Samanta Villar: "La maternitat és una dosi de vitamina amb una cara b"

¿Què ens trobarem en aquest videopòdcast?

El dia a dia de les famílies. Parlarem de tot, amb llibertat i sense tabús. L’important és no jutjar cap model de criança i maternitat. És un moment de compartir, d’escoltar, de riure, d’aprendre d’altres experiències i sentir-nos acompanyades. En la criança s’escampa la incertesa perquè hi ha molta soledat. De vegades penses que ets l’únic a qui li passen determinades coses, i en som milions.

¿Per què en comptes de donar-nos suport ens dediquem més aviat a criticar la mare que no educa els fills com nosaltres?

Perquè el que ens han ensenyat des de petites és a jutjar i a dir que això és correcte i això no. Necessitem entendre que hi ha moltes maneres correctes de fer les coses, gairebé cap és incorrecta. Mantenint, és clar, uns de bàsics en la criança, com ser present, estimar, respectar, acompanyar i donar autonomia. Les altres coses són adjacents. Hem d’aprendre a no jutjar i entendre que hi ha moltes maneres de fer bé les coses i criar.

¿Posarà el focus en la primera infància o en l’adolescència?

Volem un públic universal, però ens centrarem en la pubertat i adolescència. Si només hi incloem els primers anys, hi haurà famílies que ja l’hagin passat.

¿El videopòdcast inclourà entrevistes amb especialistes?

Som periodistes. Farem periodisme i anirem als continguts. Volem, efectivament, que els especialistes ens expliquin els temes des de tots els punts de vista, des de psicòlogues i antropòlogues fins a neurocientífics. També volem que hi siguin les mares i els pares. Tindrem interacció en xarxes amb la nostra comunitat de seguidors. Volem respondre a les preguntes que té la gent a casa.

¿Qué dria que és el més bonic de la maternitat?

És meravellosa en molts moments. L’amor pels meus fills és l’únic que em faria donar la meva vida i no ho dubtaria ni un segon. Hi ha quantitat de moments d’il·lusió, tornes a jugar com una nena petita, sents fascinació per veure com aprenen, creixen i guanyen autonomia. Estàs sembrant i ells floreixen. Veus el seu amor i la seva alegria, això és ua dosi de vitamina, un regalàs si el saps aprofitar. Però també hi ha una cara b que salta als 10 segons. Gaudeixes un moment meravellós i, al cap de res, tens una bronca. És una ciclotímia constant. No passa res, s’assumeix.

En la primera infància, ¿quins són els moments més difícils?

Que el teu fill plori i no sàpigues què li passa. I també no dormir. Això genera estrès i esgotament. És un xoc, perquè la teva vida es modifica radicalment. Algunes mares i pares parlen, fins i tot, de pèrdua d’identitat. Els nadons no tenen autonomia, són tan dependents que absorbeixen totes les facetes de la teva vida. No trobes la tecla adequada, no saps què li passa. És una etapa de cansament físic i mental. Quan comencen a parlar i s’expressen, quan comencen a dormir (i tu també) és meravellós.

Amb 10 i 11 anys es canvia de pantalla amb el camí de la preadolescència, un altre hit.

Sens dubte. L’altre dia em vaig comprar un llibre sobre pubertat recomanat per llegir amb els fills. En les primeres pàgines trobo l’explicació de què és una ejaculació i, per primera vegada en la meva vida, vaig pensar si no era massa aviat. Em sorprenc, perquè jo a casa parlo de tot amb els meus fills.

L’educació sexual comença des dels zero anys.

Per descomptat. Nosaltres xerrem de sexualitat, però, quan ha sorgit el tema, no perquè jo l’indueixo. Quan veig oportunitat, parlem dels genitals i les sensacions que tens quan et toques. També d’abusos infantils i de com quan algú et fa alguna cosa i et diu que és un secret has de venir a la mare ràpidament a explicar-l’hi. No tinc tabús, també hem tocat el tema dels tractaments de fecunditat i la reproducció humana. Però en aquesta ocasió he dit: "¿ja? ¿No serà massa aviat?». Penso que potser poden esperar als 11 anys. Fixa’t quina incertesa, no em reconec a mi mateixa.

Notícies relacionades

Catalunya s’inspira en Lapònia i els Alps per adaptar el Pirineu al canvi climàtic

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»

¿Som la generació de les mares i els pares més ben preparats de la història?

Som la generació que ha pres consciència dels drets dels nens. No dic que les nostres mares no es preocupessin, però nosaltres tenim clar que els menors mereixen ser escoltats i respectats. Són subjectes de drets. De vegades, ens passem, i per això és tan important posar límits i prendre decisions contràries als desitjos del nen. Però hi ha un canvi de paradigma. Tot i que en el dia a dia tots podem perdre els nervis, entenem què és una actitud violenta, entenem que els crits no són la manera d’educar.