El Pirineu català estudia alliberar mascles de linx nòrdic

Fa gairebé cent anys que el linx nòrdic (Lynx lynx) va desaparèixer de Catalunya, principalment per la persecució humana i la pèrdua d’hàbitat i preses. L’últim exemplar del qual hi ha constància indiscutible va ser abatut el 1930 i la seva pell va ser exhibida a la comarca del Ripollès. Ara, dues entitats del territori suggereixen recuperar la proposta que el 2016 no va prosperar: alliberar exemplars d’aquest felí al parc natural de l’Alt Pirineu en una prova pilot destinada a avaluar les possibilitats d’una futura reintroducció.

El linx nòrdic és un dels grans depredadors d’Europa. Està amenaçat, però durant els últims anys s’ha expandit lleugerament per tot Europa. La població més pròxima a Catalunya es troba a França, al massís del Jura, on viuen al voltant de 150 exemplars.

El cas que posen sobre la taula l’entitat Amics del Parc Natural de l’Alt Pirineu i ADLO Pirineu és aprendre de l’experiència que no va arribar a fructificar fa nou anys a la Vall d’Aran. El que plantejaran les entitats promotores, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, no és deixar anar linxs sense cap fonament, sinó dissenyar un pla de viabilitat per estudiar quines conseqüències tindria una reintroducció de l’espècie, que segles enrere, igual que el linx ibèric, habitava en territori català.

Exemplars castrats

La idea inicial és alliberar mascles castrats –podrien procedir de Romania, com estava previst el 2016– i monitoritzar els seus moviments i l’impacte que tenen sobre els ecosistemes pirinencs. "L’objectiu és comprovar com la seva presència influeix en l’equilibri entre depredadors i preses de la zona", comenta Jordi Canut, membre de la plataforma Amics del Parc Natural de l’Alt Pirineu. "El linx nòrdic s’alimenta principalment de cabirols, tot i que també pot caçar isards, muflons i cérvols", assenyala. Durant els últims anys, aquestes espècies han crescut d’una manera notable a la muntanya catalana.

A més de controlar les poblacions d’aquests herbívors, el linx nòrdic també sol desplaçar mesodepredadors com guineus, martes i fagines, que exerceixen una forta pressió sobre les poblacions de gall fer, un ocell en greu perill d’extinció que corre el risc de desaparèixer del Pirineu: "La presència d’un carnívor com el linx europeu podria contribuir a millorar l’índex de supervivència dels pollets de gall fer".

El pla pilot més aviat seria un alliberament que una reintroducció en un sentit estricte. "S’hauria d’estendre durant un temps i analitzar al detall com està funcionant per després determinar si convé reintroduir mascles sense castrar i fins i tot femelles", considera Canut.

Els emplaçaments

Notícies relacionades

Simulacre d’accident d’esquí fora pista a La Molina

Una estudiant de la Jonquera, segona millor nota del MIR de Psicologia: «Vaig estar a punt de no presentar-me perquè aquell dia no hi havia Rodalies»

Segons l’expert, hi ha diversos llocs d’alta muntanya dins dels límits del parc que poden ser òptims per a una primera introducció: "S’haurien d’escollir zones més aviat aïllades, on viu el gall fer i són poc freqüentades per ramats de cabres o ovelles".

El parc natural ha d’elevar-ho a la Generalitat i, finalment, seria el Ministeri de Transició Ecològica qui ho estudiaria, si la Generalitat hi està d’acord.