Una tendència que avança a Europa i als EUA

El Consell Escolar de l’Estat, format per docents, famílies, administracions, empreses i sindicats, reclama en el seu últim informe una proposta llargament reivindicada però que cap govern ha posat sobre la taula: l’educació obligatòria i gratuïta fins als 18anys. És a dir, dos més que ara. La majoria dels especialistes hi estan a favor i pronostiquen com a resultat una reducció important de l’abandonament escolar primerenc. També hi ha veus contràries que apunten que el debat s’hauria de centrar no tant en la manera de retenir els xavals a l’aula, sinó a analitzar per què deixen els estudis. ¿Com ho fan als països del nostre voltant?

ALEMANYA.

El sistema educatiu no té una regulació única per a tot el país, sinó que les competències corresponen als 16 lands, els estats federats. La norma general és que el període d’educació obligatòria sigui de 10 anys, que arrenquen als 6 i es prolonguen fins als 16 o, en alguns estats, fins als 17 o 18. La responsabilitat amb el compliment de l’educació obligatòria correspon als pares.

Cal tenir en compte, no obstant, que a partir dels 16 es flexibilitza aquesta obligatorietat per als que no cursin estudis en instituts de batxillerat, orientats a l’ingrés a la universitat, sinó que s’hagin dirigit cap a la formació professional. A Alemanya, la diversificació cap al batxillerat o la formació professional arrenca amb l’escola secundària. En el cas dels que s’hagin dirigit cap a l’aprenentatge d’oficis, a partir dels 16 anys s’entra en l’obligatorietat flexible, que compagina els estudis amb els ensenyaments pràctics. GEMMA CASADEVALL

REGNE UNIT.

Tots els alumnes estan obligats a anar a l’escola fins als 16 anys, que és quan acaba l’educació secundària i es completen els exàmens finals, que es coneixen com a GCSE. No obstant, des de l’any 2013, els joves d’Anglaterra han de seguir algun tipus d’educació o entrenament fins als 18, sigui estudiant l’equivalent al batxillerat, sigui entrant en els apprenticeships –un tipus de feina combinada amb formació en aquest àmbit– o cursant estudis a temps parcial, combinats amb una feina o un voluntariat d’almenys 20 hores setmanals. En el cas d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, no és obligatori continuar formant-se fins als 18 anys i l’edat mínima per deixar els estudis continua fixada en els 16 anys. LUCAS FONT

FRANÇA.

L’estructura del sistema educatiu francès es divideix en quatre nivells: infantil, de 3 a 6 anys; primària, de 6 a 11, i els dos últims cicles, secundària inferior i superior, en què hi ha una lleugera diferència entre el sistema educatiu espanyol i el francès. La secundària inferior se situa entre els 11 i els 15 anys, i la secundària superior, entre els 15 i els 18. Aquesta última es divideix en tres vessants –general, tecnològic o professional–. Els joves hauran de triar una d’aquestes opcions partint del seu futur educatiu.

És en aquesta última etapa que els estudiants, complerts els 16anys, poden abandonar els estudis. No obstant, al produir-se a la meitat de l’últim cicle, la majoria de joves acaben optant per finalitzar els estudis als 18 anys. Una vegada acabat tot el cicle escolar, els estudiants francesos s’enfrontaran a l’examen del baccalauréat, també conegut com a BAC. En aquest examen escrit i oral hauran d’intentar treure la millor puntuació per posteriorment accedir a alguna universitat o escola. LETICIA FUENTES

ITÀLIA.

L’educació obligatòria està regulada a escala nacional i té una estructura bastant definida. Des dels 6 fins als 16anys l’escolarització és obligatòria i s’organitza en tres etapes principals: escola primària, escola secundària de primer grau i escola secundària de segon grau. En aquesta última etapa, els estudiants tenen l’opció de decidir si prefereixen acudir al liceo (que pot ser: clàssic, científic, artístic, lingüístic, musical, etcètera) per a una educació més acadèmica i orientada a continuar estudiant a la universitat; a instituts tècnics, amb un enfocament més tecnicocientífic i econòmic, o a instituts professionals, per a una formació més pràctica i orientada al treball. A més, després dels 14 anys, com a alternativa als liceus o instituts, també es té la possibilitat de l’anomenada formació professional regional, gestionada per les regions i també d’alt contingut pràctic. IRENE SAVIO

PORTUGAL.

Portugal va ampliar el 2009 l’escolaritat obligatòria fins als 18 anys o fins a completar la secundària. La mesura, juntament amb l’impuls de l’ensenyament professional i polítiques de suport social, ha sigut clau en la reducció de l’abandó escolar primerenc. El 2010, el 28,3% dels joves de 18-24 anys havien deixat els estudis sense completar secundària; el 2024, la taxa vorejava el 6-8%, i el país se situava per sota de la mitjana europea. La mesura també ha impactat en una millora de les qualificacions, tot i que persisteixen desigualtats regionals i un lleuger repunt recent de l’abandonament. En conjunt, no obstant, la iniciativa ha consolidat un canvi estructural que ha reduït l’abandonament precoç de manera sostinguda.

ESTATS UNITS.

Notícies relacionades

El Ministeri de Justícia va rebutjar registrar operacions en què va intervenir el notari investigat per estafa a gent gran

Catalunya s’inspira en Lapònia i els Alps per adaptar el Pirineu al canvi climàtic

L’educació no és competència del Govern federal, sinó dels estats, cadascun dels quals fixa les edats mínima i màxima d’educació obligatòria. A la majoria, aquesta obligatorietat va des dels 5 o 6 anys fins als 16-18, i més de la meitat, a més de DC, exigeixen l’escolarització fins als 18. Barack Obama, el 2012, va proposar que tots els estats la requerissin fins als 18 o la graduació, però no va fer cap pas federal per incentivar aquesta proposta.

Alguns estudis comparatius que s’han fet no donen uns resultats gaire clars sobre l’impacte d’augmentar l’edat d’escolarització. Una anàlisi que el laboratori d’idees Brookings va publicar després de la proposta d’Obama, per exemple, va concloure que ampliar l’edat d’assistència obligatòria no garanteix que augmenti la taxa de graduació. Aquest estudi apuntava que amb l’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria no n’hi ha prou i assenyalava que tenen molt més impacte, que l’edat, la qualitat i el finançament de l’educació, que als EUA es finança principalment amb impostos locals i depèn molt de cada districte escolar, o la presentació d’alternatives. IDOYA NOAIN