¿Pot ser la salut mental un negoci?

Ara bé, per la importància transcendental que aquests serveis representen pel benestar i l’equilibri social, són considerats com a mereixedors d’un tracte especial que eviti o atenuï la potencial discriminació i la inequitat en l’accés a aquests serveis. Són els anomenats béns tutelars o preferents (merit goods), i suposen una de les bases fonamentals dels estats del benestar.

L’OMS defineix la salut mental com "un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d’estrès de la seva vida, desenvolupar tot el seu potencial, aprendre i treballar adequadament i contribuir a la seva comunitat, i és considerat com un dret humà fonamental".

En aquests darrers 25 anys, el sector de la salut mental s’ha desprès de bona part dels estigmes i dels tabús que el caracteritzaven. Això ha evidenciat uns relativament alts nivells de prevalença i incidència de les denominades malalties mentals a les nostres societats. Segons l’ESCA, un 22,1% dels catalans pateixen trastorns o problemes de malestar emocional: hi ha un important mercat potencial en el camp de la salut mental.

Bona part d’aquesta demanda, fins fa relativament poc quasi exclusivament en mans de les administracions o els organismes de beneficència, no està coberta, bé sigui per incompareixença del sector públic en la nova demanda, o bé per abandonament en la més antiga.

El neoliberalisme, de la mà dels fons d’inversió i les multinacionals, ha descobert, ja fa temps, que el sector sanitari és potencialment una bona font d’ingressos i l’ha convertit en una de les seves dianes principals, i, dins d’aquests, un sector encara relativament verge respecte a això és el de la salut mental, justament per la foscor en la qual ha viscut fins ara.

Econòmicament és viable, però és ètica la privatització dels serveis de salut mental?

Ja ho hem dit, la salut mental és un dret que s’ha de manifestar en valors com la universalitat de l’accés a les prestacions, l’equitat, la no-discriminació...

Fons d’inversió i multinacionals tenen com a finalitat clau maximitzar els beneficis del seu capital invertit. Fer negoci. Per damunt de tot.

Notícies relacionades

Ringana aspira a créixer a Europa des de Parets del Vallès

"Espanya té dues grans capitals europees: Madrid i Barcelona"

La Comunitat Autònoma de Madrid ja hi té una certa experiència i, tot que no hi ha avaluacions a fons, esgrimeix factors com ara més eficiència, més rapidesa en l’accés als serveis i més llibertat d’elecció, però també més iniquitats en l’accés als serveis, més precarietat laboral i més interès per atendre pacients nous, més rendibles, que a fer llargs seguiments.

Precaució. Malauradament tenim exemples, aquestes darreres setmanes, de les coses que passen quan es refia tot a la privatització. La salut mental no pot ser un negoci.