Rebel·lió als instituts escola catalans contra l’ordre de fer classe totes les tardes

Malgrat la claredat del document i es presumeix que per rebaixar la inquietud, el Departament d’Educació assegura, per la seva banda, que «de moment no hi ha canvisi que tant el calendari com els horaris del curs vinent encara no s’han començat a treballar». «Si hi ha d’haver alguna modificació, s’acordarà amb la comunitat educativa», afirmen fonts de la conselleria. El missatge, però, no ha tranquil·litzat en absolut als claustres dels instituts escola.

La reforma horària que recull l’ordre de calendari vigent, si es porta finalment a terme, implica canvis de pes. El cas és que la pròrroga permetia a la majoria d’instituts-escola (120 actualment) tenir horaris diferents a primària i a secundària. A la pràctica, el canvi implica que l’ESO s’ha d’ajustar al mateix model horari que infantil i primària, cosa que significa introduir cinc tardes lectives a la setmana també a secundària. La majoria, fins ara en feien dues o tres. El canvi suposa una «imposició» –el cert és que aquí no hi ha hagut capdebat– contra la qual una cinquantena de claustres ja s’han rebel·lat.

Debat sobre «les necessitats reals»

Malgrat que l’ordre de calendari vigent és del mes de maig, el malestar va començar a arribar als centres al juliol, quan algunes direccions van rebre la comunicació que la moratòria que els permetia no fer totes les tardes a secundària acabava i que, a partir del curs 26-27, haurien d’unificar els horaris de primària i secundària. La mobilització, articulada a través de la Plataforma per la Jornada Intensiva, va començar a forjar-se quan, al primer claustre de setembre, les direccions van anunciar la mesura als professors.

El portaveu del col·lectiu, el professor Inyaki Talens, explica que 51 centreseducatius ja han escrit una primera carta a la conselleria manifestant «el seu rebuig de la decisió unilateral d’implantar obligatòriament la jornada partida en tots els centres d’educació secundària que formen part del model d’institut escola». Es tracta de missives avalades pels consells escolars, que apel·len a l’autonomia de centre i en les quals els claustres assenyalen que la imposició de fer les cinc tardes és una mesura que «no respon a les necessitats reals dels centres educatius».

El consens entre els centres mobilitzats és clar: els instituts escola (que no disposen d’una normativa pròpia, una de les seves reivindicacions) rebutgen que se’ls imposi un horari a secundària que no han de realitzar els instituts ordinaris(gairebé el 90% fan jornada intensiva).

«Falta de coherència»

«La nostra experiència ens mostra que les hores de la tarda a secundària són poc profitoses per a l’aprenentatge: l’alumnat arriba cansat, amb poca capacitat de concentració i amb una motivació molt més baixa que al matí. La capacitat cognitiva i el rendiment acadèmic són més alts a les franges matinals i aquesta organització partida acaba repercutint en una menor eficàcia de la tasca educativa i en un risc més gran d’absentisme», apunta l’esmentada carta, que també mostra una preocupació «profunda» per «la falta de coherència pedagògica i d’autonomia de centre».

La missiva prossegueix destacant que cada comunitat educativa té «la seva realitat i les seves necessitats específiques», i és «fonamental poder adaptar l’organització horària al projecte educatiu». «La imposició d’un únic model per a tots els instituts escola trenca aquest principi i crea una situació desigual entre centres de la mateixa localitat», insisteixen.

La realitat dels instituts escola és molt dispar. Hi ha centres, per exemple, que tenen sisena hora a primària i no compten amb un edifici pera la secundària, per la qual cosa en aquests casos es tindrà tot l’alumnat en espais reduïts en una franja horària més extensa. També s’hauran de coordinar tres horaris diferents (infantil, primària i secundària) amb els horaris del professorat i els (pocs) espais disponibles. «Demanem que es respecti la nostra veu com a claustre, perquè som els professionals que treballem dia a dia amb l’alumnat i les famílies, i que es permeti mantenir l’horari del nostre institut escola. Creiem que és la millor opció tant des d’un punt de vista pedagògic com organitzatiu, i que només d’aquesta manera podrem garantir un aprenentatge de qualitat, una comunitat educativa cohesionada i una escola pública que respongui de veritat a les necessitats socials», conclouen els claustres mobilitzats.

Recerca de recolzament de les famílies

La resposta donada pel Departament a les escoles que han mostrat la seva disconformitat amb la decisió no dista gaire de la que la conselleria ha donat a aquest diari. Malgrat l’ordre de calendari, en una ‘e-valisa’ [els correus oficials amb què les escoles es comuniquen amb la conselleria] responen que «pròximament» està prevista una reunió de directors d’instituts escola amb l’objectiu decompartir les diferents inquietuds i punts de vista sobre aquesta qüestió», tot i que «no hi ha cap novetat per part del Departament».

Notícies relacionades

Tona encén el seu futur verd

Catalunya tindrà un hivern càlid i amb pluges al litoral

Més enllà d’estar pendents del que passi en aquesta reunió en què es decidiran els nous passos a seguir, des de la Plataforma per la Jornada Intensiva està buscant suports entre les famílies, amb cartes similars a la dels claustres, per redoblar la pressió.

Estudi sense data

El debat sobre quina és la jornada adequada per a l’alumnat de secundària s’arrossega des de fa anys i el seu final no sembla ser a prop, tot i que entre els pediatres hi ha consens en què entrar a les vuit del matí és massa aviat per al cos adolescent. Els especialistes també qüestionen que fer la jornada seguida i menjar passades les tres i mitja de la tarda tampoc és adequat per a aquestes edats. De fet, l’anterior Govern (ERC) va demanar a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiquesa (Ivàlua) un informe sobre l’impacte de la jornada escolar en l’alumnat que el canvi de Govern va posposar. Amb l’entrada del PSC es va fer una «repriorització» dels encàrrecs a Ivàlua i es van anteposar altres informes, com el de l’ús de les pantalles. Fonts del Departament d’Educació i FP assenyalen que aquesta avaluació figura «entre les pròximes que es volen impulsar», però no ofereixen més detalls sobre el seu calendari. Potser el 2026.