A l’Audiència de Barcelona

Superestafa immobiliària a Catalunya: el judici amb 128 víctimes començarà al febrer

El fiscal acusa 17 membres d’una trama de presumptament enganyar avis i quedar-se amb les seves propietats

Els presumptes capitostos són l’advocat i model Francisco Comitre, el notari Enrique Peña, suspès de funcions, i Artur Segarra, un estafador que compleix cadena perpètua a Tailàndia per assassinat

Superestafa immobiliària a Catalunya: el judici amb 128 víctimes començarà al febrer
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

128 famílies catalanes es van quedar sense habitatge, entre el 2009 i el 2015, en el que es va convertir en una de les estafes immobiliàries més importantsd’Espanya. L’Audiència de Barcelona ha assenyalat que el judici per aquest presumpte frau se celebri del 2 de febrer al 28 de juliol del 2026. A la banqueta s’hi asseuran 17 membres de la trama d’advocats, notaris i altres professionals l’objectiu dels quals era presumptament enganyaravis i apropiar-se de les seves propietats. No obstant, les sessions podrien reduir-se si alguns dels imputats de menor importància arriben a un acord amb la fiscalia i l’acusació, segons han explicat a EL PERIÓDICO fonts jurídiques. És l’anomenada operació Cocoon.

La Fiscalia de Barcelona sol·licita penes que van fins als 20 anys i nou mesos de presó per als imputats. Com a líders de la xarxa i presumptes caps, l’acusació pública situa l’advocat i el model de passarel·la Francisco Comitre; el notari Enrique Peña, suspès de funcions i per a qui el Col·legi Notarial de Catalunya reclama 21 anys de presó, i Artur Segarra, un estafador que, fugint de la justícia per aquesta causa, es va refugiar a Tailàndia. En aquest país va assassinar i va esquarterar David Bernat, un empresari de Lleida a qui va intentar sense èxit robar-li el patrimoni. Segarra és un dels acusats que es troben en rebel·lia, tot i que compleix la condemna de cadena perpètua per aquest crim a Bangkok. El lletrat és el que s'enfronta a una pena superior, tot i que a la majoria se li reclama 14 anys i 10 anys de presó.

L’escrit d’acusació de la fiscalia afirma que entre els anys 2009 al 2015, Comitre «ostentava la direcció» d’un «agrupació de caràcter estable» formada pels altres 16 imputats, més dos morts i l’encausat en rebel·lia, que tenia com a propòsit «econòmic fraudulent» apoderar-se de la propietat dels immobles o vivendes dels seus clients sense abonar cap contraprestació per la seva adquisició o abonar una quantitat «molt inferior al valor de mercat» de les finques.

El modus operandi

Primer, captaven clients amb «escassos o nuls coneixements financers i jurídics» que necessitessin diners. Per a això, els imputats oferien a través de publicitat productes financers similars al préstec personal amb garantia immobiliària, a la hipoteca inversa o al contracte de renda vitalícia. La trama va aconseguir captar nombroses persones, a qui presumptament se’ls ocultava que en realitat no es contractaria algun d’aquests productes, sinó que, sense el seu coneixement, es firmaria la compravenda de les seves vivendes a un preu molt inferior al seu valor de mercat i «sense l’adopció de cap garantia» per recuperar l’habitatge.

Notícies relacionades

Per poder dur a terme aquesta operativa era necessari que s’atorgués per part d’un notari una escriptura pública de compravenda en la qual els afectats, que pensaven que estaven contractant un préstec personal amb garantia immobiliària, venguessin sense ser conscients que la propietat passava en mans dels imputats per un preu inferior al seu valor real. Els tres notaris encausats presumptament van vulnerar els deures «inherents» a la seva professió, com el d’assessorament jurídic o anul·lar el negoci si existia la possibilitat que s’estava cometent alguna il·licitud. Per amagar la identitat del comprador i per recuperar l'habitatge en cas de ser descoberts, els investigats van utilitzar en les compravendes societats instrumentals que no tenien mitjans materials i personals.

Estafa agreujada

El jutge d’instrucció que va investigar la suposada superestafa va acordar l’obertura de judici per diversos delictes continuats: estafa agreujada, blanqueig de capitals, organització criminal i deslleialtat professional. El magistrat va precisar en la seva resolució que qualifica l’estafa com a agreujada pel perjudici ocasionat, la situació econòmica en què es va deixar les víctimes o les seves famílies, el valor de la defraudació i que l’acció es va cometre amb «aprofitament de la credibilitat professional».