Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: "El grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals"

¿És optimista amb el fet que el curs vinent el grau de Medicina de la URL sigui una realitat?

Absolutament. Anem segons el calendari en tots els temes que necessita la implementació. El primer i més rellevant és l’aprovació per part de l’AQU de la proposta global del pla d’estudis. Sense això no podríem acabar de desplegar la resta, però la veritat és que, havent-la obtingut ara, tenim prou marge per finalitzar el procés de reconeixement dels nostres hospitals com a universitaris, una gestió que tenim oberta a la Conselleria de Salut. Amb el pla d’estudis aprovat tot anirà més ràpid, amb això i amb la finalització del Campus de Salut, una altra aposta forta de la nostra institució.

Anuncien que centraran el seu nou grau de Medicina en tres eixos: tecnologia, humanisme i compromís social. ¿Què els ha portat a plantejar-ho així?

El moment actual demana una formació de caràcter integral. Els nostres metges han d’entendre que el món amb intel·ligència artificial o sense és diferent. No busquem un metge enginyer, però sí un metge amb un alt coneixement científic i tècnic. Però és obvi, també, que el món ens demana cada vegada més metges que tinguin una visió holística de la persona. Les persones no són un fetge o un problema d’oïda, sinó que les persones són altament complexes, i per això necessitem metges amb mirades que integrin una visió global de la persona. No dic ni del pacient ni del malalt, sinó de la persona, i això requereix formació humanística i intel·ligència emocional. És vital el vincle entre el treball d’aquests professionals i els grans reptes que té la societat.

¿A què es refereix?

Al fet que la mirada ha d’anar més enllà de la relació metge-pacient, que ha de ser una mirada metge-societat. Per això parlem d’un alt compromís social, perquè els reptes són enormes. Bona part de la nostra salut global té a veure amb com ens relacionem amb la resta de persones i amb els contextos comunitaris. El facultatiu ha de tenir mirada comunitària.

¿La seva intenció és crear 120 places en dos grups, un en català i un altre en anglès?

No exactament. La idea és obrir dos grups, que tindran l’oportunitat, en un bon nombre d’assignatures durant els sis anys, de poder cursar-les en anglès. Però no és que hi hagi un itinerari en anglès i un altre en català, sinó que tots els estudiants podran optar a les matèries en anglès. Ens sembla que així també afavorim la connexió del metge amb el món. Avui dia, l’exercici de la medicina a Catalunya fa que amb freqüència ens trobem amb pacients d’arreu del món. Això sí, hauran de tenir com a mínim el nivell B2 per poder estudiar aquestes assignatures en anglès.

Una de les qüestions que són més espinoses sobre la creació de noves places en Medicina són les pràctiques. ¿Com ho estan gestionant vostès?

Coneixem perfectament com està el teixit sanitari del país, que en alguns moments pot estar una mica saturat per poder donar cobertura a les pràctiques de tots els excel·lents graus de Medicina que ja s’estan impartint. Aquí havíem d’assumir dos reptes. El primer era en quina mesura podíem incorporar aquests nous estudis sense interferir en els acords amb les universitats que imparteixen aquest grau. El segon, pel qual s’ha de complir el primer, era aconseguir pràctiques en totes les especialitats, en tots els àmbits, per poder proveir, durant tot el grau, els 120 estudiants.

¿Ho han aconseguit?

Sí, gràcies a un gran acord firmat amb set hospitals, que es tracta d’una fita especialment rellevant. Aquest grau té una gran aspiració de xarxa.

¿De xarxa?

Sí, primer de xarxa interna, una idea que fins i tot m’emociona. Serà el grau amb més xarxa interna de tota la Universitat Ramon Llull. Moltes institucions de la universitat ens hem posat d’acord per col·laborar intensament: institucions com l’IQS en l’àmbit de biociències; La Salle, pionera en tecnologia en l’àmbit de la salut, i ESADE, que fa anys que forma les direccions generals dels hospitals del país. Hem imaginat una gran xarxa, però no basant-nos en un sol hospital, sinó que comptarem amb set hospitals universitaris.

¿Set? Sembla que són molts.

Tres són del grup Quirón. El més important, l’Hospital de Barcelona, reuneix totes les característiques per ser el nostre primer hospital universitari, que és un objectiu que la Conselleria de Salut ha d’acabar de validar en els pròxims dos o tres mesos. També hi haurà tot el grup d’hospitals de la Fundació Hospitalàries, que tenen el de Sant Rafael, el de la Mercè, el de Sant Boi i el de Martorell. Aquests set hospitals donaran cobertura a totes les pràctiques del grau, assignatura a assignatura. Comptarem també amb tres centres d’atenció primària: el CAP Vallcarca, el CAP Sant Gervasi i l’EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor. Seguint amb aquesta lògica de xarxa interna i de xarxa externa, hem creat també un consell assessor format per reconegudes personalitats dins del sector de la medicina.

Notícies relacionades

Justícia va vetar registrar actes del notari investigat a BCN

Catalunya s’inspira en Lapònia per adaptar el Pirineu al clima

¿Pot avançar-nos per qui estarà compost?

Està format per diferents referents de la medicina del nostre país i estarà presidit per Jaume Padrós, que durant molts anys va ser el president del Col·legi de Metges de Barcelona.