Un dia de "bogeria" en el 112

A la sala de descans del 112, un company avisa Ralf Wandschneider: "Quin matí". Falten uns minuts per a les tres de la tarda del 29 d’octubre, moment en què Ralf comença el seu torn atenent les trucades al telèfon d’emergències. La seva jornada de treball, igual que la de després d’Amparo López o la que havia realitzat prèviament Samuel Declerk, són una radiografia d’una catàstrofe que ells van patir a peu d’auricular.

Allò del 29-O, diuen, supera amb escreix el viscut abans, la dana al Baix Segura, l’incendi de Campanar o l’accident del metro. "Estaven més localitzats, no afectaven tanta extensió de població", indica el Samuel.El 112 va rebre aquell dia 19.821 trucades. Les primeres les va agafar el Samuel. "La nit va ser relativament tranquil·la", recorda, però la situació va començar a canviar a les sis del matí. "Van començar a entrar avisos d’Utiel i Requena", explica, i tot i que no eren gaires ni de gravetat (algun tall de via, algun habitatge amb aigua), ja mostraven que alguna cosa passava. Quan a les set del matí el Samuel sortia de l’edifici de l’Eliana, l’Amparo estava a casa seva i havia decidit que els seus fills no anirien a l’escola: els avisos de l’Aemet li van servir per prendre la decisió.

"Casa inundada, els arriba l’aigua pels genolls", "se li inunda l’habitatge, té un pam d’aigua", "aigua en immoble, diu que barranc desbordat" o "aigua amb cotxe, no poden sortir, dues persones dins" són alguns dels avisos que queden reflectits en el Coorcom, l’aparell informàtic en què els treballadors del 112 recullen les trucades que els arriben.

El primer record del Ralf és la concentració d’avisos a Utiel. "Era un mar de punts vermells", explica, i descriu el mapa on se senyalitzen els incidents. El pic de trucades va ser a les cinc de la tarda, quan a uns metres es constituïa el Cecopi, amb 2.438 trucades en 60 minuts. Llavors al Ralf li arriben les primeres trucades de Catarroja, el seu poble. "En aquell moment estàs al màxim i no n’ets del tot conscient", explica. El pas del temps es converteix en un tobogan, baixa a una velocitat incontrolable; "una bogeria" també emocionalment. El Ralf va acabar a les onze de la nit amb la "incertesa" de què havia passat amb la seva família i sense poder tornar a casa.

Llàgrimes dels treballadors

Notícies relacionades

Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

La tecnologia revoluciona el sector funerari i transforma el dol a Catalunya

Abans, a les 19.50 hores, havia entrat en el seu torn l’Amparo. "La sala estava absolutament al màxim rendiment, no cabíem més a les taules", explica. La intensitat es nota en els testimonis que li transmeten: àvia, filla, nadó i un nen de set anys en un altell dins de casa amb l’aigua gairebé per les axil·les; hi ha qui truca en plena crisi d’ansietat, qui ho fa amb símptomes d’hipotèrmia, persones pujades a teulades d’una gasolinera. En ple caos, aixecar la mirada a la sala del 112 era veure companys plorant que continuaven agafant trucades.

L’Amparo va estar els quatre dies següents sense poder dormir. "Ets part d’aquest patiment", expressa. El Ralf va estar un mes sense anar a treballar. "T’afecta dels dos costats", indica. Casa seva va quedar destrossada. El Samuel desgrana com els següents dies les trucades no cessaven. Ja no eren per una amenaça mortal, sinó per qüestions bàsiques com falta de menjar, d’aigua o tenir l’entrada de casa bloquejada. "Era una cosa mai vista", explica.