Salut

El 61% tria sanitat pública davant una malaltia greu

El 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional l’últim any.

El 2024, les persones que disposaven d’assegurança de salut eren 12,6 milions

El 61% tria sanitat pública davant una malaltia greu
3
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

El 61,4% de les persones que compten amb una assegurança mèdica privada –ja sigui individual o contractada per la seva empresa– considera que, en cas de patir un problema de salut greu, rebria un millor tractament en la sanitat pública. És una de les conclusions destacades de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2025, elaborat en col·laboració amb el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), els resultats del qual ha publicat el Ministeri de Sanitat.

L’any 2024, el nombre de persones amb assegurança de salut va ascendir a 12,6 milions, cosa que suposa un increment de l’1,6% respecte a l’any anterior. Així ho recullen les dades de l’Observatori del Sector Sanitari Privat 2025, elaborat per la Fundació IDIS, que mostren una evolució del nombre de persones amb assegurança de salut des del 2018 fins al 2024, amb una taxa de creixement anual del 3,5%. L’estudi publicat per Sanitat recull la percepció de la ciutadania sobre el funcionament del sistema públic i es basa en una mostra de 2.318 entrevistes telefòniques realitzades el juliol del 2025.

Tendència a la baixa

Segons els resultats, el 52,5% de la població general valora positivament el funcionament del sistema sanitari a Espanya, cosa que suposa un lleuger descens respecte al 53,9% registrat en la primera onada del 2025.

La puntuació mitjana de satisfacció general se situa en 6,02 punts sobre 10, davant els 6,13 de l’any anterior. Si bé aquests indicadors mostren una tendència lleugerament descendent en la percepció global, l’anàlisi detallada per nivells assistencials revela una "alta satisfacció" entre els que han utilitzat efectivament els serveis públics de salut, assenyala Sanitat.

Centres de salut

En Atenció Primària, el 78,5% de les persones ateses van valorar positivament l’atenció rebuda, davant el 82,4% de l’any anterior. El temps mitjà d’espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85), i el 71,2% diu haver hagut d’esperar més d’un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia.

Pel que fa a l’atenció hospitalària, la valoració positiva arriba al 77,8% (81,7% el 2024), i en els que van viure un ingrés hospitalari es manté en el 78,4% (81,4% el 2024). Els serveis d’Urgències reben una valoració favorable per part del 73,5% dels seus usuaris, una xifra estable respecte a l’any anterior.

En l’àmbit de la salut mental, el 74,9% de les persones ateses en la sanitat pública afirmen que l’atenció rebuda va ser "com esperaven o millor". Perquè un altre resultat destacat de l’informe és que el 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional l’últim any.

Per primera vegada, el Baròmetre recull informació detallada sobre la realització de proves diagnòstiques al llarg de l’últim any per motiu d’un nou problema de salut, i el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova en qüestió. El 19,2% de la població adulta s’ha realitzat una ecografia, el 13,7% un TAC, el 12,1% una ressonància magnètica i el 4,3% una colonoscòpia.

Referència inicial

Notícies relacionades

Les colonoscòpies registren el temps mitjà d’espera més elevat (158 dies), seguides per les ressonàncies (73,5), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies). Quant a la rapidesa d’accés, el 56,7% de les ecografies, el 50,3% dels TACs, el 46,7% de les ressonàncies i el 34% de les colonoscòpies es van realitzar en menys d’un mes des de la seva indicació. Al tractar-se de la primera edició en la qual es mesura aquest indicador, les dades constitueixen una referència inicial per avaluar l’accessibilitat a proves diagnòstiques en pròximes onades de l’estudi, assenyala el Ministeri.

El Baròmetre també mostra una evolució positiva en referència a l’ús d’eines digitals sanitàries. El 35% de la població ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant el 32,8% l’any 2024. L’ús de la recepta interoperable fora de la comunitat autònoma arriba al 20,6%, amb un increment d’1,2 punts respecte a l’any anterior. A més, el 52,2% de la ciutadania disposa de certificat electrònic, i el 52,1% de les persones que han sigut ateses a Primària han realitzat alguna consulta telefònica, amb un nivell de satisfacció que creix fins al 68,9%.