Lauren, la nena que ha evitat que tanqui l’escola de Corullón

L’Andrés diu que quan vivien a Fuenlabrada tot era estrès, anar amb presses a tot arreu, perdre molt temps per anar a treballar. "A Madrid sobrevivíem; aquí, en canvi, s’hi viu de veritat, es disfruta", explica des de Corullón, un bonic poble de muntanya d’El Bierzo lleonès de poc més de 800 habitants, on la seva família es va mudar fa poc més de dos mesos.

"Quan vam venir a visitar-lo ens va agradar molt. La natura, que tingués ambulatori amb consulta tots els dies, escola, farmàcia, i una ciutat gran com Ponferrada amb tots els serveis a molt poca distància", recorda l’Andrés sobre com es va forjar una arribada que ha suposat una revolució per al poble, ja que tant ell com la seva dona, la Lizeth, auxiliars d’infermeria, han reforçat el servei sanitari de la residència de gent gran. A més, la seva filla, la Lauren, de tot just quatre anys, ha obrat un miracle enmig del forat negre de la despoblació.

Ràtio escolar

Gràcies a la seva arribada, l’escola del poble no haurà de tancar, ja que amb ella s’ha arribat a la ràtio de cinc nens que exigeix tenir la Junta de Castella i Lleó perquè seguís en marxa el centre educatiu. "La gent està molt contenta", revela l’Andrés, que creu que amb aquest canvi de vida, que intuïen des de fa temps, se’ls ha obert un ventall d’"oportunitats" molt ampli.

Tot ha sigut gràcies a la Fundació Arraigo, que durant la seva trajectòria ha acompanyat més de 3.000 persones perquè arrelin en el món rural, buscant-los feina i acompanyant-los en el procés d’adaptació. "Tenim més de 25.000 famílies que volen anar a viure al poble i tenir una qualitat de vida més bona que permeti la concilació", comenta el Javier, portaveu de la Fundació.

Les necessitats

"No tenim una estratègia feta des de Madrid. La nostra gent al territori parla amb els empresaris de la zona, els alcaldes, veient les necessitats que hi ha, els professionals que fan falta...", diu el Javier, que insisteix que la família ha de tenir un "interès de veritat" no només a anar-se’n al poble, sinó a quedar-s’hi a viure, a arrelar-hi. Per a Arraigo, és l’"única solució" real per mitigar la despoblació.

Un dels grans problemes que es troben a Arraigo és la falta de vivenda, ja que hi ha moltes propietats en estat de semiabandonament, d’altres que són de diversos hereus, fet que dificulta que surtin al mercat immobiliari. I després hi ha l’alt recel que es té a llogar als pobles. Una situació semblant va passar en aquest cas, en el qual la propietària al principi era una mica reticent a llogar la casa de la seva família perquè tenia molts records sentimentals.

Atenció personalitzada

Notícies relacionades

El 80% dels aliments de les màquines expenedores d’hospitals i residències seran saludables

L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables

"Ara, està molt contenta, viu a prop nostre", explica l’Andrés, que afegeix que la seva filla també és una altra des que és a Corullón. "És feliç, cada dia vol anar a l’escola. Al haver-hi menys alumnes, l’atenció és personalitzada". I ells també han guanyat en comoditat. "Tenim la feina a un carrer. Ens hem deslliurat dels embussos, del temps perdut buscant lloc per aparcar", assenyala content l’Andrés, la família del qual també disfruta de menjar fruita que es planta al mateix poble, més natural: "Raïm, pomes, peres...". "De vegades ens regalen fruita, la gent està molt contenta perquè sense gent jove no hi ha serveis", afegeix aquest auxiliar d’infermeria.

Anima totes les famílies que es decideixin a fer el pas: "És un canvi de vida enorme per a bé".