"Em vaig creure un cas perdut"

Uns 70.000 alumnes abandonen els estudis abans de temps cada any a Catalunya per falta de suport emocional o econòmic. Cent trenta-cinc joves escriuen cartes als diputats a fi d’humanitzar un problema que, tot i que es redueix, continua sense resoldre’s.

"Em vaig creure un cas perdut"
2
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan Eliel Mueses va entregar un examen d’anglès en blanc a sisè de primària després de passar-se una hora callat, sense dir ni escriure res, i la mestra va trucar als seus pares per dir-los que "no arribaria a enlloc" i que era "un cas perdut", poc podia imaginar que, vuit anys després, estaria al Parlament parlant de tu a tu als diputats.

Després d’un pas per l’ESO "amb una mitjana d’entre cinc i nou matèries suspeses per trimestre, que recuperava sempre al juny", l’Eliel té avui 20 anys i el títol de tècnic en farmàcia; i parla en representació dels 70.000 joves catalans expulsats del sistema educatiu cada any abans de temps. "Durant el meu pas per l’institut he conegut molta gent que va acabar enfonsant-se per no tenir cap ajuda, ni econòmica ni psicològica", relata en una carta sincera, una de les 135 que la Fundació Bofill va entregar ahir a tots els parlamentaris i en què els joves expliquen en primera persona la seva experiència educativa i les (múltiples) traves amb què han topat. La majoria van deixar els estudis i, amb el suport adequat, finalment van tornar.

Aquest jove va esquivar l’abandonament escolar gràcies a l’orientadora de l’institut que va conèixer al repetir 4t d’ESO. "L’orientadora em va convèncer perquè anés al psicòleg, i gràcies a això ho vaig veure tot d’una altra manera", explica el jove, que es pregunta en la mateixa missiva què hauria passat si en comptes de conèixer l’orientadora després de repetir 4t l’hagués conegut a 1r. O, en un altre sentit, ¿què hauria passat si no hagués pogut pagar el psicòleg? Lamenta que, durant tota l’ESO, cap professor es va preocupar activament per ell. "Absolutament ningú em va preguntar: Eliel, ¿necessites ajuda?".

L’Ainhoa, una altra de les joves que han participat en la iniciativa en el marc de la Setmana Zero Abandonament Escolar, posa sobre la taula la qüestió de la desigualtat. "Molts joves ens hem vist obligats a treballar moltes hores en el poc temps lliure que tenim per guanyar el necessari per continuar estudiant, mentre d’altres acaben renunciant per no endeutar els seus pares i mares o simplement per no saber on acudir", apunta aquesta jove de 21 anys, que demana un sistema de beques humà.

Suport i beca

"És important mirar cada situació de manera individualitzada, coneixent la realitat de cada estudiant. Al darrere de cada sol·licitud hi ha una persona, un projecte de vida, unes dificultats concretes i la voluntat de tenir un futur", prossegueix la jove, que va abandonar els estudis per una situació difícil i els va poder reprendre gràcies al suport i la beca d’una institució privada.

Notícies relacionades

Al seu costat, Ana Heredia, també de 21 anys, assenteix. En el seu cas, està acabant un cicle formatiu de grau superior en educació infantil "gràcies a l’ajuda de la Fundació Pere Closa". "Sense el seu suport, segurament no hauria seguit; m’havien fet sentir un cas perdut", remarca.

La campanya en què s’emmarca aquesta entrega de cartes es diu Per un país que no abandona. "No són els joves els que abandonen l’escola, és el país el que els abandona a ells no invertint prou en orientació, acompanyament psicològic i beques", assenyala Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.

Temes:

El País