Les emissions de Co2 mostren per primera vegada senyals de descens

Segons demostra l’últim Synthesis Report elaborat per la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC), aquest resultat s’explica perquè els governs de (gairebé) tot el món estan començant a desplegar polítiques climàtiques i plans de reducció d’emissions ambiciosos i (més) alineats amb el que demana la ciència. I, malgrat que per ara només s’ha aconseguit una retallada d’emissions d’un 10% per al 2035, enfront del 60% que reclama la ciència, tot indica un canvi. "Entrem en una nova era d’acció i ambició climàtica. Per primera vegada, la humanitat està doblant la corba d’emissions. I, malgrat que encara no ho està aconseguint a un ritme prou ràpid, la situació millora cada any", afirma Simon Stiell, cap del departament de canvi climàtic de l’ONU.

L’anàlisi, publicada a tan sols unes setmanes de l’inici de la cimera del clima del Brasil (COP30), analitza el detall de tots els plans climàtics nacionals (també coneguts com a NDC, per la seva sigla en anglès) que els països han presentat fins ara sobre com pretenen reduir les seves emissions de cara al 2035. Els experts afirmen que som davant un "un nivell d’ambició sense precedents" en els plans presentats fins ara. L’anàlisi assenyala que fins al 88% dels NDC s’han elaborat a partir de les conclusions dels compromisos de la cimera de Dubai (COP28), en la qual per primer cop es va parlar de la necessitat de "deixar enrere" els combustibles fòssils. "Si s’implementen plenament, les metes actuals podrien retallar les emissions globals entorn d’un 10% per al 2035", conclou el treball.

Escenari esperançador

L’anàlisi indica que en almenys el 89% de plans presentats fins ara es fixen objectius de reducció d’emissions en tota l’economia, inclosos tots els sectors principals. També hi ha un 73% que incorporen components d’adaptació al canvi climàtic i un terç que integren mesures per fer front a les pèrdues i als danys derivats del caos climàtic, especialment en el cas dels petits estats insulars en risc de desaparició per l’augment del nivell del mar. Un altre senyal positiu que detecta l’informe és que el 78% dels nous compromisos ambientals presentats pels governs del món esmenten explícitament la protecció de l’oceà i altres ecosistemes.

Fa 10 anys, el món es dirigia a un escenari d’augment exponencial de les emissions que, segons van mostrar els models, derivaria en un increment de més de quatre graus de la temperatura mitjana. Després de la posada en marxa de l’Acord de París, les anàlisis van apuntar que la corba d’emissions continuaria creixent, però a un ritme menys accelerat. Ara el reforç dels plans climàtics globals podria aconseguir, per primera vegada, que aquesta corba deixi de créixer i comenci a remetre.

Els analistes afirmen que, per primer cop, anem en la direcció correcta. Però, tot i així, continuem estant lluny dels objectius climàtics i de la ruta per limitar l’escalfament global a un màxim d’1,5 graus de mitjana respecte als nivells preindustrials.

Diverses entitats ecologistes, així com organitzacions empresarials i el sector renovable, aplaudeixen aquestes dades, però continuen retraient que el camí continua sent massa lent i inestable. Sobretot en un context geopolític en el qual països com els EUA, un dels principals emissors de la història, amenacen de fer marxa enrere en totes les seves polítiques climàtiques.

"Fins i tot quan alguns governs es resisteixen al progrés o es queden enrere, els ciutadans, les comunitats i les empreses continuen empenyent l’economia real cap a un futur més sostenible i verd", defensa Laurence Tubiana, directora executiva de l’European Climate Foundation i una de les arquitectes de l’Acord de París, que també explica que, malgrat les bones notícies, "és necessari un esforç global sostingut per tancar la bretxa entre les accions actuals i les metes per abordar eficaçment la crisi climàtica".

Progrés econòmic

Notícies relacionades

La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments

Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal

Des del sector energètic, Bruce Douglas, director executiu de la Global Renewables Alliance, i Julia Skorupska, secretària general de la Powering Past Coal Alliance (PPCA), coincideixen a assenyalar que la transició cap a les energies netes avança, però encara no ho fa prou per complir els objectius de l’Acord de París. En aquest sentit, Douglas destaca que "l’ambició està augmentant ràpidament" i que "la indústria renovable està llesta per invertir a gran escala", de manera que es necessiten "accions immediates per accelerar els permisos, invertir en xarxes elèctriques i canalitzar el finançament cap a on més es necessita".

La lluita climàtica no és només una qüestió altruista, sinó que, tal com destaquen diverses entitats financeres, també es tracta d’una cosa clau per garantir el progrés econòmic. Per a María Mendiluce, directora executiva de la We Mean Business Coalition, els plans climàtics dels països són més que promeses climàtiques: "Són el prospecte d’inversió d’un país, són el senyal més clar als mercats globals d’on s’alinearan les polítiques i les oportunitats". Segons el seu parer, "governs i empreses han de treballar junts per crear les condicions fiscals i financeres que facin de les renovables, l’eficiència i la resiliència les inversions més atractives en tots els sectors".