La taxa d’escombraries puja fins als 116 euros de mitjana per llar

Les valoracions s’extreuen del nou informe Les taxes de residus a Espanya 2025, elaborat per la Fundació ENT i que avança EL PERIÓDICO. L’entitat de Vilanova i la Geltrú, amb prestigiosos estudis en el camp dels residus i amb un observatori fiscal de residus que ha treballat amb ministeris estatals i amb l’Agència de Residus de Catalunya, ha calculat la tarifa de la taxa a partir de les ordenances fiscals d’una mostra de 131 ajuntaments espanyols, posant especial èmfasi en les capitals de província. A aquest efecte, l’informe delimita una llar tipus –amb un valor cadastral de 64.295 euros, habitats per dues persones d’entre 20 i 59 anys i situat en un centre urbà amb 75 metres quadrats– a partir dels paràmetres més comuns i li aplica la tarifa de cada ciutat, contemplant-hi tant la recollida com el tractament dels residus.

La conclusió dels investigadors és clara: l’encariment d’aquest 2025 "és el més notori" des de l’inici de les anàlisis deu anys enrere, explica a aquest diari el doctor en Ciències Ambientals Ignasi Puig, director de l’informe –l’autoria del qual és de Gerard Marina– i fundador d’ENT. Ara bé: després d’anys per sota de l’IPC, s’espera que la taxa continuï pujant en exercicis vinents. Ja que, de mitjana, els seus ingressos només aconsegueixen cobrir a hores d’ara un 65,5% dels seus costos, mentre que la llei obliga a una cobertura de costos del 100%.

Un any i mig per a les eleccions

"Sorprèn que molts ajuntaments no cobreixin amb els ingressos de la taxa encara les seves despeses, tal com exigeix la llei", afegeix Puig. L’expert vincula la lenta aplicació del gravamen amb la polseguera que ha aixecat en els municipis i amb el fet que "queda un any i mig per a les pròximes eleccions municipals".

La cobertura del total dels costos és, de fet, un dels dos grans objectius de la llei estatal que trasllada una directiva europea perquè els 8.132 municipis espanyols estableixin la nova taxa des de l’abril d’aquest 2025. El buidatge de pressupostos municipals realitzat per ENT dona aquest any uns ingressos mitjans per la taxa de 3.487,70 davant 5.324,53 milions de despeses, cosa que implica una cobertura del 65,5%, 12 punts més que el 2024 (53,6%).

El segon objectiu legal passa per impulsar el pagament per generació per desenvolupar el principi de qui contamina, paga. "Els avanços que veiem en aquest sentit són molt tímids", lamenta Puig. L’investigador condiciona la millora del reciclatge a la recollida de residus via contenidors intel·ligents o porta a porta, fórmules que els grans ajuntaments estudien implantar de manera incipient. "És la gran assignatura pendent de l’Estat en matèria de residus", rubrica el fundador d’ENT. Sense anar més lluny, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) acaba de llançar un pla d’inversions milionàries per combatre el suspens crònic en reciclatge de 30 dels seus 36 municipis, els quals estan per sota del llindar europeu del 55% de recollida selectiva per a aquest any.

Malestar veïnal

El malestar veïnal que la taxa de residus ha provocat a les ciutats troba arrels tan heterogènies com la gestió del tribut que realitza cadascun dels milers d’ajuntaments espanyols. En molts municipis, la principal reclamació rau en el fet que la ciutadania pateix una excessiva pressió fiscal, amb casos on la taxa s’ha arribat a duplicar i se suma a la resta de càrregues locals, principalment l’impost sobre béns immobles (IBI).

Consultat sobre aquest aspecte, Joaquim Solé, catedràtic de Finances a la Universitat de Barcelona (UB) i expert català de referència en hisendes locals, assegura trobar a faltar "una mica d’honestedat per part dels governs locals" per abaixar la pressió fiscal al ciutadà. "Si la taxa puja per cobrir els costos del servei, això vol dir que els ingressos per IBI amb els quals es pagava abans queden alliberats. Per tant, i tot i que no hi estan obligats, els ajuntaments podrien trobar un bon argument polític a abaixar l’IBI per compensar", considera Solé.

En altres poblacions és la gestió del tribut la que ha irritat els veïns. A Catalunya, l’exemple paradigmàtic és el Vallès, on milers de veïns han firmat peticions i fins i tot han sortit al carrer al no comprendre per què paguen dos rebuts de la taxa. En aquest cas, la clau és que es tracta del mateix tribut fragmentat en dues factures: una es refereix a la recollida dels residus –cobrada pels ajuntaments– i l’altra al seu tractament –cobrada pel Consell Comarcal–, que en el perímetre de la Barcelona metropolitana gestiona l’AMB.

Tota aquesta crispació ciutadana han tractat de capitalitzar-la forces de tot pelatge polític, des de l’extrema dreta fins a aliances amb accent d’esquerres. Tal és la transversalitat de l’oposició política a la taxa que es donen curiosos casos en què un mateix partit lidera la seva aplicació o la critica en funció de si governa o està a l’oposició.

En la mateixa àrea de Barcelona hi ha múltiples exemples. Un d’ells: mentre al PSC li ha tocat capitanejar la nova taxa en el gruix de municipis on governa, a Badalona ha criticat públicament la gestió del tribut a càrrec de l’alcalde Xavier García Albiol (PP). Al seu torn, mentre Albiol ha lidiat amb equilibrismes a l’implantar la taxa, el PP ha carregat durament contra ella des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Fórmula de càlcul

També hi ha controvèrsia amb la fórmula de càlcul de la taxa. L’estudi d’ENT afirma que un 37,40% dels municipis analitzats apliquen una quota fixa, que al seu torn és combinable amb altres variables. Entre elles destaca la ponderació de localització de l’immoble (32,82% dels casos); la seva superfície (9,16%); el seu valor cadastral (8,40%); el nombre d’habitants (7,63%); i el consum de l’aigua (6,11%). Aquest últim mètode és el que s’aplica a Barcelona i el seu entorn de manera majoritària, amb la sonada excepció de l’Hospitalet de Llobregat, que s’ha apartat del criteri de l’aigua per calcular la quota a partir del nombre de residents i metres quadrats dels domicilis.

Notícies relacionades

Els joves de 17 anys podran conduir amb un adult

27.000 alumnes van arribar el 2024 amb el curs començat

En els debats entorn de la taxa hi ha subjacent habitualment el dubte de si serà capaç de desincentivar la falta de reciclatge o, dit d’una altra manera, de millorar el reciclatge a les ciutats. Puig creu que "és molt aviat" per saber-ho, tot i que això "dependrà de si s’implementen contenidors intel·ligents o porta a porta".

Benjamí Anglès, professor de Dret Financer i Tributari de la UOC que segueix l’actualitat de la taxa, addueix que "s’acabarà reciclant més a les ciutats on el càlcul de la quota de la taxa acabi estant vinculat amb les escombraries que es generen". Una cosa que, segons el parer d’Anglès, no passa majoritàriament en el dia d’avui: "Es demostra que, lluny de millorar el reciclatge, en molts municipis s’aconsegueix el contrari. I això tindrà un cost polític", conclou l’expert.