Més de la meitat dels barcelonins de 25 a 34 anys han arribat després del 2015

La vida quotidiana i les dades del padró constaten que, com el pare de Cobi ressalta, Barcelona s’ha internacionalitzat. Un 35% de la ciutadania ha nascut fora d’Espanya, els estrangers censats s’han multiplicat per 16 respecte a finals del segle XX i menys d’un terç dels habitants de 25 a 39 anys es declaren barcelonins des del bressol. Aprofundint en les dades que dimensionen una Barcelona cada vegada més mestissa, els últims estudis municipals revelen el puixant flux de població de menys de 45 anys que s’ha instal·lat a l’urbs durant l’última dècada, sobretot en el segment dels adults joves. Aquest tràfec es plasma en l’Enquesta Sociodemogràfica de l’Ajuntament, elaborada entre el novembre del 2024 i el febrer del 2025, partint d’una mostra extensa que posa la lupa sobre 4.723 llars de la capital que acullen 10.470 persones. D’acord amb els últims resultats, gairebé el 60% dels veïns de 25 a 34 anys no fa ni deu anys que va arribar a Barcelona.

Creixement gradual

L’estudi reflecteix que el 59,7% dels consultats d’aquest tram d’edat s’ha establert a la ciutat a partir del 2015 en endavant. El percentatge ha crescut més d’un 10% en comparació amb el 2017, quan el consistori va elaborar el primer sondeig sobre evolució demogràfica. Llavors, s’estimava que el 48,1% dels habitants a la franja inferior als 35 anys sumava menys d’una dècada d’empadronament. Fins i tot situant-se per sota, vorejava l’equilibri amb el 51,1% que encadenava almenys més de 10 anys a Barcelona.

En paral·lel, la proporció de persones de 25 a 34 anys que han viscut sempre o bona part de la seva vida a la capital no ha deixat de baixar entre un informe i un altre, al mateix temps que s’ampliava la magnitud dels que acrediten una estada encara curta. El 2020, es calculava que els joves que porten més temps a Barcelona havien descendit al 46,9%; dos anys més tard havien caigut al 40,1%, i el còmput més recent ho redueix al 39,6%.

A diferència del que passa amb els que estan en la vintena o la trentena, l’enquesta municipal no aprecia en cap altra escala d’edat que el veïns acabats d’arribar superin els autòctons i els que estan establerts ja fa una llarga temporada. No obstant, es repeteix la tendència per la qual els nous barcelonins procedents de la immigració han anat en augment al llarg dels últims vuit anys, sobretot entre els menors i els adults en edat de treballar i allunyats encara de la frontera de la jubilació.

En especial, la tònica sobresurt en el rang de 35 a 44 anys. Els que acumulen pocs anys de residència a Barcelona han passat de representar el 28% el 2017 en aquest perfil de població plenament activa a ser el 42,3% en l’actualitat. Al seu torn, l’anàlisi municipal revisa que els joves de 16 a 24 anys amb menys d’una dècada allotjats a la ciutat han pujat del 21,9% al 33,4% en el mateix marge, mentre que ha escalat del 10,2% al 18,5% en els menors de 0 a 15 anys.

Per districtes

El sondeig del 2017 comptava vuit districtes amb més d’un 80% dels seus habitants amb almenys 10 anys d’estada a Barcelona: eren tots excepte l’Eixample (78,1% dels seus habitants amb més d’una dècada d’empadronament) i Ciutat Vella (64,1%). En canvi, l’últim estudi només distingeix Sant Andreu amb més d’un 80% dels seus veïns assentats a la ciutat des de fa més de 10 anys.

Ciutat Vella continua sent la zona amb més residents censats des de fa menys temps. L’última dada l’eleva al 41,1% dels seus habitants, mentre que la taxa se situava en el 35,7% el 2017. En el mateix lapse de vuit anys, els residents de l’Eixample que fa menys d’una dècada que es van desplaçar a Barcelona s’han disparat del 20,9% al 30,5%, i encara s’ha accentuat més a Gràcia, del 17,7% al 30,3%.

El 2017, només l’11,9% dels veïns de Sarrià-Sant Gervasi comptabilitzava menys de 10 anys a Barcelona, un dels índexs més baixos de la ciutat en aquell moment. En canvi, ara s’extrapola que passa amb el 25% de la seva població, la pujada més notable a la ciutat. En el tram inferior, figuren Nou Barris, amb un 20,5% dels seus habitants amb tot just uns anys de residència, un 6,5% més que el 2017; Horta-Guinardó, amb una taxa del 20,3% –un 9,1% superior que la de fa vuit anys–, i Sant Andreu, amb un 16,4% d’empadronats entre el 2015 i fins ara, un 5,9% més.

De tota la vida

En el conjunt de Barcelona, els veïns que afirmen haver viscut tota la vida a la ciutat ha descendit del 55,8% el 2017 al 45,5% en el sondeig a cavall del 2024 i el 2025. Els últims resultats ponderen que el 7,6% dels habitants de la capital van aterrar fa menys de dos anys. Els nouvinguts ascendeixen al 13% a Ciutat Vella i arriben al 9% a les Corts, Sants-Montjuïc i l’Eixample.

La immigració que aflueix a Barcelona és cada vegada més internacional. Fa gairebé una dècada, els registres eren gairebé semblants, entorn d’un terç, entre els que provenien d’altres municipis catalans, d’altres punts d’Espanya o d’un altre país. Ara, una mica més de la meitat dels nous empadronats declara haver-se desplaçat des de l’estranger.

Notícies relacionades

Els narcos utilitzen tècniques de cultiu avançades per triplicar la producció de marihuana a Catalunya

Catalunya activa avisos per intensitat i acumulació de pluja per a tot el cap de setmana per l’avanç d’Alice

A tenor de les últimes dades, l’enquesta conclou que tots els districtes congreguen menys d’un 60% de població nascuda a Barcelona. On la taxa és més alta és a Sant Andreu, amb un 59,2%. Ciutat Vella continua sent la zona que acull més immigrants: es calcula que el 55% va néixer fora d’Espanya, un 20% més que el 2017. En el mateix interval de menys de 10 anys, els veïns d’origen forà han escalat del 20,2% al 30,4% a l’Eixample, del 19,3% al 31,3% a Sants-Montjuïc i del 13,9% al 29,5% a Gràcia. En el còmput de la ciutat, també guanyen pes, del 17% al 28,9%.

"El futur és la barreja", va acabar Mariscal la setmana passada, mentre reflexionava sobre l’evolució de Barcelona. "Esperem que, d’aquí a uns anys, la pròxima presidenta de Catalunya sigui una xinesa –va desitjar–. ¡Catalana, és clar, de quarta generació! És molt bonic, la immigració és una gran riquesa".