El 70% de les ajudes per assetjament digital són per a dones madures

La violència masclista digital s’erigeix ja en una arpa creixent que afecta sobretot la població més jove, tot i que el seu abast va molt més enllà. De fet, institucions i organismes oficials tenen posat el focus en aquest tipus de violència per ser un dels principals forats, també per les limitacions en el seu abordatge, de la lluita contra les violències masclistes. El motiu és que els assetjadors han trobat un aliat en les tecnologies per insultar, amenaçar i acovardir les dones, com una forma cada vegada més quotidiana d’exercir assetjament i control.

Missatges de caràcter sexual

Diverses estadístiques indiquen que les víctimes d’aquest tipus de violència són sobretot joves. Per exemple, un estudi de l’Institut de les Dones revela que el 80% de les noies d’entre 16 i 24 anys s’ha sentit, alguna vegada, ofesa, humiliada, intimidada, assetjada o agredida en les xarxes socials i que el 56% dels missatges ofensius són de caràcter sexual, sobretot la divulgació de fotografies o vídeos sexuals, sense consentiment de la víctima. I les estadístiques de la Generalitat indiquen que el 34% de les noies han patit algun tipus d’assetjament o control digital.

No obstant, les dades de la línia d’atenció de Fembloc, entitat pionera a prestar atenció en violència digital, mostren que la majoria de les víctimes que han requerit assessorament d’aquest servei des de la seva creació, el 2022, tenen més de 30 anys. En concret, dels 367 casos, el 44,6% són dones d’entre 33 i 44 anys, i el 28,9% tenen entre 45 i 59 anys. El grup de noies de 18 a 29 anys representen el 21,9%. "Les estadístiques indiquen que les noies són les que més pateixen aquesta violència perquè són les que usen més les tecnologies. Però no són les úniques: estem veient un caràcter interseccional en l’edat i un augment de casos de violències sexuals en dones més grans, perquè ara tota la població fa un ús extensiu de les tecnologies –precisa Eva Cruells, coordinadora del projecte Fembloc–. No obstant, urgeixen més estudis per saber si la tendència està estesa".

Notícies relacionades

"El periodisme és més necessari que mai"

El millor sentitde l’humor

De fet, la falta de dades sòlides és un dels dèficits d’un tipus de violència masclista . El Ministeri de l’Interior ha identificat fins a 12 variants: entre aquestes, el troleig sexual (atacs col·lectius amb comentaris sexuals ofensius), la pornovenjança (publicació no consentida de contingut sexual) i els deepfakes (creació de contingut sexual amb IA).

Atenent al perfil de l’agressor, les estadístiques indiquen que, en el cas de les noies, la meitat són coneguts per les seves víctimes. En canvi, entre les dones més madures "hi ha més assetjadors desconeguts". "En aquest grup, com en el de les joves, hi ha molta violència sexual, com la sextorsió, que és un tipus de xantatge que consisteix a amenaçar una persona de divulgar imatges o vídeos íntims, i molta estafa amorosa, que pot estar relacionada amb les xarxes de ciberdelinqüència i la fractura digital", explica Cruells.