"La riuada ens va deixar sense casa, però ens va donar papers"

La Karol i el Boris representen la història dels milers de migrants estrangers en situació irregular que després de perdre-ho tot van aconseguir la documentació que els ha permès sortir del fang.

"La riuada ens va deixar sense casa, però ens va donar papers"
3
Es llegeix en minuts
MÒNICA ROS

Amb 4 anys, l’Oliver explica amb sorprenent naturalitat què va passar aquell dia: "El riu va sortir ¡i s’ho va emportar tot!". Així descriu la tragèdia el més petit d’una família formada per la mare (Karol), el pare (Boris), l’àvia paterna (Gladys) i quatre nens: el Crístofer i l’Ariana (13 anys), la Scarlett (9 anys) i el petit Oliver. El matrimoni va arribar a València des de Colòmbia el 9 de febrer del 2022 amb l’objectiu de buscar un futur segur i millor per a la seva prole. Un any després va arribar l’àvia amb els nens i la família va començar una nova vida a Catarroja en un baix convertit en vivenda pel qual pagaven un lloguer, però del qual no tenien contracte. Una vivenda que gairebé es converteix en la seva tomba.

La Karol explica que el 29 d’octubre va rebre un missatge de l’escola dels nens. "A les 14.00 hores va arribar un avís que deia que anéssim a recollir els nens pel temporal. Així que hi vaig anar, els vaig recollir i vam tornar a casa. Cap a les 17.00 hores va arribar el meu marit de treballar així que vam aprofitar per anar al supermercat. ¡Com ens havíem d’imaginar el que passaria! Hi vam anar amb cotxe i vam aparcar al garatge subterrani. Mentre sortíem per la rampa començava a entrar l’aigua. Si arribem a tardar cinc minuts més ja no hauríem pogut sortir.

L’aigua va rebentar la porta del garatge del baix on vivien i va arrasar-ho tot. Fang, troncs, estris, electrodomèstics... La família ho va perdre tot i si no va perdre la vida va ser per un matrimoni amb un fill que vivia a la primera planta, que els va ajudar a pujar a la seva vivenda i refugiar-s’hi. "Ho vam perdre tot", explica la dona.

Agraeixen sense parar estar vius, però la Karol recorda l’angoixa dels primers dies després de la tragèdia. "El petit tenia febre i tos i jo no tenia ni unes sabates per posar-li. Tinc aquesta imatge gravada en la meva ment, horrible. No ens podíem ni dutxar i estàvem tot el dia traient fang i buscant aigua. La família va centrar els seus esforços a netejar i condicionar la casa. No tenien cap altre lloc on anar. De fet, hi han estat vivint fins fa unes setmanes, amb fongs a les parets i una humitat "impossible d’eliminar". "La propietària de la casa es va desentendre de nosaltres. No teníem contracte de lloguer i aquesta vivenda tampoc tenia cèdula d’habitabilitat. No ens va ajudar en res i a sobre ha estat tot l’any dient que ens n’anéssim, que l’Ajuntament ens trauria els nens. Mai va fer arranjaments a la vivenda, tot ho vam fer i pagar nosaltres", explica.

"No vam poder accedir a cap ajuda perquè nosaltres estàvem empadronats en una altra vivenda, i era un pis en altura. La propietària no ens va permetre empadronar-nos a la vivenda i nosaltres necessitàvem estar empadronats per aconseguir el permís de residència. El cas és que no hem tingut ajudes. Bé, la del cotxe, aquesta sí, perquè tenia assegurança, és clar. Però bé, era un cotxe petit. No vam tenir cap altra ajuda de l’Administració i ho vam perdre tot", afegeix.

Notícies relacionades

El febrer del 2025 el Consell de Ministres va aprovar una regularització extraordinària per a aquells migrants afectats per les inundacions del 29-O. Una xifra que des de l’executiu de Pedro Sánchez se situava en unes 25.000 persones, però que les entitats socials xifraven en unes 40.000.

La riuada els va deixar sense feina i sense casa. "Però ens va donar papers", afirma. I això "ho val tot". "Sento que aquesta tragèdia ens ha catapultat per estar millor. Ara tenim una vivenda millor, sense humitat ni foscor, que paguem amb esforços i sacrificis, però ells (els nens) estan supercontents amb el canvi", assegura. L’Oliver pren de nou la paraula: "Aquesta casa és bonica; l’altra era molt lletja".