Cimera al Brasil

La COP30 mobilitza 300 milions per adaptar els sistemes de salut al canvi climàtic

35 entitats filantròpiques comprometen fons per reforçar les alertes, i millorar la preparació dels sanitaris i la resiliència davant els nous escenaris.

La COP30 mobilitza 300 milions per adaptar els sistemes de salut al canvi climàtic

Andre Borges / EFE

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Mentre les negociacions de la cimera del clima del Brasil (COP30) avancen amb pas incert, Belém ha aconseguit posar en marxa una iniciativa global per preparar els sistemes de salut pública davant un món cada vegada més exposat a extrems climàtics. Es tracta d’un pla d’acció per reforçar els sistemes d’alerta davant desastres climàtics, millorar la preparació dels sanitaris davant aquests escenaris i reforçar la resiliència dels centres de salut de tot el planeta. La iniciativa ha aconseguit el suport de diverses entitats filantròpiques que, en total, s’han compromès a mobilitzar fins a 300 milions de dòlars.

El programa, anunciat en la recta final de la primera setmana de la cimera de Belém, ha sigut desenvolupat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), diverses entitats vinculades a les Nacions Unides i el Govern del Brasil. Segons va explicar Alexandre Padilha, ministre de sanitat del Govern de Lula i un dels principals impulsors d’aquesta iniciativa, fa anys que la comunitat científica afirma que la crisi climàtica és una crisi de salut pública. Davant això, "l’objectiu és transformar aquesta preocupació en accions concretes".

Tres línies d’acció

La iniciativa preveu tres línies d’acció: reforçar la vigilància i les alertes ràpides davant fenòmens extrems, impulsar protocols d’actuació basats en l’evidència científica i, finalment, promoure programes d’adaptació per assegurar que les infraestructures de salut siguin resilients davant esdeveniments climàtics extrems. En total, el pla preveu més de 60 accions concretes, entre les quals destaca, per exemple, la creació de plataformes nacionals per predir quan s’acosta una onada de calor extrema, quines són les principals poblacions de risc i què cal fer per assegurar-ne la protecció davant aquest escenari. Espanya ja disposa d’iniciatives en aquest sentit però, en aquest cas, l’objectiu és que tots els països puguin disposar de recursos d’aquest tipus. Sobretot en el cas de les regions del sud global.

Notícies relacionades

Un dels punts forts d’aquesta iniciativa és la proposta de desenvolupar mesures específiques per protegir diversos sectors de la població davant extrems climàtics. Per exemple, es parla de crear plans per aconseguir que les escoles puguin funcionar correctament durant episodis de calor extrema. També es reclama crear una regulació de la salut laboral específica davant la calor extrema i reforçar la vigilància dels treballadors a l’aire lliure. Quant a les situacions d’emergència com ara una inundació o el pas d’un huracà, la iniciativa proposa dissenyar plans específics centrats en la salut mental de la població que ha patit el desastre i amb mesures específiques per a grups habitualment exclosos com ara les persones amb discapacitat.

La iniciativa ja suma el suport de 35 entitats internacionals com la Gates i la Rockefeller Foundation, i els grups Bloomberg Philanthropies, IKEA Foundation, Quadrature Climate Foundation i Wellcome. "El canvi climàtic és l’amenaça per a la salut més greu del nostre temps, i cap organització, comunitat o país pot afrontar-lo tot sol", ha explicat Naveen Rao, vicepresident sènior de Salut de la Fundació Rockefeller.