Catalunya es prepara per a noves manades i l’expansió del llop

El recent naixement de tres cries en llibertat a l’Alt Empordà marca un canvi de paradigma, i la probabilitat que la parella es reprodueixi de nou pot ser el punt de partida de la seva extensió pel Pirineu i est d’Espanya.

Catalunya es prepara per a noves manades i l’expansió del llop
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La presència d’una primera unitat familiar de llops a Catalunya i a tot l’est de la península Ibèrica suposa un canvi de rumb per a aquesta "espècie paraigua" (perquè controla les poblacions d’altres mamífers) que fa anys que s’expandeix per Europa. "La cria a Catalunya suposa també la primera reproducció a tot el massís pirinenc des de fa un segle", destaca Víctor Sazatornil, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Fins ara, hi havia llops als Alps, els Carpats, el Caucas, els Balcans, els Urals, els Alps escandinaus i la serralada Cantàbrica, però no al Pirineu.

"El naixement d’aquests tres llobatons marquen un canvi de paradigma: passem de l’arribada d’exemplars solitaris a una manada que pot ser el punt de partida de l’augment de la població, el rang europeu del qual es veu incrementat", afirma Sazatornil. ¿Però quant temps trigarà a accelerar-se la reconquesta de les muntanyes pirinenques i quan es podrà afirmar que el panorama ecològic català ha canviat? La resposta depèn de molts factors.

No obstant, l’exemple del que ha passat en llocs com Alemanya pot donar una idea del que pot arribar a passar. El 2010, el país germànic comptabilitzava unes set manades de llops. Ara, 15 anys després, gairebé se’n compten 200 i aquest gran carnívor ha colonitzat fins i tot territori holandès.

Llavors, ¿pot l’àrea fronterera entre la Garrotxa i l’Alt Empordà ser la llavor d’un creixement similar? "El normal és que la parella, si està en bon estat de salut, es torni a reproduir", considera Sazatornil. Gabriel Lampreave, l’especialista del cos d’Agents Rurals que lidera el seguiment dels llops a Catalunya, coincideix: "És probable que la manada tingui uns nous membres d’aquí a un any".

Però abans que això passi, l’evolució dels joves llops nascuts en territori català ha de seguir el seu curs natural. "Ara mateix, són exemplars inexperts, que s’exposen amb facilitat i obliguen els pares a estar encara pendents d’ells", assenyala Sazatornil.

Actitud "juganera"

Durant els últims cinc mesos, des que van néixer, s’han mogut pels voltants del rendezvous site, el nom amb què els científics denominen el punt de trobada pròxim al lloc on femella va donar a llum a la llopada. No obstant, des de fa algun temps ençà, aquests tres exemplars, que mostren una "actitud juganera", ja comencen a acompanyar els seus progenitors en els desplaçaments, que poden arribar a ser de desenes de quilòmetres i comencen a portar a terme algunes tasques de caça.

"Tenen una mida considerable i en poques setmanes serà difícil distingir-los dels adults", adverteix Lampreave. L’equip dels Rurals ha recollit mostres de pèl i excrements que ja estan en un laboratori per identificar els tres nous llops i determinar si són mascles o femelles. "A partir d’aquí, una vegada el període més sensible ha acabat, intensificarem la vigilància amb càmeres de fototrampeig i presència d’agents per comprovar que tot va bé i garantir la seva seguretat", diu Lampreave. Feia mesos que l’expert acumulava indicis d’una hipotètica reproducció però va optar per no acostar-se a les possibles zones de cria i esperar que els llobatons comencessin a explorar l’entorn per confirmar la notícia.

‘Big five’

La manada es troba en un hàbitat molt forestal. De moment, s’han produït molt pocs atacs a ramats i el repertori de preses és ampli. Aquesta família de llops captura fins a cinc espècies diferents d’herbívors que, amb permís de l’isard, es podria dir que conformen el big five d’ungulats de la zona: el cérvol, el senglar, el cabirol, la daina i el mufló.

Notícies relacionades

"No hem d’imaginar-nos els cinc llops junts constantment", apunta Lampreave en conversa amb EL PERIÓDICO. "Estan en contacte i es van trobant però tenen marge per anar explorant la zona", afegeix. Aquest grup de llops, a l’haver format una família, no té una necessitat de dispersió tan gran i s’ha establert a la zona, tot i que amb un radi d’actuació important.

"Una vegada la parella torni a reproduir-se, pot ser que algun dels joves abandoni la manada i comenci a buscar nous territoris", pronostica Sazatornil. "Però també és possible que es quedin a formar part de la família i facin el paper de helpers, ajudant a la criança dels nous cadells", avisa.

Temes:

Animals El País