Els avortaments de dones de menys de 20 anys augmenten el 7%

A Espanya es van practicar 106.172 intervencions el 2024, un 3% més que l’any anterior. El 20% van ser a Catalunya, la comunitat amb la taxa més alta.

Los abortos subieron un 3% en el 2024 y el 82% se practicaron en centros privados

Los abortos subieron un 3% en el 2024 y el 82% se practicaron en centros privados

5
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

El nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) continua augmentant a Espanya, on el 2024 es van dur a terme 106.172 intervencions, segons va explicar ahir la ministra de Sanitat, Mónica García. La xifra suposa un increment de 3.075 casos respecte al 2023, i representa un 2,98% més i una taxa del 12,36 per cada 1.000 dones entre 15 i 44 anys enfront del 12,22 registrat en l’exercici anterior.

Entre les dades destacades, en les dones de menys de 20 anys es van practicar 11.699 interrupcions, un 6,99% més que el 2023. A més, més de tres de cada quatre avortaments, el 76,58%, es van practicar abans de les vuit setmanes de gestació, cosa que mostra que les dones accedeixen de manera primerenca al sistema sanitari.

Catalunya va registrar el 2024 21.761 avortaments, el 20% de tots els que es duen a terme a Espanya. La xifra catalana deixa una taxa de 14,89 avortaments per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, dada que la col·loca com la comunitat amb més interrupcions voluntàries de l’embaràs del país. És el setè any consecutiu que lidera un rànquing espanyol que situa en segon lloc les Balears (13,87), seguides de la Comunitat de Madrid (13,56) i Astúries (12,89). Per províncies, a Barcelona es van practicar 16.861 avortaments; a Girona, 2.108; a Tarragona, 1.851, i a Lleida, 941.

La ministra va posar el focus en un altre percentatge: només el 21,25% dels avortaments es practiquen en la xarxa pública, mentre que el 78,74% es porten a terme en centres privats, malgrat que estan finançats pel sistema públic de salut. En el cas català, aquests percentatges estan una mica més igualats: el 56% són en la pública, i el 44%, en la privada.

La ministra va desglossar que, l’any passat, els centres públics van dur a terme 30.900 interrupcions, 2.263 més que el 2023, un percentatge que, va dir, demostra que la sanitat pública està guanyant pes en la garantia d’aquest dret. Als centres privats se’n van practicar 83.609, 563 menys. Rere aquestes derivacions, hi ha les objeccions de consciència de metges dels hospitals públics, les quals empenyen les comunitats a enviar les pacients a centres privats.

"Anem en la direcció correcta, però encara no n’hi ha prou: 8 de cada 10 interrupcions voluntàries de l’embaràs es continuen fent fora de la xarxa pública. Desgraciadament, sabem que moltes comunitats continuen sense complir la seva part. El ministeri serà contundent a l’hora d’exigir a les comunitats plans clars per capgirar aquesta situació", va voler recalcar la titular de Sanitat.

"El nostre objectiu és que la llei es compleixi a totes les comunitats", va insistir. Va al·ludir a Madrid i va criticar la iniciativa aprovada dimarts passat a l’Ajuntament madrileny –amb els vots del PP i Vox- perquè sigui obligatori informar les dones de la suposada "síndrome postavortament", cosa que, segons la ministra, només busca "infondre por" i no "informar".

A més, la titular de Sanitat va remarcar una altra dada: una de cada dues IVE es produeix després d’una relació sense anticonceptius; en concret, el 49% de les dones –més de 52.000 interrupcions– no utilitzaven cap mètode anticonceptiu. "No n’hi ha prou de garantir drets, cal enfortir l’educació sexual i millorar l’accés als anticonceptius", va declarar la ministra.

Eina essencial

A través de la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut, Sanitat va publicar l’informe definitiu sobre les interrupcions voluntàries de l’embaràs del 2024. Aquestes dades, recollides pels centres autoritzats, permeten millorar la comprensió de l’evolució de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a Espanya i, remarca Sanitat, constitueixen una eina essencial per orientar les polítiques públiques en matèria de salut sexual i reproductiva. Van ser 248 els centres autoritzats que van notificar interrupcions voluntàries de l’embaràs durant el 2024, any en el qual la majoria de les comunitats autònomes van registrar increments en el nombre d’avortaments, excepte Aragó, Astúries, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, La Rioja i Ceuta. L’informe també destaca un increment més significatiu en no residents de la taxa d’incidència (nombre d’IVE per cada 1.000 dones en cada franja d’edat).

Per grups d’edat, es va observar un augment de la taxa d’IVE en tots els grups, excepte els de 20 a 24 anys i de 25 a 29. L’increment més pronunciat de la taxa d’incidència es va registrar en el grup de 35 a 39 anys (+0,23 per mil), seguit del de 30 a 34 anys (+0,16 per mil).

Pel que fa a les dones de menys de 20 anys es van comptabilitzar 11.699 interrupcions, enfront de les 10.934 del 2023, una xifra que suposa 765 casos més (+6,99%). A més, el seu pes relatiu sobre el total d’IVE va pujar del 9,14% a l’11,01%, assenyala el treball.

Sanitat aclareix que, tot i que la taxa d’incidència en aquest grup no va ser la que més va créixer, sí que es va produir un increment rellevant sobre el nombre global de casos i en la seva proporció sobre el total nacional.

La distribució percentual per edat indica que el 10,68% de les IVE van correspondre al grup de 15 a 19 anys; el 23,27% al de 20 a 24 anys; el 21,84% al de 25 a 29; el 19,83% al de 30 a 34; el 15,99% al de 35 a 39, i el 7,34% al grup de 40 a 44 anys.

Decisió voluntària

Notícies relacionades

El motiu principal de la interrupció, segons l’informe, va ser la decisió voluntària de la dona, en el 94,62% dels casos. El 2,65% es van practicar per risc greu per a la vida o salut de la gestant; el 2,44%, per risc de greus anomalies fetals, i el 0,28%, per anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu.

Segons les dades, el 7,71% de les dones vivien soles (amb o sense fills), el 28,92% convivien en parella, el 7,04% residien amb els seus pares o altres familiars, i l’1,31% vivien amb altres persones. En relació amb la situació laboral, el 57,98% de les dones eren treballadores per compte d’altri, el 17,09% estaven aturades, un altre 17,09% eren estudiants, el 5,41% treballaven per compte propi, el 0,34% eren pensionistes, l’1,57% es trobaven en altres situacions, i en l’1,39% dels casos no consta.