400 euros per una cita

L’Analí, veneçolana, va estar trucant al telèfon del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica sense èxit durant tres mesos. Ella i dos familiars més. "És desesperant, cal tenir molta paciència. Hi ha gent que acaba pagant, és clar, jo al final no ho vaig haver de fer", assenyala la dona, que precisa que a ella li va sortir la resolució favorable de petició d’asil, però no sabia res de la del seu fill: "Vinc perquè em diguin alguna cosa".

Qui més qui menys ha passat les de Caïm per obtenir el paperet per efectuar uns tràmits del quals, en alguns casos, depèn la seva estada al país. Molts han acudit al mercat negre de cites, com la María, sud-americana perseguida al seu país que va estar mesos esperant ser atesa per l’Administració. "Va ser desesperant, fins i tot els funcionaris amb qui vaig parlar van reconèixer que el millor era comprar la cita. Al final ho vaig fer, perquè em corria pressa, i vaig pagar 400 euros", relata.

Setmanes al telèfon

"Una de les recomanacions que t’arriben a donar és que et baixis una aplicació que funciona com un call center i fa centenars de trucades al dia, però ni així", relata la dona, que, com milers d’immigrants, es va passar setmanes penjada al telèfon o clicant a l’F5 del seu ordinador per refrescar la pàgina i comprovar si surtien espais disponibles.

Peticions d’asil, sol·licitud de targetes d’identitat d’estranger (TIE), del NIE, renovació de papers... La petició de cites "està col·lapsada", segons coincideixen a denunciar advocats especialitzats en Estrangeria, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i UGT.

Des del sindicat exigeixen al Govern que prengui "mesures urgents" per erradicar un problema que afecta "especialment col·lectius vulnerables i no només persones que necessiten dur a tràmits d’Estrangeria", sinó també sol·licitants de prestacions d’atur o que necessiten documents en la Seguretat Social. "És inacceptable que la ciutadania hagi de pagar per un servei públic", remarquen.

Bots informàtics

"He conegut casos escandalosos de persones que han hagut de pagar 400 o 500 euros per una cita d’asil", explica Vicente Martín, advocat del despatx Parainmigrantes. Segons explica, hi ha màfies que utilitzen "bots informàtics que es queden amb moltes de les cites d’oficines d’Estrangeria, de comissaries o del Registre Civil. Quan surten les 40 o 50 cites del dia les acaparen i no hi ha manera d’aconseguir-les".

"El problema va sorgir amb la pandèmia de la covid: els serveis que eren presencials van passar a ser telemàtics. S’hauria de passar a un servei d’atenció presencial sense cita perquè després et trobes casos d’Oficines d’Estrangeria buides", diu Martín.

Notícies relacionades

Temperatures sota zero a la Catalunya central aquest dimecres

L’hivern demogràfic es consolida: Els naixements cauen al mínim històric i l’esperança de vida escala als 84 anys

Per Mauricio Valiente, president de la CEAR, el que passa amb les cites "és un problema estructural", ja que no hi ha capacitat material per atendre totes les peticions d’asil que es produeixen, entre 160.000 i 180.000 a l’any. De fet, Espanya, després de França i Alemanya, és la que més en té de tota la UE.

Les comunitats amb més problemes per aconseguir cita són, segons la CEAR, Madrid, el País Basc, Catalunya, València i Andalusia. Segons Valiente, s’hauria de dedicar "una dotació més gran de personal", a més d’aplicar-se mecanismes que combinin l’atenció telemàtica amb la presencial per agilitar els temps i, sobretot, generar algun tipus de procediment més senzill perquè almenys els immigrants puguin manifestar la seva voluntat de demanar asil i tinguin "un tipus de resguard que els pugui donar seguretat jurídica".