"Estem revisant les ajudes per simplificar-les i agilitzar-les"

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va ser la convidada de l’Afterwork que dijous va organitzar EL PERIÓDICO a Casa Seat en un acte en què el director del diari, Albert Sáez, va posar èmfasi a dir que és "la consellera primera" d’EL PERIÓDICO, ja que els temes que inclou la Conselleria de Drets Socials (pobresa, infància, discapacitat i altres col·lectius vulnerables) són prioritat d’aquesta capçalera des de fa més de 40 anys.

Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en Economia per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), la consellera té una destacada trajectòria com a economista, investigadora i professora universitària, reconeguda per treballs en els àmbits de la desigualtat, la pobresa i la millora dels serveis públics. En aquest sentit, va reivindicar el que en diu "fontaneria dels processos"; és a dir, solucionar problemes. "Hi ha coses importants que han de funcionar bé. I arreglar procediments que no funcionen és un èxit, és el que la ciutadania vol", va defensar, en contraposició als polítics que abans de resoldre problemes es dediquen a prometre i crear polítiques noves.

Li va servir aquesta reivindicació per anunciar que la seva conselleria i la d’Economia han iniciat un procés de revisió de totes les prestacions socials actuals, per posar-hi ordre i així agilitzar les ajudes i aconseguir que arribin al màxim nombre de persones, amb l’objectiu al cap de reduir els nivells de pobresa: actualment un 35% dels menors de 16 anys, més de 400.000 infants i adolescents catalans, viuen en l’exclusió social.

"Hi ha un ecosistema d’excessius models de prestacions. Drets Socials i Economia analitzem com les podem organitzar i quines podem integrar amb la idea de simplificar la vida a la gent", va dir sense entrar en més detalls d’un procés que està en fases inicials. Martínez Bravo va dir que a Catalunya hi ha ciutadans que, per vergonya o perquè perceben que és un procés complicat, no sol·liciten ajudes. "Aquest problema es reflecteix en els índexs de pobresa".

Relacionat amb les ajudes socials, Martínez Bravo va voler desmuntar la notícia falsa que els sensepapers són els primers a rebre prestacions. "És el contrari. Els migrants sensepapers, que no tenen ingressos, tenen més problemes per obtenir les ajudes, perquè s’exigeixen requisits administratius que ells no tenen".

De la DGAIA a la DGPIA

Un dels primers temes que Martínez Bravo va abordar és el controvertit funcionament de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, l’antiga DGAIA ara reanomenada Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència (DGPIA), per "marcar un abans i un després". La consellera va agrair el paper que els mitjans han tingut "reflectint la preocupació de la població" per la protecció de la infància i també va reconèixer que aquest servei "feia temps que demanava més recursos i no els va tenir".

I és que un dels problemes, va diagnosticar la consellera, és que "l’increment demogràfic, l’augment de menors no acompanyats i de menors tutelats no ha anat acompanyat de més recursos". "Hi havia coses a la DGAIA que no funcionaven i que no s’havien arreglat de soca-rel. Hi havia hagut intents de millora, però calia anar més enllà", va resumir respecte al procés de reorganització que ha impulsat la seva conselleria. ¿En quin estat està ara la reconversió? "Estem contents perquè hi ha un full de ruta. Hem prioritzat els àmbits més urgents, com la gestió de les prestacions a extutelats, i estem en procés de consolidació. Esperem que el 2026 els canvis floreixin", va dir.

Preguntada per la possibilitat que siguin els jutges, i no la DGAIA, els qui decideixin sobre el desemparament o tutela d’un menor, la conselleria va explicar que hi ha converses en marxa amb tots els professionals implicats, però va recordar que aquesta modificació s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats, on Junts ja ha presentat una petició en aquest sentit. "Cal canviar el model i avançar cap a un en què els drets de la infància siguin més forts i estiguin més garantits. Hi treballem", va defensar.

Tot i que no va voler generalitzar, es va mostrar "convençuda" que "es podrien haver evitat casos de desemparament que han causat un greuge a menors i famílies". Ho va atribuir a "funcionaris massa cautelosos". "Estudiem com podem evitar que passi. Que no passa en general, però sí que hi ha hagut casos en aquesta categoria".

Notícies relacionades

Espanya expulsa 16 multireincidents per múltiples delictes ocorreguts a Catalunya

Gorka Espiau, director científic de Work4Progress: "En cooperació internacional, les receptes fixes ja no funcionen"

Martínez Bravo va reivindicar l’ús de la tecnologia per millorar la gestió pública i reduir la burocràcia. En aquest context va emmarcar els projectes de coordinació entre Drets Socials i Salut per millorar l’atenció a la dependència, i la creació d’una finestreta única en què els ciutadans puguin resoldre qualsevol procés de sol·licitud de prestacions. "És un repte majúscul perquè, per exemple, cada any hi ha un increment del 9% de sol·licituds de dependència. Hem de tenir bones bases de dades, formularis clars i connexió d’informació. Hi treballem, tot i que encara no es vegin els progressos. I quan ho aconseguim, això ampliarà la capacitat de canviar les polítiques públiques", va dir, prometent processos "automàtics i resolts al cap de dos dies".

Finalment, la consellera es va mostrar convençuda que l’estat del benestar és perfectament sostenible, però per a això és clau el creixement econòmic i també la recaptació d’impostos. "L’estat del benestar no és un cost, és una inversió", va remarcar.