Policia, armes... i més robatoris del segle

Diumenge passat a la galeria Apol·lo del Museu del Louvre de París, uns lladres es van colar per una finestra de la instal·lació a través d’un camió amb una escala extensible i en només set minuts es van emportar joies dels últims anys de la corona francesa d’un "valor històric incalculable". El debat sobre la seguretat dels museus és sobre la taula.

Alemanya: adaptar-se al ritme dels criminals

Alemanya ha rebut un parell de "cops del segle", amb pocs anys de diferència i atribuïts a un mateix nom, el clan Remmo, el cognom de família nombrosa d’origen àrab. Aparentment els va resultar fàcil burlar-se dels dispositius de seguretat de dos museus de rellevància nacional. El 2017 "va desaparèixer" del Bode la moneda d’or pur més gran del món, de 100 quilos de pes. Dos anys després, el clan va irrompre a la volta Verda de Dresden. Per al robatori de les joies de la corona a Dresden, els lladres van tallar els cables de l’enllumenat públic, van arrencar la reixa d’una finestra i van entrar. Es van emportar 21 peces amb un total de 4.300 diamants valorats en 115 milions d’euros, una part del tresor del Rei Sol de Saxònia, August el Fort.

Cinc membres de la banda van ser capturats i condemnats uns anys després. Es va recuperar una part de les joies gràcies a un acord entre la defensa i la fiscalia. De la moneda d’or del Bode, de mig metre de diàmetre i tres centímetres de gruix, no se’n va saber res mai més. Les autoritats asseguren haver après la lliçó, actualitzat la seva seguretat i incrementat la cooperació amb les forces policials. GEMMA CASADEVALL

itàlia: la lliçó del doble robatori d’una obra de klimt

Un dels robatoris més misteriosos i complicats d’art a Itàlia va ser el de la valuosa pintura de Gustav Klimt Retrat d’una dama (1917), que era a la galeria Ricci Oddi de Piacenza, 1997. El més irònic és que l’obra acabava de ser recuperada i, poc abans del robatori, un estudi amb rajos X havia revelat que la pintura estava amagada sota d’una altra, després d’anys de mantenir-se en parador desconegut. La peça va desaparèixer quan les autoritats van organitzar una exposició especial. Al principi, no se’n va adonar ningú, ja que el Klimt havia sigut col·locat en una zona en obres: les portes no eren tancades, la gent entrava i sortia, i el sistema de seguretat no estava connectat. Es va recuperar el 2019, quan tres jardiners, de manera fortuïta, van tallar una heura al jardí del museu i van topar amb una trapa que contenia, a més de diversos residus, una bossa d’escombraries negra amb la pintura robada.

Tal va ser la sorpresa que, al principi, es va pensar que no era autèntica, però finalment es va comprovar que ho era, i es va plantejar la hipòtesi que els lladres l’havien abandonada allà amb l’esperança de recuperar-la més endavant, cosa que no van aconseguir mai. En tot cas, després d’aquest incident, les mesures de seguretat de molts museus italians es van reforçar. En el cas concret de la galeria Ricci Oddi, després de la recuperació del Klimt, es va instal·lar una vitrina d’alta seguretat per a la seva exposició i un sistema de monitoratge més rigorós. IRENE SAVIO

EL regne uniT: casos sonats encara sense resoldre

Un dels robatoris més sonats en museus del Regne Unit va ser el de 18 peces de jade xineses de la col·lecció permanent del Fitzwilliam Museum, a Cambridge, valorades en prop de 15 milions de lliures (uns 17,2 milions d’euros). El cop es va portar a terme el 13 d’abril del 2012, però no va ser fins a quatre anys després quan un tribunal va condemnar 14 persones vinculades a la banda dels Rathkeale Rovers.

Un altre robatori important es va produir a la nit de Cap d’Any de 1999. Mentre la gent celebrava el canvi de mil·lenni, uns lladres van entrar al Museu Ashmolean d’Oxford i es van emportar el quadre Auvers-sud-Oise, de Paul Cézanne, valorat llavors en 3 milions de lliures esterlines. Actualment figura en la llista de l’FBI sobre els 10 robatoris d’art sense resoldre més importants.

Però sens dubte el cas que més ha fet parlar els últims anys és la desaparició de fins a 2.000 peces d’art del Museu Britànic, revelada el 2023. Els investigadors sospiten que va ser Peter Higgs, antic responsable de la col·lecció d’art grec del museu, que va sostreure durant anys els objectes. Més de la meitat de les peces són en parador desconegut. LUCAS FONT

Estats uniTs: INTÈL·LIGèNCIA I ARMES DE FOC

Notícies relacionades

Detenen un jove de 18 anys per fer tocaments a dues adolescents a les Fires de Girona

Catalunya vol repartir l’amiant en diversos abocadors controlats

El cas de robatori d’art més sonat que ha tingut lloc als Estats Units, i un dels més grans del món, data de març de 1990 i es va produir al museu Isabella Stewart Gardner de Boston. Després de dos viatges al seu cotxe van acabar emportant-se 13 peces, llavors valorades en 500 milions de dòlars, que van incloure cinc treballs de Degas, una obra de Manet tres quadres de Rembrandt i un Vermeer. L’art robat no s’ha trobat mai. Al museu més comparable al Louvre per les seves dimensions i rellevància, el Metropolitan de Nova York, l’últim gran cop es va produir en 10 minuts el dia de Sant Valentí de 1979, quan un o diversos lladres (mai identificats) van aprofitar un canvi de torn dels guàrdies per emportar-se un cap de marbre d’Hermes de 2.500 anys d’antiguitat. Una cosa similar avui seria impensable al Met, la titularitat del qual és privada. La pinacoteca novaiorquesa té un departament de seguretat amb més de 500 empleats. El seu treball inclou l’ús d’intel·ligència artificial, per a "prevenció proactiva". Una altra gran diferència entre els EUA i França és la normalització als EUA de l’ús d’armes de foc en tasques de seguretat.

A banda d’institucions privades com el Met, que tenen les seves pròpies juntes directives i els seus contractes de seguretat privada, els EUA compten amb una xarxa de titularitat pública que són els museus del Smithsonian, de la seguretat dels quals s’encarrega l’Oficina de Serveis de Protecció, que segueix protocols federals. IDOYA NOAIN