La imatge del turisme continua a la baixa després de l’estiu

En total, s’han analitzat 375.000 missatges difosos durant els mesos de juliol, agost i setembre, el 70% dels quals s’han centrat en Madrid, Catalunya i Andalusia, que són algunes de les zones més turístiques del país. I s’ha arribat a la conclusió que la reputació del sector se situa en el nivell més baix d’ençà que s’elabora aquesta anàlisi: 4,3 sobre 10, quatre dècimes menys que en el trimestre anterior.

Fa tres anys, quan la consultoria va posar en marxa aquest indicador, en el primer trimestre del 2022, el sentiment de la conversa sobre turisme era molt diferent: només un 19,3% dels missatges eren negatius (la resta es repartia entre el 47% de positius i el 33,7% de neutres). Però des d’aleshores els missatges desfavorables han anat in crescendo fins a dominar la discussió. L’estiu passat, el pes dels missatges adversos representaven la meitat (52,5%) del total de continguts analitzats, mentre que en el segon trimestre d’aquest any ja van suposar el 65,9% del total, tres dècimes menys que a l’estiu.

¿Què ha passat entremig? Qüestions com la gentrificació, la massificació i la turismofòbia s’han fet forts en el debat públic, mentre el 2022 les converses sobre el sector estaven dominades per continguts positius, com els esdeveniments culturals (festivitats, esdeveniments o promoció del patrimoni), la contribució econòmica d’aquesta activitat i els atractius de les destinacions, com són el clima, el paisatge i la gastronomia.

Aquest estiu, el debat ha girat al voltant de la gentrificació i del preu de l’habitatge (20%), els aspectes que més han interessat a la societat, seguit de tot el que està relacionat amb la seguretat (15%). En canvi, els missatges que tenen relació amb la qüestió de l’impacte econòmic i de l’atractiu de les destinacions amb prou feines van representar un total acumulat del 10%.

A consolidar el suspens hi contribueix que totes les comunitats autònomes hagin registrat baixades en la percepció turística aquest estiu respecte al trimestre anterior, tret de les Canàries, que es manté estable (4,5). En el tercer trimestre de l’any, el volum de missatges registrats en aquestes illes ha caigut gairebé un 30%, sobretot, segons els autors del baròmetre, perquè "la conversa ha sigut més positiva". "El debat ha sigut menys polaritzat i crític que a inicis d’any, tot i que continua sent insuficient per aconseguir l’aprovat", afegeixen.

Per regions, les caigudes trimestrals més grans han sigut al nord, Galícia, Cantàbria i Astúries, on ha augmentat la conversa sobre gentrificació, massificació i deteriorament del benestar local amb qüestions relatives a la taxa turística a la Corunya i Vigo, els incendis de mitjans d’agost o la pressió sobre les infraestructures. Aquests temes han eclipsat altres actius turístics i han arrossegat a la baixa la temperatura global de la conversa digital sobre aquestes destinacions.

Catalunya, pitjor reputació

Notícies relacionades

Impulsar l'ecologia que protegeix davant el canvi climàtic

Descoberta una superterra a 20 anys llum candidata a allotjar vida

Les regions menys turístiques encara són les que mostren més bona percepció sobre el sector, amb Extremadura al capdavant, amb 7 punts sobre 10, seguida d’Aragó i Castella i Lleó, totes dues amb 6,7 punts. En els tres casos, la cultura és el principal reclam, amb festes populars com la Setmana Santa de Plasència, les bondats naturals de la vall del Jerte, el desenvolupament del turisme a Panticosa, l’interès emergent per Saragossa o l’auge del turisme a Valladolid o Sòria.

En l’extrem contrari hi segueix Catalunya, la regió amb més mala reputació (2,8, dues dècimes menys que el trimestre anterior), al costat d’Euskadi i el País Valencià, amb el debat sobre la seguretat com a principal tema de preocupació en la conversa digital. En el cas d’Euskadi, entre els principals temors destaquen la turistificació a Bilbao, que porta els ciutadans a "sentir que la ciutat s’està convertint en un parc temàtic per a turistes", així com els pisos turístics a la població costanera de Zarautz. El descens en la participació en el programa estatal de l’Imserso i l’auge de pisos turístics a València, Alacant i Castelló protagonitzen les converses sobre turisme del País Valencià.