Els pobles amb sol i vent hauran de reservar espai per a les renovables

Els alcaldes reclamen des del 2023 l’aprovació del PLATER (el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya). Es tracta d’un document que ha de resoldre la part més polèmica de l’equació de l’energia neta i determinar on i com s’han d’instal·lar els parcs eòlics i fotovoltaics. Ahir, després de quatre anys de retard, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va presentar als consells comarcals una primera versió del document.

Aquests resultats preliminars establiran una quota de renovables per a cada localitat. El PLATER marcarà la superfície municipal amb potencial per generar energia eòlica o solar. A l’hora de decidir quins són aquests espais s’han tingut en compte aspectes ambientals, agrícoles i el patrimoni cultural i paisatgístic. Però la conclusió a la qual arriba la Generalitat és que amb plaques fotovoltaiques a les teulades i aprofitant les zones degradades no n’hi haurà prou.

En concret, el 2030, Catalunya necessitarà produir 15.384 MW (megawatts) d’energia neta. El 2050, 61.861 MW. "Amb les cobertes dels edificis i les àrees artificializadas, tan sols arribem a 14.000 MW de cara al 2050", adverteix Anna Camp, directora de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), que remarca que la demanda elèctrica creixerà amb la descarbonització de l’economia.

Els 48.000 MW restants, per tant, hauran d’ocupar, segons el full de ruta del Govern, un 1,2% del territori català, menys del 2,5% que recollia fins ara el PROENCAT (Prospectiva Energètica de Catalunya). L’energia eòlica marina, que es pretén situar al golf de Roses amb un únic parc, no s’inclou en el PLATER perquè depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica i no de la Generalitat.

En aquest context, el PLATER servirà com a eina als consistoris per dirimir on sí que poden anar les renovables i on no. Quan el text passi a la fase d’exposició pública, a principis del 2026, hi haurà tres mesos per presentar al·legacions. En aquest punt, els ajuntaments podran modificar la proposta de l’Executiu català i descartar algunes de les zones.

Eludir el compromís

No obstant, de les àrees catalogades com a prioritàries, una de cada deu s’hauran d’acceptar de manera obligatòria. Així, el lloc escollit estarà consensuat amb l’Ajuntament en qüestió. Però, alhora, cap poble amb potencial de vent i sol podrà eludir el compromís amb l’energia verda. "Amb el PLATER, els ajuntaments que ara afronten dificultats quan reben una allau de projectes, ho tindran més fàcil", afirma Paneque.

La consellera admet que aquest instrument hauria d’estar llest "des de fa temps" i assegura que va ser un dels seus "primers encàrrecs" a l’entrar a pilotar el Departament. "La seva funció està pensada per al mitjà i llarg termini, des que s’aprovi de manera definitiva [presumiblement el 2027] fins al 2050", afegeix. A més de fixar objectius municipals, el PLATER també dibuixa els "passadissos" ideals per evacuar l’energia, és a dir, on s’hauran de construir les noves línies d’alta tensió.

Una vegada s’ha analitzat quina superfície de cada municipi és plenament compatible amb les renovables i quina no, s’ha arribat a diverses conclusions. L’acceleració de les renovables esquivarà la major part de les comarques pirinenques, perquè hi ha menys disponibilitat de recursos (sol i vent), per la presència d’espais protegits i per l’orografia amb pendent del terreny.

En canvi, les comarques de Girona, de la Catalunya Central i de diverses zones de Tarragona sí que tindran un potencial destacat per a la instal·lació de parcs renovables. Cal esmentar que es tindran en compte les centrals que ja estan en funcionament a l’hora de donar responsabilitat a cada municipi. L’interior de les comarques de l’Ebre està més disponible per a l’energia eòlica que per a la fotovoltaica, mentre que l’àrea metropolitana de Barcelona tindrà un paper més aviat residual en els dos tipus d’energia.

Notícies relacionades

Catalunya supera els 3.000 centenaris, el 83% dels quals són dones

Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà

Empreses promotores

De totes les àrees assenyalades com a prioritàries, només en un 10% serà necessari instal·lar plaques solars i aerogeneradors. Aquí entrarà en joc el paper de les empreses promotores privades i de L’Energètica, la companyia elèctrica pública de la Generalitat, que aniran presentant projectes en una zona o una altra.