El Govern espanyol sotmet a consulta pública la nova planificació elèctrica amb una inversió de 13.600 milions fins al 2030

La consulta estarà oberta fins al 16 de novembre, i el seu objectiu és garantir que la planificació respongui a les necessitats del país i als objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030, amb una atenció especial als projectes industrials que necessiten energia neta i competitiva.

A diferència de les planificacions anteriors, centrades principalment en la integració d’energies renovables, la nova proposta dona prioritat al desenvolupament d’infraestructures que permetin el consum d’aquesta energia verda per part dels nous pols industrials. El document eleva la previsió de demanda més de 27 gigawatts (GW), davant els 2 GW contemplats en la planificació vigent.

Integració de renovables

Del total d’inversió prevista, un 25% es destinarà al reforç de la xarxa per absorbir els nous fluxos derivats de l’electrificació i la integració de renovables ; un 23% a nous enllaços elèctrics per millorar la cohesió territorial, i un 16% a actuacions de suport a la xarxa de distribució i connexió de nous consums. En conjunt, aquestes tres partides representen el 65% del total (uns 8.840 milions d’euros).

L’escenari d’estudi projecta una demanda peninsular de 375 terawatts hora (TWh) el 2030, davant els 344 TWh previstos al PNIEC, amb una punta de 61,4 GW, un 60% superior a la del 2024. El Ministeri explica que s’han incorporat aproximadament un 25% de les propostes de demanda rebudes de les xarxes de transport i distribució.

Quant al parc generador, el pla preveu la integració de 159 GW de potència renovable i més de 22 GW d’emmagatzematge, distribuïts estratègicament segons la disponibilitat de recursos i l’eficiència del sistema.

Una xarxa més robusta

El document adverteix que, sense les noves infraestructures, el sistema no podria atendre més de 3.200 GWh anuals de noves demandes associades a l’electrificació i digitalització de l’economia, ni integrar més de 29.000 GWh/any de producció renovable, cosa que provocaria un abocament del 12% del potencial renovable per limitacions de xarxa.

La planificació inclou, a més, projectes d’interconnexió internacional: amb Portugal pel nord, amb França a través del Golf de Biscaia, i un reforç amb el Marroc, amb inversions pròximes als 5.000 milions d’euros.

Més de 4.440 milions d’euros es destinaran a actuacions que permetin reduir el cost del subministrament elèctric i les restriccions tècniques que dificulten la integració segura de la producció renovable. També es contemplen millores en 9.500 quilòmetres de línies, el 21% de la xarxa actual, mitjançant repotenciació de 6.000 km de circuits, substitució de conductors, instal·lació de sistemes de monitoratge (DLRs) i renovació de trams antics.

Mirant més enllà del 2030

El pla identifica, a més, noves necessitats després de l’horitzó 2030, entre les quals dues interconnexions addicionals amb França pel centre del Pirineu, el reforç del subministrament en zones en expansió com el sud-est i sud-oest de Madrid, i actuacions a Navarra, Còrdova, Badajoz i el Pirineu aragonès per garantir la connexió de nous consums i sistemes d’emmagatzematge.

Així mateix, es planteja una nova connexió submarina entre Gran Canària i Fuerteventura, que permetrà integrar els sistemes elèctrics de Lanzarote-Fuerteventura amb el de Gran Canària, millorant l’estabilitat i eficiència del subministrament insular.

Notícies relacionades

Prohens: "Les Balears han de prioritzar l‘habitatge per als residents"

El preu mitjà del menú del dia puja el 21,3% en una dècada, fins als 14,20 €

La planificació també preveu reforços elèctrics vinculats a la futura xarxa d’hidrogen, especialment a Zamora, La Rioja, Tarragona, Barcelona i Cantàbria, per assegurar el subministrament a aquestes infraestructures estratègiques.

El Ministeri remarca que aquesta proposta s’ha elaborat amb les aportacions de comunitats autònomes i diferents agents del sector. Per primera vegada, es van celebrar reunions prèvies amb les regions abans de l’audiència pública per construir un escenari que reflecteixi les noves demandes de generació i consum, prioritzant els projectes ferms i madurs en l’horitzó temporal de la planificació.