El Govern demana més punts de connexió elèctrica a Barcelona, Reus i Lleida per seguretat i per a la petita indústria

Com ja havia avançat EL PERIÓDICO, el pla del Ministeri per a la Transició Ecològica que haurà d'executar Red Eléctrica (REE) garanteix les futures dessalinitzadores catalanes, el Media City a les Tres Xemeneies, l'electrificació del port de Barcelona, la descarbonització de la petroquímica de Tarragona, més parcs d'energies renovables i altres projectes industrials com la gigafactoría d'Intel·ligència Artificial (IA) a Móra la Nova.

No obstant això, encara queden per resoldre algunes qüestions. Fonts de la Generalitat consultades per aquest diari admeten estar "parcialment satisfetes" amb l'esborrany, però deixen clar que encara no és "perfecte" i que es caldrà treballar per incorporar nous punts de connexió en àmbits concrets per assegurar el subministrament en diverses àrees. Per aquesta raó, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja treballa per redactar unes al·legacions que es presentaran en les pròximes setmanes.

Zona Franca i Sarrià

El text presentat aquest dijous inclou la construcció d'una nova subestació a Barcelona, però, segons els tècnics especialitzats en energia de la conselleria, encara es podrien repotenciar àrees com la Zona Franca. A més, estimen que als voltants del port s'hauria pogut incloure una nova subestació que garantís punts de connexió elèctrics per a petites o mitjanes indústries i també per construir habitatge.

A més, fonts del Departament reconeixen que també estaven pendents d'obtenir més potència elèctrica amb una nova subestació, a la zona alta de la ciutat, entre Sarrià i Gràcia. Aquest projecte no s'ha inclòs en la planificació i les al·legacions catalanes tractaran de convèncer el ministeri de la seva importància. La plaça d'Ildefons Cerdà és un altre dels llocs on s'havia estudiat obrir noves posicions de connexió per millorar la distribució, però tampoc no formen part de l'esborrany que a dia d'avui està sobre la taula.

Reforçar la potència elèctrica de Barcelona té sentit, apunten fonts consultades, per dos motius. Primer, perquè la distribució sigui més segura i el subministrament estigui garantit en tot moment. I segon, per donar oportunitats a indústries petites o mitjanes que necessiten més electricitat per créixer. Cal assenyalar que en aquests moments es denegueu demandes de consum a empreses de forma recurrent per falta de capacitat de la xarxa.

Reus i Lleida

A Reus, el Govern pretén demanar l'ampliació d'una subestació existent, sobretot per donar energia a la zona del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS). També es considera que a Tarragona alguns punts de connexió es podrien millorar amb més posicions. Una posició significa un punt o mòdul de connexió que permet connectar una línia al sistema elèctric.

En el cas de Lleida, la conselleria posa èmfasi en el 'hub' logístic de Torreblanca, Quatre Pilans, que està més avançat del que es preveia fa temps i que, per tant, requerirà més electricitat abans de 2030. És cert que a les comarques de ponent s'ha proposat una nova subestació a la Segarra, però el Govern veu necessaris els 220 volts que s'havien reclamat i no han estat concedits per a la zona de Quatre Pilans.

Línia Vic-Olvan

De la mateixa manera, en les al·legacions s'especificarà la necessitat de reforçar la potència elèctrica a la Catalunya Central i es farà especial èmfasi en la importància d'accelerar la línia elèctrica que ha de connectar Vic (Osona) i Olvan (Berguedà). Aquest eix, per a la Generalitat, hauria d'incloure's en la planificació actual i no deixar-la per a l'escenari de després de 2030, com recull l'esborrany. Aquesta línia serviria per fer possible la central reversible de La Baells, donar més subministrament a l'eix pirinenc i aportar resiliència al polígon d'Olvan.

18 mesos

Notícies relacionades

El Ministeri d’Educació reduirà les ràtios per llei: 22 alumnes a primària i 25 a secundària

Catalunya inicia la revisió de les ajudes a les escoles concertades de primària

La conselleria no descarta trobar més necessitats elèctriques després d'analitzar de forma detallada el document que s'ha fet públic i incloure més assumptes en les al·legacions que es presentaran. Els dirigents catalans confien que les peticions siguin tingudes en compte pel Govern. Cal recordar que, sense la planificació del ministeri, Red Eléctrica no té capacitat per realitzar cap inversió.

Tot i així, encara falten 18 mesos perquè es comencin a "passar cables" pel territori. Després de les al·legacions i l'Estudi Ambiental Estratègic (EAE), la documentació s'enviarà a Red Eléctrica i, finalment, el Govern aprovarà el document definitiu perquè puguin començar a executar-se obres. Serà a partir de llavors quan la capacitat elèctrica de Catalunya comenci a augmentar. Fonts de la conselleria subratllen que la xarxa és la base del sistema elèctric i que la major part de projectes clau per a Catalunya depenen d'ella. No obstant això, durant aquests mesos, quan un projecte s'inclou en l'esborrany, encara que no estigui en el document definitiu, ja es poden començar a avançar tràmits previs.