La fiscalia busca els incompliments de les ZBE a Catalunya

L’objectiu d’aquest requeriment és "determinar l’abast i la situació" de les ZBE de tots els municipis del territori espanyol per mirar d‘analitzar possibles "incompliments" per part dels consistoris. De fet, segons l’escrit de la fiscalia, que té la categoria d’"expedient gobernatiu", ja s’ha comprovat que "una gran quantitat" de localitats no acaten la normativa en relació amb aquesta matèria.

El que fa la fiscalia en aquesta mena d’actuacions és dirigir-se a les comunitats autònomes per reclamar-los informació i recordar els requisits obligatoris que les ZBE han d’incloure. Es tracta d’un pas previ a iniciar unes eventuals diligències d’investigació, de manera que de moment s’ha demanat col·laboració a totes les administracions autonòmiques.

En el cas de Catalunya, la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, que està adscrita a la Conselleria de Territori, ja està remetent informació al ministeri fiscal. Específicament, s’està detallant l’estat d’implementació de cada ZBE i les característiques de cada un dels projectes municipals.

Una de les qüestions sobre les quals la fiscalia sol·licita informació és si s’està sancionant o no els vehicles que entren dins del perímetre de la ZBE sense l’autorització ambiental corresponent. L’aplicació de sancions és un dels requisits que ha exigit el Ministeri de Transports per atorgar les ajudes estatals al transport públic als municipis.

Malgrat que l’acció de la fiscalia és d’abast estatal, fonts especialitzades assenyalen que s’ha intensificat a Catalunya en els últims mesos. La progressivitat i els esculls –el retard d’un registre català que ara comença a arrencar– per a l’aplicació de sancions ha desembocat en una heterogeneïtat que ha provocat un soroll que no fa gens fàcil saber fins a quin punt els ajuntaments compleixen la normativa.

Allau d’aprovacions

Als municipis catalans, l’1 de gener del 2026 serà un moment clau quant a les ZBE: per a aquella data, el decret català sobre qualitat de l’aire, avançat per aquest diari, exigeix a les administracions locals tenir les ordenances aprovades. Això explica l’allau d’aprovacions en grans ciutats catalanes d’aquest final d’any: de l’Hospitalet a Cornellà i Mataró, passant per l’activació de sancions en poblacions que ja tenien ordenança però no era completament efectiva, com ara Sabadell i Reus. De l’àrea de Barcelona, encara falta Santa Coloma de Gramenet perquè aprovi la seva primera ordenança en aquest àmbit.

L’agreujament dels recels de la fiscalia coincideix amb el fet que alguns municipis hagin evidenciat la seva voluntat de desmarcar-se de certs consensos mediambientals als quals s’havia arribat. És el cas de Castelldefels, amb alcaldia del popular Manu Reyes, que s’ha desmarcat de la línia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’aprovar una moratòria que eximeix de multes residents fins al 2030, quatre anys més tard de la vigència general que estipula la norma catalana.

El cas de Badalona

Badalona és un cas singular. Malgrat no disposar de la nova ordenança aprovada encara després de suspendre’s l’anterior, l’alcalde Xavier García Albiol (PP) ha fet públic que aposta per una ZBE que funcioni sense etiquetes ambientals, una de les condicions essencials d’aquesta regulació. L’estratègia d’Albiol implica justificar com a ZBE la pacificació del centre històric de la ciutat, on restringirà el trànsit –sí que hi podran circular els residents–: una superfície de 250.000 metres quadrats al barri del Centre i de 130.000 al barri de Dalt de la Vila.

També Tarragona i Reus, totes dues amb alcaldies socialistes, s’han afegit al camí de les moratòries per a residents, en el primer cas amb una exempció fins al desembre del 2026 i en el segon fins al gener del 2028.

El blindatge de les sancions

Les normes locals que tiren endavant a finals d’aquest 2025 busquen consolidar les regulacions de ZBE. Per exemple, Cornellà ha ampliat el perímetre vetat a vehicles més contaminants en tot el terme municipal. També s’està posant molta cura per disposar dels informes d’impacte econòmic en residents o grups afectats com els autònoms, un dels arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va esgrimir per tombar l’estiu del 2024 les ordenances dels municipis integrats en la ZBE Rondes Barcelona.

Les sancions són, sens dubte, el principal element de blindatge de les noves ZBE. Tant els ajuntaments de Barcelona com de l’Hospitalet es van veure obligats a anul·lar quantitats milionàries per multes que havien previst cobrar. Com que els municipis no volen tornar a passar aquest mal tràngol, els consistoris ara opten per emparar-se en la regulació estatal per reforçar jurídicament les sancions que s’imposen.

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, sobre els problemes de son: «el teu fill no dormirà mai d’una tirada»

Els alumnes catalans de sisè de primària i quart d’ESO parlen millor en castellà que en català

La gran diferència entre les regulacions actualitzades i les d’abans de les sentències judicials és que les d’abans no remetien a normes estatals, sinó municipals. Hi ha consens entre veus expertes en el fet que règims sancionadors en reglaments locals confereix menys garanties jurídiques en una normativa que pateix de debilitat jurídica des del seu origen. Tant pel seu caràcter pioner com per l’oposició social a les restriccions, especialment de les patronals o plataformes veïnals que les han impugnat.

El blindatge de les sancions va derivar aquest estiu en una resolució pionera del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) que va avalar les multes de l’Ajuntament de Barcelona. Després del revés judicial el 2022 a la primera regulació barcelonina sobre ZBE, hi havia el dubte de fins a quin punt pot continuar multant el consistori després de l’anul·lació de la norma sobre la qualitat de l’aire que sustentava jurídicament aquestes sancions. El TSJC va aclarir la incògnita: l’administració local no té per què anul·lar multes d’ofici i pot continuar sancionant amb base al seu nou reglament, aprovat el gener del 2023.