460 pobles d’Espanya no tenen nens i adolescents en edat escolar

Feia 14 anys que l’escola de Bayubas de Abajo (Sòria), construïda en els anys de la República, estava tancada. El silenci es va apoderar dels seus bonics jardins, de la pista de futbol, de les aules amb terra d’escacs. Fins fa tan sols dos anys, quan l’arribada de diverses famílies procedents de Colòmbia per treballar en les pinedes de resina amb els seus fills l’ha tornat a la vida. Cinc nens amb edats compreses entre 4 i 10 anys van tornar a aprendre a les seves aules, a jugar a la seva pista de futbol.

"Ha sigut una alegria enorme i volem que duri; un poble sense nens està condemnat a morir", explica Juan José Oliva, l’alcalde d’aquest poble pròxim a Burgo de Osma on els seus 150 habitants censats tenien de mitjana al voltant de 60 anys. El cas de Bayubas és una rara avis, no obstant, a les zones rurals d’un país on cada vegada hi ha menys nens.

Condemnats a desaparèixer

Més del 30% de municipis espanyols de menys de 100 habitants no tenen nens de menys de 15 anys, segons l’INE. En total són 460 pobles sense menors en edat escolar, municipis amb data de caducitat, condemnats a desaparèixer a no gaire llarg termini.

Les xifres són el mirall en què es reflecteix la baixíssima natalitat a Espanya, on el nombre de nens de 0 a 4 anys va caure en mig milió entre el 2014 i el 2023, passant de 2,3 milions a 1,8 milions, segons l’estudi Focus on Spanish Society, publicació editada per la Funcas, un think tank dedicat a la investigació econòmica i social, a partir de dades de l’Eurostat.

Només Letònia i Grècia tenen una natalitat més baixa que Espanya. Cantàbria, de fet, és la regió de la UE amb el descens més gran de naixements: gairebé el 50%. Seguida d’Astúries (45%), la Rioja (43%) i les Canàries (42%). Una altra dada aclaparadora: en més de set de cada 10 llars d’Espanya no hi ha nens. "La tendència de la reducció de naixements és difícil d’aturar, perquè cada vegada disminueixen més les dones en edat fèrtil, però no és impossible. Molta gent no té fills perquè no pot", assenyala María Miyar, doctora en Sociologia, economista i directora d’Estudis Socials de Funcas.

Fills d’immigrants

D’acord amb el seu últim estudi, el 40% dels nens menors de 5 anys a Espanya són d’origen estranger –una xifra que arriba fins al 50% a Catalunya–, la qual cosa és una peça fonamental del futur demogràfic, social i polític.

Gumiel de Mercado, un petit poble de Burgos, és un bon exemple de com la immigració ajuda a frenar la despoblació. Ha passat de 310 a 385 veïns en només cinc anys després de l’arribada de famílies romaneses i marroquines per treballar a les vinyes de Ribera del Duero. "Hi ha famílies que han vingut al poble perquè teníem l’escola oberta", assenyala l’alcalde, Pedro Gómez.

Darrere del decreixent nombre de nens hi ha nombrosos factors, entre ells que Espanya porta arrossegant anys de taxes de fecunditat molt baixes "que no es recuperen", segons explica Miyar. Perquè una generació es reprodueixi en igual nombre que l’anterior ha de fregar els 2,1 fills per dona. Espanya ara mateix està en una taxa de l’1,12, la més baixa de la UE només per darrere de Malta.

Una de les causes d’aquestes dades, segons Miyar, és que "Espanya és un dels països on les polítiques de família i infància són menys generoses".

Un altre dels factors deriva de la situació econòmica. "Les famílies amb fills manifesten més malestar econòmic, van més ajustades per la càrrega fiscal i les poques ajudes. Qualsevol política que afavoreixi que aquestes famílies puguin comprar temps, com la reducció de jornada o la contractació de servei domèstic, ajudaria", afirma la directora d’Estudis Socials de Funcas.

La dificultat per a l’aparellament és un altre dels esculls. Segons el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona, un terç de les dones que no han tingut fills diu que va ser perquè no van trobar parella adequada. "Les dones tenen més estudis universitaris i la manera preferida d’aparellar-se és amb algú amb el seu mateix nivell educatiu, l’homogàmia", afirma l’experta. Curiosament, a les àrees rurals hi ha el doble de dones amb estudis superiors que fa cinc anys. S’ha passat de 312.000 a 645.000, segons el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

A les àrees rurals, aquests problemes d’aparellament són més importants per la diàspora entre els joves. Burgos lidera el rànquing de províncies amb més pobles sense nens en edat escolar (62), seguit de Sòria (56), Guadalajara (55), Conca (32), Saragossa (32) i la Rioja (31). A tot això, cal afegir-hi l’alta penalització en el mercat laboral que pateixen les dones quan són mares –"no poden progressar al mateix ritme que els homes". I, evidentment, els problemes amb l’alt preu de la vivenda, que provoca que els joves s’emancipin més tard, comencin l’edat adulta més tard, i es redueixin, per tant, els anys fèrtils.

Convergència

La situació és tan preocupant que, segons la projecció de l’INE, la població nascuda a Espanya disminuirà gradualment els pròxims lustres i passarà de significar l’actual 81,9% del total al 61% en 50 anys. "És veritat que les immigrants tenen més fills que les espanyoles, però les seves taxes de fecunditat comencen a convergir amb el de les espanyoles perquè pateixen els mateixos problemes estructurals", vaticina la directora d’Estudis de Funcas, que recorda que hi ha més de mil pobles a Espanya que no tenen nens de quatre anys.

Notícies relacionades

"Promovem una relació més conscient i justa amb l’alimentació"

Un virus boví arriba a Espanya

Aquesta tendència va provocar que l’any passat es batés un rècord històric. A Espanya ja hi ha 142 persones de més de 64 anys per cada 100 menors de 16, cinc punts més en un any. Lideren el llistat de l’envelliment Astúries (257%), Galícia (224%) i Castella i Lleó (223%), que tenen més del doble de majors de 64 anys per cada menor de 16, segons l’Observatori de la Vulnerabilitat i Ús de la Fundació Adecco.

"Cada vegada hi ha menys joves en edat d’incorporar-se al mercat laboral, mentre que la població activa envelleix, la qual cosa complica el relleu generacional", assegura per la seva banda Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, que afegeix que la població immigrant és "una oportunitat per cobrir el buit".