Catalunya s’inspira en Lapònia per adaptar el Pirineu al clima

A les comarques de muntanya de Catalunya no hi ha rens pasturant sobre la tundra ni tampoc es poden veure aurores boreals. No obstant, el Pirineu comparteix amb Lapònia, els Alps suïssos i altres regions un mateix desafiament: com adaptar-se al canvi climàtic sense perdre la identitat, el potencial ambiental ni la viabilitat econòmica.

El projecte europeu MountResilience, que reuneix sis zones pilot i quatre regions replicants, busca precisament resoldre aquesta complexa equació. Les àrees de proves són Lapònia (Finlàndia), el Tirol (Àustria), Valais (Suïssa), el Piemont (Itàlia), Gabrovo (Bulgària) i Rau Sadului (Romania).

Catalunya –juntament amb el Friül-Venècia Júlia (Itàlia), Primorje-Gorski Kotar (Croàcia) i la regió Sudcarpàtica (Romania)– forma part dels territoris que observen i aprenen del que s’està assajant en altres zones per després aplicar-ho sobre el terreny. Durant els pròxims mesos, la Direcció General de Polítiques de Muntanya de la Generalitat haurà d’abordar un pla de mesures per al Pirineu.

Com a Lapònia, els Alps i els Carpats, l’objectiu final és assegurar que les muntanyes continuïn sent habitables, productives i vives en un escenari cada vegada més càlid. El pròxim repte és decidir quines de les experiències analitzades serveixen per desenvolupar accions que assegurin un Pirineu adaptat al canvi climàtic: "El pla no és copiar-ho tot, sinó prendre elements concrets de projectes diferents i relacionar-los amb totes les prioritats catalanes".

Fer preguntes

De fet, el Govern aprofitarà les iniciatives que hagin funcionat per desenvolupar-les al Pirineu. "De moment, ens dediquem a fer preguntes i a recollir informació que més endavant es convertirà en un pla d’implementació que haurà d’aplicar la Generalitat", diu Bernat Claramunt, investigador del CREAF que lidera el vessant català del projecte.

A Lapònia, a l’extrem nord d’Europa, la pujada de les temperatures està transformant el paisatge. "La línia del bosc avança cap al nord i els rens, que necessiten tundra, perden el seu hàbitat", explica. Els pastors sami, que gestionen ramats semisalvatges, veuen com el seu mode de vida tradicional es complica. Davant aquesta situació, els municipis lapons han optat per un model que se centra en el turisme com a principal dinamitzador econòmic.

"En el seu cas, la presència de turistes, atrets pels impressionants paratges àrtics, s’ha convertit en la fórmula que ajuda a mantenir vives les pràctiques primàries tradicionals", comenta el científic. Però aquesta estratègia també té un risc: "La cultura local es pot acabar convertint en un decorat". Per Claramunt, les muntanyes catalanes no han de seguir exactament aquesta estratègia però sí que poden aprendre del procés: "Els plans s’han elaborat amb la participació de tots els col·lectius locals i entre ells decideixen com planificar el turisme i estudien com mantenir un equilibri que no posi en risc els ecosistemes". A la regió d’Innsbruck (Àustria), el canvi climàtic amenaça directament el model econòmic de les estacions d’esquí. De les més de 500 que existien, amb prou feines un centenar segueixen actives. Les més petites, situades a menys altitud i sense canons de neu, han desaparegut. "Ara, la zona treballa per fer una transició i oferir activitats de muntanya més diverses que no depenguin únicament de la neu", assenyala Claramunt.

Malgrat que cap oferta turística pot substituir econòmicament el que aporta la presència de la neu, el territori tirolès estudia com fer aquesta reconversió. "Catalunya, en aquest aspecte, té molt per aprofitar", considera l’expert. De fet, ja fa anys que les estacions d’esquí dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ofereixen altres esports a l’aire lliure i experiències culturals.

Sobre les estacions d’esquí, Claramunt posa sobre la taula la idea de "quantificar el capital natural", que va sorgir a partir de l’interès d’empreses que tenien zones naturals: "Cada vegada més instal·lacions reclamen millorar la qualitat de l’entorn i aquest concepte les pot ajudar".

Control de l’aigua

La prova pilot que s’executa a Suïssa, a la zona de Valais, se centra en la gestió i el control de l’aigua. Amb eines digitals que monitoritzen en temps real la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics, busquen garantir l’equilibri entre usos. "En un context de sequeres cada vegada més recurrent, aquest enfocament pot resultar interessant per al Pirineu català", suggereix Claramunt. Al Piemont (Itàlia), l’aigua que baixa de les muntanyes rega els arrossars i fruiters de la vall, com passa a Lleida amb els regadius del canal d’Urgell, per exemple. La regió està testant un sistema de gestió per coordinar l’ús dels recursos hídrics entre territoris de muntanya i plana. També s’estudien "compensacions econòmiques" per l’aigua utilitzada a les valls. És a dir, que els pobles de muntanya pels quals l’aigua tan sols flueix però no rega cultius puguin rebre beneficis econòmics o contrapartides fiscals. "És un camp per explorar que sens dubte pot inspirar Catalunya", defensa Claramunt.

Alertes primerenques

A Gabrovo (Bulgària), una part del projecte se centra en urbanisme verd ("poc aplicable al Pirineu"). Però s’està desenvolupant un sistema d’alertes primerenques per prevenir inundacions i altres fenòmens extrems: "Segur que alguns aspectes d’aquest model poden ser útils per a zones com el Pallars, on les valls són tancades i el risc de pluges torrencials i riuades pot tenir conseqüències molt serioses".

A la regió de Rau Sadului, situada als Carpats romanesos, el canvi climàtic i l’abandonament rural han reduït les pastures d’alta muntanya. Allà, el projecte MountResilience n’impulsa la recuperació i gestió sostenible, tant per a la ramaderia tradicional com per mirar de preservar la biodiversitat local.

Notícies relacionades

Justícia va vetar registrar actes del notari investigat a BCN

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: "El grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals"

La proposta final haurà de prendre elements concrets aprofitables de cada zona. En els pròxims mesos, l’equip de Polítiques de Muntanya haurà d’analitzar quins projectes i metodologies de les regions europees poden encaixar amb la realitat del Prepirineu i el Pirineu catalans. "El que mirarem és quines coses podem combinar i adaptar amb el que ja preveu l’Estratègia Pirineu", explica Claramunt.

Per poder portar-les a terme, serà necessari assegurar el finançament. "Caldrà buscar fons econòmics i europeus que permetin posar en marxa les propostes", afegeix Claramunt, que recorda també que moltes de les mesures només es podran activar un cop es disposi d’un pressupost estable.