Les vivendes unipersonals creixen i són la primera opció a Ciutat Vella

L’estudi municipal aprecia un increment generalitzat de les vivendes habitades per un sol veí en l’últim lustre. Passa a tots els districtes, excepte a Nou Barris i Sant Martí, amb sengles descensos lleugers, tot i que tots dos mantenen la proporció de les llars unipersonals per sobre del 20%. La tònica sobresurt abans que res a Ciutat Vella –l’informe calcula que el 38,5% dels pisos compten amb un únic habitant– i les Corts –es taxa que es produeix en el 33,2% dels casos–. Són les dues zones de Barcelona en què no compartir domicili ha passat a ser l’opció majoritària, d’acord amb l’enquesta.

Pisos minúsculs

L’interès per trobar pisos minúsculs per a un sol resident va en ascens des de fa cinc anys, comenta Iñaki Unsain, consultor immobiliari a Barcelona. "L’oferta és bastant escassa i, quan surten, es venen molt ràpid", assegura. Concreta que es tracta de vivendes "de 40 a 50 metres quadrats amb una sola habitació", buscats en especial per inversors amb idea de llogar-les per obtenir rendibilitat.

Els més petits de 65 anys que viuen sense companyia abunden més –el 18,4% sobre el total de llars– que els que han arribat a la tercera edat (10,4%). "Hi ha una gran demanda de pisos petits que lloguen estudiants de màster o executius nòmades per dos o tres anys –descriu l’expert–. Els inquilins principals d’aquest tipus de domicili són estrangers que venen a Barcelona a treballar o a teletreballar i estudiants que no són locals, de 25 a 30 anys".

Pau Alarcón, investigador de l’Institut Metròpoli, indica que, "des del 2000, les migracions transnacionals han sigut el motor demogràfic de la ciutat" i que aquests nous barcelonins "comencen a ser la majoria de la població en algunes franges d’edat". "A les franges de 25 a 29 anys, de 30 a 34 i de 35 a 39, les persones nascudes a l’estranger són majoria entre els residents de Barcelona", precisa.

Mela Castagno –argentina de 34 anys– i Francesco Vaglia –italià de 29 anys– formen part del perfil puixant de joves forans instal·lats a la ciutat. Al seu torn, han aconseguit establir-se sols després de cohabitar amb altres persones i lidiar amb l’alt cost de la vivenda.

Castagno va venir des de Sud-amèrica fa vuit anys i, després d’una temporada fora, va tornar fa tres anys a Barcelona. Fa un any i tres mesos que viu sola en un estudi que té 32 metres quadrats situat al Born, pel qual paga 787 euros al mes. "Em vaig cansar de compartir pis i és diví: té molta il·luminació, està reformat, és acollidor... No el recomanaria per viure en parella, però per a mi sola està bé", aprova.

Des que s’ho va proposar, al Vaglia li ha costat un any abandonar el pis en el qual convivia des de feia tres anys amb un noi sud-africà i un altre irlandès a l’Esquerra de l’Eixample i allotjar-se en un altre domicili del mateix barri, al qual es va mudar fa dues setmanes.

"Abans pagava 650 euros per un quarto i ara en pago 1.000 per a mi sol –explica–. Hi havia ofertes, però són cares i moltíssimes són lloguers de temporada. A la zona que m’agrada, no hi havia res que fos un pis amb dormitori per menys de 1.200 euros. També hi ha molta competició amb gent de fora. Per sort, un amic deixava el pis i em va preguntar si hi estava interessat. Tot i que em sembla estrany dir que per sort el vaig trobar, perquè 1.000 euros són diners".

Urbs "de moda"

El Vaglia és informàtic. Entre altres motius, desitjava assentar-se pel seu compte per concentrar-se més en el teletreball. Amb un Erasmus com a experiència prèvia a la ciutat i un contracte de cinc anys, no es veu com una persona que estigui tot just de pas. "Barcelona s’ha convertit en un punt de trobada internacional, sobretot de creatius i nòmades digitals", descriu. "Bàsicament, tots els meus amics són de fora –confessa–. M’agradaria conèixer més gent d’aquí, perquè la que conec s’hi està sols per un temps i, potser en un mes, se’n vagin a Amsterdam o Nova York".

Notícies relacionades

800 milions d’euros en joc: el Govern busca reduir l’impacte de la pesta porcina

¿Com veiem els catalans i espanyols als immigrants?

Castagno destaca que més joves del seu país es desplacen més ara a Barcelona que quan ella va ho provar per primera vegada. Com a raons per instal·lar-se a la ciutat, al·ludeix a la facilitat perquè els argentins obtinguin la nacionalitat espanyola o italiana per treballar a la Unió Europea, així com l’avantatge de compartir idioma i una àmplia colònia de compatriotes.

"I també és que Barcelona està una mica de moda", observa Castagno, que és marketing manager a l’Hotel Intercontinental. "Soc llicenciada en Publicitat i a la universitat teníem l’incentiu que als argentins creatius ens anava bé a Barcelona –recorda–. I em vaig enamorar de la ciutat, vaig sentir que m’acolliria bé per continuar amb la carrera i seguir viatjant.