Una jutge de Barcelona imputa ex alts càrrecs del CNI i la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus i Candiru

Segons la resolució a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, la jutge ha ordenat comunicar la imputació als exdirectors generals de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón (2018-2020) i María Gámez (2020-2023); l’exdirectora del CNI Paz Esteban; els fundadors i directius d’NSO Group Technologies Ltd (Shalev Hulio, Yuval Somekh) i les seves filials a Luxemburg (Q Cyber Technologies), i els directius de Saito Tech Ltd (Candiru) Eren Shorer, Ya’akov Weizman i Eitankov Weizman i Eitan Achlow.

En la querella, que abans s’havia presentat a l’Audiència Nacional i va ser desestimada, també s’inclou per primera vegada a més de Pegasus el programari espia Candiru, que el Govern no ha admès haver adquirit. De fet, va ser el descobriment d’una infecció activa en un dels querellants, Joan Matamala, el que va permetre a Microsoft llançar una actualització de seguretat crítica que va protegir més de 1.300 milions de dispositius a tot el món, segons va informar aquest diari en el moment.

La providència d’imputació té data de 27 de gener, però s’ha notificat a l’acusació amb data de dijous passat. S’hi justifiquen les imputacions «en nom de garantir» el dret de defensa dels investigats. La providència també ordena la traducció de l’escrit de la querella, així com d’aquesta resolució, a les llengües hebrea i francesa amb caràcter previ «per remetre-les als querellats residents a Luxemburg i Israel».

D’altra banda, i ja que en l’escrit de la querella no s’indiquen els domicilis d’alguns dels querellats, residents a Israel, la jutge requereix a la Policia Nacional que realitzi «les gestions necessàries per conèixer el domicili d’aquests, havent d’informar a aquest òrgan judicial al més aviat possible».

Querellants

Els cinc querellants –Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives– són empresaris i desenvolupadors de «protocols de codi font obert per a governança descentralitzada, votació digital anònima i identitat digital sobirana», segons detallen en un comunicat. En la seva querella, Sentinel Alliance afirma que l’espionatge va ser dirigit contra ells precisament pel seu perfil professional

Denuncien que les autoritats espanyoles van al·legar el desenvolupament de les eines de vot digital de codi font obert dels querellants com a justificació de l’espionatge, al considerar que «l’ús potencial futur d’aquestes eines per tercers constituïa una amenaça a la seguretat nacional».

«Les identitats i informació confidencial dels seus projectes empresarials –extretes amb programari espia– van ser filtrades il·legalment a mitjans de comunicació, cosa que Sentinel Alliance considera un intent deliberat de perjudicar comercialment les seves empreses tecnològiques i la seva reputació», agreguen.

La querella relata com durant dos anys, des del 2019, els seus dispositius van ser atacats amb Pegasus i Candiru, un sistema operatiu espia de grau militar capaç d’extreure xats, correus, contrasenyes, arxius i fotografies, i d’activar remotament el micròfon i la càmera. Tal com va informar al seu dia aquesta redacció, la querella documenta també que un dels querellants, Jordi Baylina, va ser objecte d’espionatge mentre es trobava en territori suís. Citizen Lab va documentar almenys 78 atacs contra els querellants i el seu entorn, inclosos familiars o assessors com Elies Campo, segons denuncien davant la justícia.

Telegram

En el cas d’aquest últim, en una nota de premsa remesa aquest dilluns, els querellants expliquen que es tractava en el moment dels fets del responsable de creixement, desenvolupament de negoci i aliances de Telegram Messenger, els denunciants incideixen que va ser atacat amb Candiru.

Notícies relacionades

L’Aragó, camp de proves

Azcón, l’infatigable treballador

«El 5 de desembre del 2019, abans de viatjar des de Silicon Valley a Catalunya per les festes de Nadal, va rebre un correu electrònic maliciós dissenyat per infectar els seus dispositius amb Candiru. Agents de paisà de la Guàrdia Civil l’esperaven a la zona d’arribades de l’aeroport de Barcelona el 17 de desembre del 2019». Segons la querella, la Unitat Central Especial de la Guàrdia Civil va vigilar els seus moviments durant tota l’estada: de l’aeroport a l’hotel, en una visita al Departament de Polítiques Digitals, en un coworking de Gràcia, en una reunió a Vallvidrera.

Aquell mateix dia, segons incideixen els denunciants, el mòbil de la seva mare va ser infectat amb Pegasus. El dia anterior ho havia sigut el de la seva germana. L’endemà, el del seu pare. La mare va rebre set infeccions més entre el 19 de desembre i el 9 de gener. La germana, tres infeccions més fins al 14 de gener, quan cap d’aquestes persones era objecte de cap investigació judicial.