Espanya afronta 141 amenaces climàtiques "greus" i connectades

El clima ja no és una variable ambiental més. A causa de l’avanç del canvi climàtic i del caos que desencadena al seu pas, aquest factor ja s’ha convertit en un eix clau que afecta l’economia, la salut, la seguretat i, en definitiva, la forma en què Espanya haurà de planificar el seu futur. Aquesta és l’advertència que llança l’últim Informe de Riscos Climàtics Sistèmics i Prioritats d’Adaptació per a Espanya, en el qual, per primera vegada, s’identifiquen els 141 riscos climàtics "greus i interconnectats" que amenacen el territori espanyol i que, a causa del seu impacte, obliguen a redoblar les mesures d’adaptació. Sobretot després de veure com en els últims anys el país ha passat de lidiar amb situacions de sequera extremes a inundacions sobtades com les que ara arrasen al Mediterrani.

L’estudi, a què va tenir accés EL PERIÓDICO, se centra en una anàlisi de l’impacte del canvi climàtic en totes les àrees essencials del benestar personal i col·lectiu. En totes s’identifica, en un grau o altre, que la crisi climàtica ja està tenint un impacte negatiu i considerable i que a més, en cas de seguir així, els danys aniran a més en les pròximes dècades.

Notícies relacionades

El fiscal demana 10 anys de presó per al notari investigat per una altra estafa

Salut insta a vacunar del xarampió els menors de 5 anys al Garraf

Dels 141 riscos detectats n’hi ha almenys mig centenar que es materialitzaran de manera significativa a curt termini, és a dir, en menys de 10 anys. D’aquests, segons estima l’informe elaborat per l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, "tres de cada quatre requereixen planificació o acció immediata per mitigar futurs danys greus".

Un dels exemples més clars, i pròxims, és el cas dels extrems hídrics a Espanya. L’informe afirma que les sequeres extremes com les que han viscut Catalunya i Andalusia són el risc climàtic que més impactes adversos pot activar, ja que, davant l’escassetat d’aigua, es reporten carències en almenys 25 sectors, des de la caiguda de la producció agrícola fins a tensions socials o energètiques.