Carlos Pascual Alfaro, jutge: «sorprèn que hi hagi noies que accepten el control en el vestir sense violència extrema ni dependència econòmica»

En principi, i amb caràcter general, sí que ho estem per la nostra especialització. Qüestió diferent és que a Espanya hi haurà partits judicials que sí que tindran problemes per la dimensió de la planta judicial amb què compten. En ciutats com Barcelona, sí que estem preparats.

¿Compten amb prou mitjans?

El 31 de desembre hi haurà un nou jutjat de violència sobre la dona a Barcelona arran de l’augment del treball, que es calcula en un 20%. Amb aquest sisè jutjat, sí que estarem preparats per donar una resposta adequada. Després s’haurà de veure què passa en els partits judicials en què només hi ha un jutjat, perquè segurament no donaran l’abast i la situació serà més complicada. A mi no m’agrada queixar-me, sincerament. A Badalona, per exemple, hi ha un problema i s’estan plantejant crear un altre jutjat. Segur que hi ha partits judicials on hi haurà més càrrega de treball, però hi ha una voluntat per intentar que no sigui així. El Govern és conscient que s’hi juga molt. Segur que s’equivoca en algunes coses, però hi ha la voluntat que aquesta mesura no suposi un retrocés per a les víctimes.

El Govern s’hi juga molt. ¿A què es refereix?

Si amb aquesta reforma els jutjats es comencen a col·lapsar i donem una pitjor resposta a les violències sexuals i de gènere, seria una mala imatge per al Govern.

¿Considera que aquesta reforma és l’adequada o perjudica la persecució de la violència de gènere en el si de la parella?

No té per què pertorbar-la. El problema de la violència de gènere no és per la complexitat del delicte, sinó per saber valorar i analitzar totes les circumstàncies fan que la víctima no denunciï, tornin amb els seus agressors o els perdonin. Aquests estereotips també es donen en la violència sexual, per la qual cosa no té per què enterbolir res si tenim tots els mitjans. Hi ha moltes similituds. Som la seu natural per resoldre aquests delictes.

139 jutges especialitzats van advertir que la llei comportaria un «col·lapse total». ¿Existeix aquest risc?

S’estan adoptant mesures, però possiblement no arribin a tothom. El col·lapse total no el veig.

¿Estaven saturats els jutjats de violència a nivell general?

Respecte a Catalunya, traient l’Hospitalet de Llobregat, que està enfonsat, la resta, inclosa Barcelona, va bé. Comparant-nos amb la resta de companys d'altres jurisdiccions, no estàvem saturats.

A Catalunya és on es donen menys ordres de protecció. ¿Té alguna raó?

Si mirem les dades de Barcelona capital i Madrid estem en unes xifres semblants. Cal valorar si aquesta denegació d’ordres o aquest nivell baix es transforma en més delictes, en més agressions i en més feminicidis. Potser no. No crec que Catalunya tingui una xifra de violència de gènere més alta que altres comunitats.

Tornant a les noves competències: el Govern ha creat 50 noves places per a òrgans judicials de violència contra les dones. ¿Són suficients?

No tinc les dades de tot el territori. A Catalunya s’han quedat curts amb Badalona i sembla que s’està treballant en un nou reial decret per crear algunes places més. En tot cas, confiem que els partits polítics, quan vegin l’evolució, adoptin mesures si un jutjat es col·lapsa. En principi, no han sigut cicatrius.

¿Quines altres mesures són necessàries per combatre la violència contra les dones?

Necessitem unitats de valoració forense integrals de suport al jutjat de guàrdia. La violència de gènere té un component molt psicològic que no som capaços de detectar i d’investigar.

¿I d’altres?

Prevenció. L’educació és fonamental. Ens crida l’atenció que veiem joves amb uns comportaments molt masclistes i fins i tot elles accepten que els controlin com vesteixen o els han d’enviar una foto al seu nòvio quan surten al carrer perquè li donin permís amb la vestimenta. Aquí hi ha un gran problema d’educació. Veiem patrons i comportament de les joves sorprenents. Possiblement, la violència física sí que ha pogut baixar, el fet de picar la nòvia, perquè hi ha por, però la violència psicològica i el control, la dominació, es continua reproduint. Hi ha noies que ho accepten sense necessitat d’una violència extrema i sense la dependència econòmica, ni la situació de desigualtat, de les nostres mares quan es casaven.

¿I la violència sexual?

Hi ha noies joves que també pateixen violència sexual dins de la parella. Ens sorprèn que van aguantant i tarden a denunciar-la. Si fossin capaços de detectar la violència s’evitarien molts casos. Quan s’arriba a la justícia ja és tard. I la violència sexual dels menors s’ha disparat.

Notícies relacionades

Els estudiants omplen els carrers de Barcelona per Gaza: "No suportem veure més nens morts al mòbil"

Francisca García, ginecòloga: «la síndrome postavortament és un invent. El 99% no se’n penedeix»

També s’han assignat als jutjats de violència sobre la dona altres delictes, com assetjament amb connotació sexual, matrimonis forçosos i mutilació femenina.

És lògic que ens traspassin aquestes competències perquè és una forma de violència sobre la dona i estan emparades en els mateixos estereotips, valors i creences. L’únic, el tràfic d’éssers humans per a l’explotació sexual sí que poden generar distorsions en la guàrdia. En aquests casos poden demanar entrades i registres, intervencions telefòniques o una mesura de seguiment tecnològic.