El Gorg és el barri de Badalona on més creix el preu de l’habitatge

La transformació del barri del Gorg de Badalona ha comportat una revolució demogràfica, amb un nombre creixent de persones provinents de Barcelona o de l’estranger i una renovació del tipus de negocis que poblen el barri. I el canvi demogràfic ha vingut acompanyat d’un augment notable del preu de l’habitatge. El lloguer als barris de la Mora i del Gorg ha pujat un 40,4% des del 2020, segons les dades de l’Incasòl. D’altra banda, el preu de compra del metre quadrat a la zona del port de Badalona (la part nova del Gorg, el barri de la Mora i un tram del front marítim més al nord) va créixer un 82,4% entre l’octubre del 2015 i l’octubre del 2025, d’acord amb el portal immobiliari Idealista.

Concretament, el preu del lloguer al Gorg i a la Mora va assolir els 14,9 euros el metre quadrat en l’últim trimestre del 2024, pels 8,84 euros dels molt pròxims i molt més vulnerables barris d’Artigues, Congrés, el Remei i Sant Roc en aquell mateix moment. Una projecció que prevegi una mitja de 100 metres quadrats als nous habitatges de la zona mostra un lloguer mensual de 1.500 euros. Per a pisos més grans, de 150 metres quadrats, el cost mensual es dispara fins als 2.235 euros. Es tracta de valors molt superiors al lloguer mitjà de Badalona, que, segons l’Incasòl, se situa entorn de 883 euros al mes.

Les dades aportades per l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (Apcecat) contextualitzen la pujada del preu de compra, més acusada en aquesta zona que al global de la ciutat. Així, si al conjunt de Badalona el preu de compra del metre quadrat útil va assolir els 3.124 euros el 2015, en l’actualitat ha escalat fins als 4.675 euros. Valors que es queden molt curts davant la pujada que apunta l’informe d’Idealista per a la zona del port i els seus voltants, on es va passar dels 2.789 euros el metre quadrat l’octubre del 2015 als 5.088 euros el metre quadrat l’octubre del 2025, xifres que donen preus de compra finals que voregen el mig milió.

Una de les immobiliàries que més ha apostat per aquesta zona és Culmia, amb al voltant de 420 habitatges construïts en els últims anys: "És una zona estratègica", considera Josep Maria Cases, director territorial de Catalunya, Llevant i les Balears de la companyia. Tot i que les promocions inclouen pisos de protecció oficial, moltes estan equipades amb elements que donen molt valor afegit, com piscines comunitàries, espais per a oci infantil, aparcament de bicicletes, bombes de calor aerotèrmiques i altres comoditats (amenities, en l’argot immobiliari) que atorguen el qualificatiu smart a l’habitatge.

Veïnes del barri com Laura Ramos (que va comprar sobre plànol al Gorg el 2014) o Susana Navarro (que va fer el mateix el 2019) donen fe que en aquells anys els preus eren ostentosament més baixos: "No sé fins quan aguantarà la pujada", es pregunta Navarro. "Els preus són desorbitats –afegeix Ramos–; en aquesta finca venien un cinquè per gairebé 800.000 euros". Per al director territorial de Culmia, l’augment de preus s’explica perquè "l’oferta d’habitatge és molt inferior a la demanda, cosa que passa a totes les àrees metropolitanes de les grans ciutats", i pel fet que la zona s’ha anat desenvolupant progressivament, i això ha augmentat l’interès dels compradors: "Una promoció d’aquest tipus a Barcelona seria encara més cara".

Notícies relacionades

La IA revoluciona la prevenció d’incendis i l’anàlisi dels boscos

Vacunar-se contra l’herpes podria ajudar a reduir el risc de demència

Gresol de nacionalitats

Aquest tipus de construcció residencial (amb comunitats tancades i consergeria) i el fet que els habitatges estiguin poblats per un gresol de nacionalitats són alguns dels motius que expliquen, d’acord amb la presidenta de l’Associació de Veïns Gorg-Mar, Teresa Vinuesa, que no s’hagi produït una integració entre els nouvinguts i els veïns més veterans de la zona: "La nostra esperança era que els nous vinguessin i s’impliquessin en l’associació de veïns, però no ha sigut així", lamenta la portaveu veïnal, que també atribueix aquesta situació a la combinació de la manera de fer, més individual, de les noves generacions.