Els hospitals validen tractar la depressió amb drogues psicodèliques

La depressió és un dels trastorns mentals més comuns i devastadors, tant físicament com mentalment. A Catalunya, el 9,2% de la població major de 15 anys presenta formes moderades o greus de depressió, un augment del 28% respecte al 2019. Aquesta condició afecta el 12% de les dones i el 6% dels homes. Tot i que algunes depressions tenen una base més social i d’altres més bioquímica, en la majoria de casos es barregen totes dues. "La depressió és una barreja de vulnerabilitat amb elements genètics i bioquímics i una situació social adversa", apunta Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic. Segons ell, les teràpies amb psicodèlics són "enormement prometedores" en el tractament de les depressions resistents perquè causen millores ràpides. "Produeixen un augment de la serotonina més gran que els fàrmacs tradicionals. N‘hi ha prou amb molt poques dosis, de vegades només una o dues, no s’han de prendre cada dia i l’efecte és molt ràpid". S’estan estudiant en forma de fàrmacs que han de ser sempre administrats en un hospital sota supervisió mèdica.

La passada setmana, en el marc d’un congrés a Madrid sobre salut mental i teràpies assistides amb psicodèlics (TAP), Maria Dueñas, doctora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, va explicar: "La psilocibina ha demostrat efectes antidepressius significatius amb una sola dosi de 25 mil·ligrams en assajos clínics fase 3. Amb dosis repetides, fins al 87,5% dels pacients van aconseguir una remissió completa dels símptomes depressius". Altres psicodèlics com l’ayahuasca o l’LSD també han demostrat eficàcia i seguretat per tractar depressió resistent.

A Espanya, s’utilitzen només en assajos clínics "amb un control molt rígid", segons Vieta. Els assajos de psilocibina a Espanya, en els quals participa el Clínic, es troben ja en fase 3. Els de 5-Meo-DMT, en fase 2. Tenen més beneficis que riscos. "Acabaran aprovant-se a Espanya i crec que suposaran un canvi radical en el tractament de la depressió". No obstant, encara trigaran a veure’s a la pràctica clínica. "No estaran disponibles a Espanya abans de dos anys", afegeix.

Estimulació magnètica

De moment, no existeix una curació universal i definitiva. Els especialistes, no obstant, són optimistes i creuen possible, a mitjà termini, combatre la depressió mitjançant una estratègia basada en la personalització dels tractaments. Les depressions amb una base bioquímica més gran són les que generen més recaigudes i és aquí on s’estan afinant, no només tractaments amb substàncies psicodèliques, sinó també teràpies basades en l’estimulació magnètica.

El director del Grup d’Investigació en Salut Mental de l’Hospital del Mar Research Institute (IMIM), Víctor Pérez, avança que hi haurà un "diagnòstic biològic de les malalties mentals en general i de la depressió en concret". "L’objectiu és diagnosticar-la i oferir el tractament concret per a cada malalt. És complicat, però estic convençut que si els oncòlegs ho han aconseguit, nosaltres també podrem", afirma.

El futur: màxima precisió

La cap del grup de recerca en salut mental de l’Institut de Recerca de Sant Pau, Maria Portella, també opina que el futur passa per la màxima precisió a l’hora d’abordar el cas de cada pacient. "No utilitzem encara algoritmes com en altres patologies, però sí que tendim a seleccionar, a conèixer molt bé els pacients. La farmacogenètica ha fet un pas endavant i no donem un fàrmac que no correspon a cada situació concreta. Els assajos apunten que podem tenir informació per ser més precisos", explica. Portella està convençuda que, si es tracta "bé i aviat" els pacients, els metges poden tenir "un bon pronòstic de la depressió". El problema, no obstant, continuen sent els casos resistents i crònics. Per a ells no existeix curació, però sí avenços mitjançant l’estimulació cerebral profunda i els psicodèlics. Destaca positivament que s’estigui aconseguint que els casos més greus "es converteixin en menys resistents i amb períodes de millor resposta". El problema continua sent que, passats un o dos anys, hi ha recaigudes.

Per la seva banda, el director de Salut Mental i Addiccions a Girona, Claudi Camps, destaca la importància de potenciar una "mirada global" sobre cada persona perquè, recorda, en cada pacient es troba "una suma de vulnerabilitats". Camps remarca que tots els professionals incorporen els factors psicosocials al tractar un pacient. "Estem avançant i organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assumeixen que, si una persona perd la feina, se separa de la seva parella…, tot això influeix i pot provocar un quadre depressiu agut", explica.

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, sobre els problemes de son: «el teu fill no dormirà mai d’una tirada»

Sabadell, Lleida i Girona, les úniques ciutats catalanes no metropolitanes que estan llestes per multar els cotxes contaminants

En paral·lel, cada cop s’avança més en l’estudi de les correlacions entre la depressió i el fet d’haver patit abusos o crescut en entorns poc estructurats, així com viure en situació de pobresa. "La gent arrossega cicatrius –assenyala Camps– i, quan tornes a tenir situacions similars d’adult, se t’obre la ferida. S’obre una cosa no resolta i, si no ho revises amb la persona afectada i només et fixes en altres símptomes, no veus el quadre complet. En canvi, quan es pot revisar, la persona millora".

Camps veu amb bons ulls els tractaments basats en l’estimulació cerebral o l’ús de substàncies psicoactives perquè "obren la porta" a estar més predisposat a una psicoteràpia.