obrir un llibre en la meva vida»

La pujada dels salaris en la construcció també influeix, en un efecte dòmino, en l’augment del preu de les obres de reforma, ja influït, des de la guerra d’Ucraïna, per la crisi dels materials. Segons l’índex de costos de construcció del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, aquests costos han registrat una alça del 29% entre el 2020 i el 2024. Els que més han pujat són l’acer, la fusta i l’alumini: més d’un 25% en només dos anys.

Així, de mitjana, el pressupost per metre quadrat se situa entre 400 i 1.200 euros segons la qualitat, d’acord amb Arquality, estudi d’arquitectura especialitzat en reformes integrals i rehabilitació d’habitatges. Si a Madrid el preu bàsic d’una reforma se situa en 380-500 €/m², a Barcelona és una mica superior (400-520 €/m²), totes dues, però, per sota de Palma (450-570 €/m²) i Bilbao (430-550 €/m²).