"Els trobaran"

"Trigaran més o trigaran menys, però sé que els trobaran". La frase la pronuncia fermament convençut Ernesto Martínez, però la subratlla, paraula per paraula, Saray Ruiz. Ells són els familiars d’Elisabet Gil i Francisco Ruiz, les dues persones que van ser arrossegades per l’aigua la tarda del 29 d’octubre i els cossos de les quals continuen avui sense aparèixer. "És com buscar una agulla en un paller", reconeix l’oncle de l’Eli.

Sap que és una missió "complicada" i és conscient que més que un treball de recerca "és una tasca d’arqueologia, perquè estan buscant cabells i ossos". No obstant, hi confia, perquè així els hi han traslladat als investigadors de la Guàrdia Civil que continuen fent batudes per trobar l’Eli i el Paco, que arribarà el dia que rebin aquesta trucada que porten un any esperant, en què els confirmin que per fi els han trobat.

Mantenir viva aquesta esperança es fa cada vegada més difícil, confessa la Saray. No obstant, fa una setmana van rebre una notícia que ho va remoure tot, i que va tornar a alimentar unes esperances que ara tornen a estar més vives que mai: el cos de Francisco Javier Vicente Fas, Javi, la tercera persona que també estava desapareguda, va ser trobada per operaris de Tragsa mentre realitzaven treballs de neteja del riu Túria al seu pas per Manises.

El dia de la marmota

"Quan ens en vam assabentar ho vam celebrar com si haguéssim guanyat el mundial", diu fent broma la Saray, que descriu la "tranquil·litat" que els aporta "veure com passa una cosa que ja creia un impossible". Fa un any el seu pare va ser arrossegat per la gran tromba de la dana en el polígon de Montserrat quan anava a portar els seus nets Ruth, de 5 anys, i Alejandro, de 10, a casa de la seva mare. Va poder salvar els nens després de pujar-los al sostre del cotxe, però ell va desaparèixer a les dues hores.

El seu cos continua sense localitzar-se malgrat els intensos operatius de recerca desplegats als rius Magro i Xúquer, que avui se centren a més de 30 quilòmetres del lloc on el Paco, de 64 anys, va ser vist per última vegada. No obstant, la Saray té el pressentiment que el seu pare "no és tan lluny".

L’Ernesto té la convicció que la seva neboda Eli, de 38 anys, està enterrada en algun punt del barranc del Poio. També està segur que tard o d’hora" la trobaran, com va passar amb la seva mare, Elvira Martínez, de 64 anys, a qui van trobar dies després de la catàstrofe. Aquella tarda mare i filla estaven a Xest quan el vehicle en què anaven va ser arrossegat per la riuada del barranc del Poio. Dies després van trobar el cos de la mare molts quilòmetres més a baix. Però res es va saber de l’Eli.

"Està sent molt dur perquè és com el dia de la marmota. Estàs com en guàrdia, esperant que en qualsevol moment et pugui sonar el telèfon", se sincera l’Ernesto. Insisteix en la necessitat de trobar la seva germana perquè la família pugui assumir el que ha passat: "El que l’ull no veu, la ment no s’ho creu", afirma. En aquest sentit, explica com el seu nebot, el fill de l’Eli, "parla de la seva mare en present, com si anés a aparèixer en qualsevol moment. No obstant la seva àvia (l’Elvira) parla en passat".

Notícies relacionades

Una de cada tres persones amb carnet de conduir sent pànic al volant: el 75% són dones

L’auditoria sobre la DGAIA detecta deficiències en la gestió d’ajudes

Malgrat que un jutjat va declarar la mort dels dos desapareguts al llistat oficial de víctimes mortals de la dana, aquest era un final que els seus familiars es negaven a assumir. "Et resignes, però a mesura que passa el temps ets conscient que no hi haurà cap altre final", comenta la Saray, que, insisteix, necessita que trobin el seu pare per "poder tancar el cicle". "Aquest és el primer pas per poder fer-ho. El segon és que els responsables d’aquesta terrible negligència paguin per això". "L’únic que demanem és justícia, perquè reparació no en tindrem. No hi ha manera de reparar la vida humana, però volem que els responsables vagin a la presó", reivindica l’Ernesto.

Tot i que no exculpen cap administració, coincideixen a assenyalar com a màxim responsable de la tragèdia Carlos Mazón. "Ell és el capità del vaixell, i aquell dia ni estava on havia d’estar, ni feia el que havia de fer". Critiquen, a més, "les mentides" del president de la Generalitat, per ells "el més dolorós". Per això, demanen que no assisteixi al funeral d’Estat d’avui. Agraeixen l’atenció de la delegada del Govern al País Valencià, Pilar Bernabé, que els va trucar personalment per preocupar-se pel seu cas. "Però de la Generalitat no ens ha trucat ningú. Mai", acusen.