Trapero alerta que la marihuana amenaça la seguretat a Catalunya

El negoci de la marihuana i el crim organitzat que genera al seu voltant és un fenomen a l’alça i que afecta de manera "greu" la seguretat a Catalunya. És l’advertència que va llançar ahir el director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, que va reclamar endurir les penes que preveu el Codi Penal per al tràfic de marihuana.

En la seva intervenció en la jornada Marihuana i crim organitzat. Reptes i estratègies de resposta, organitzada per la Fundació per a la Seguretat Pública, Trapero va presentar les xifres del 2024: aquell any hi va haver a Catalunya 114 incidents violents –dels quals un 80% van ser narcoassalts– i dos homicidis vinculats directament a les plantacions i al tràfic de marihuana. En el 30% de casos es van utilitzar armes de foc. En total, hi va haver 2.000 detinguts relacionats amb la marihuana, dels quals 300 pertanyien a bandes.

Quant a les confiscacions, l’any passat els Mossos van desarticular 444 plantacions, i no són totes les que hi ha: "No hem arribat a entrar en totes les que sabem que hi ha pel procés de provar l’activitat i aconseguir l’ordre judicial d’entrada i registre", va explicar Trapero, que va afirmar que de mitjana cada any es requisen entre 500.000 i 600.000 plantes, cosa que suposa entre 6.000 i 7.000 quilos de droga. També va remarcar l’augment de la toxicitat de la marihuana, que ha passat de tenir un THC (el principal constituent psicoactiu del cànnabis) del 7% al 20% .

Amb totes aquestes dades a la mà, el director general de la Policia va advertir de l’increment de la inseguretat, d’una banda, i del "greu dany a la salut pública", de l’altra, abans d’apuntar que el tràfic de marihuana té "una penalitat molt baixa pel mal que ens causa com a societat". En aquest sentit, va lamentar que només el 10% d’aquests 2.000 arrestats ingressessin a presó provisional per la baixa penalitat que té aquest delicte.

Així, va reivindicar que el cultiu i el tràfic de marihuana siguin considerats com a delictes greus contra la salut pública, perquè s’endureixin les penes als narcotraficants. Segons Trapero, cal "obrir el meló" del càstig penal als narcotraficants com una de les vies de lluita contra el crim organitzat de la marihuana, més enllà de la policial, amb canvis legislatius en el Codi Penal.

Trapero va recordar que el problema de la marihuana va irrompre a Catalunya fa 15 o 20 anys i va considerar que al principi "vam tenir com a societat una mirada ingènua", ja que es veia com una cosa de consum reduït. Va remarcar que les activitats legals van arribar emparades per la falta de regulació i a partir d’allà el seu consum es va expandir entre els joves.

Ara, el crim organitzat s’ha instal·lat a Catalunya "pel rendiment econòmic important" que genera aquesta activitat, va assenyalar Trapero. Va posar un exemple: 700 plantes generen entre 250.000 i 300.000 euros en tres o quatre collites. Els narcos obtenen un benefici gairebé íntegre, ja que les plantacions són en locals ocupats i amb la llum punxada.

Aprofundint en aquest negoci, l’intendent de la prefectura dels Mossos d’Esquadra, Toni Rodríguez, va assenyalar que tenint en compte que el preu del quilo d’aquesta droga ronda els 2.100 euros, una primera collita pot suposar un benefici de 24.000 euros, una quantitat que es pot incrementar si es coneixen intermediaris del nord d’Europa, ja que allà la marihuana es paga més cara.

¿Què fan els narcos amb els diners? La majoria de productors els utilitzen com a "reinversió" tenint en compte la facilitat amb què s’ha obtingut aquesta quantitat i tornen a cultivar marihuana. És una reincidència en el delicte que "surt barata", va assegurar Rodríguez, apuntant a un dels factors que explicaria que Catalunya sigui un dels principals productors de marihuana d’Europa.

¿Cap a un narcoestat?

Notícies relacionades

Carme Montserrat, catedràtica de Psicologia Social: "Els nens que pateixen violència a casa no saben a qui recórrer"

Entrega dels Premis Comunicació Corporativa

El director general de la Policia va recordar que la situació geogràfica de Catalunya també contribueix al fet que sigui un dels principals subministradors de droga i així mateix va apuntar que França és el consumidor de marihuana més important d’Europa.

El president de la Fundació per a la Seguretat, Josep Gázquez, va defensar la urgència que el problema de la marihuana estigui a l’agenda pública i per això ahir va reunir representants del món policial, polític i judicial. "Estem molt lluny i no volem generar cap temor però no podem consentir que es construeixi un narcoestat o que la marihuana acabi impregnant les estructures de l’Estat", va indicar Gázquez.