Visca les cuineres de cada dia

El premi Català de l’Any del 2003, quarta edició del guardó, va ser per a Ferran Adrià. Estava en òrbita el cuiner de l’Hospitalet. The New York Times Magazine li havia dedicat una portada a l’agost, però per als lectors d’EL PERIÓDICO feia temps que era una fascinant barreja de conjurat, geni i marcià. El primer premi Catalana de l’Any el va recollir ahir a la nit Montserrat Fontané, cap de Can Roca, el restaurant de menú de migdia (a 18 euros, ara mateix) en què van créixer com a persones i es van forjar com a cuiners els germans Joan, Josep i Jordi Roca. Sí, els d’El Celler de Can Roca, tres estrelles Michelin i en dues ocasions nomenat el millor restaurant del món.

Els constants aplaudiments amb què el públic va celebrar les intervencions de Fontané en la seva conversa amb els periodistes Pau Arenòs i Sergi Mas volien dir visca les mares que ens van parir i ens van alimentar, tres hurres per les cuineres de cada dia, glòria als guisats amb salses lligades sense trampa i als fregits que cruixen ídem. I les rialles no menys constants volien dir que la dona té cops d’humor brillants. Mas: "¿De què riuen?". Fontané: "Es riuen de mi". De nou Fontané: "Catalana de l’Any, no, catalana de sempre".

Fontané va acudir a la gala acompanyada pels seus tres fills, dues nores i quatre nets. La preparació de la mare favorita de Joan són els calamars a la romana; la de Josep, la sopa de menta; i la de Jordi, el gelat de xocolata. Jordi va clavar el retrat de la seva mare, 89 anys i fins fa poc al capdavant dels fogons de Can Roca: "Menjava dreta a la cuina".

El veí Javier Cercas

L’escriptor Javier Cercas, el Català de l’Any, era pràcticament veí de Can Roca, restaurant que va obrir el 1967, un any després que ell arribés a Girona procedent d’Ibahernando (Càceres). El va freqüentar, com tants emigrants que es van establir als voltants, va explicar. A El Celler de Can Roca també hi ha anat, però menys. "Avui toca dir que prefereixo Can Roca", va indicar a EL PERIÓDICO. El loco de Dios en el fin del mundo, el seu últim llibre, persegueix respondre una pregunta clau per a la seva mare, va explicar en la xerrada amb els periodistes Àlex Sàlmon i Inés Martín Rodrigo: "Després de la mort, ¿què hi ha?".

Els germans Júlia i Pau Serrasolsas, això és, Ginestà, van acomiadar acompanyats per un teclista i una guitarrista la vetllada al paranimf de l’Escola Industrial amb la interpretació d’Estimar-te com la terra i Tot el que ens queda.

Notícies relacionades

"El periodisme és més necessari que mai"

El millor sentit de l’humor

A més de la nombrosa representació política encapçalada per Salvador Illa, president de la Generalitat, la gala va reunir membres del món empresarial (Aurora Catà, consellera del Banc Sabadell; Isabel Vea, dircom de Bodegas Torres; Manel Casals, director del Gremi d’Hotels de Barcelona; Marc Gómez, dircom de la Fundació La Caixa; Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona; Joan Roca, president executiu del bufet d’advocats Roca Junyent) i de la cultura (Miguel Aguilar, director literari de Debate, Taurus i Random House; Isabel Vidal, directora del Grup Focus i presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre Catalunya; Judit Llimós, directora artística del festival GuitarBCN). Víctor Font, aspirant a desbancar Joan Laporta en la presidència del Barça, va acudir juntament amb Jaume Guardiola, membre de la seva candidatura.

Igual que menjava Montserrat Fontané a la cuina de Can Roca, dreta, van sopar els assistents al pati de l’Escola Industrial. Les postres van ser d’autor: una reinvenció del flam de vainilla firmada per Víctor González i Sofía Janer, de l’obrador La Dramerie.