La violència vicària inclou com a víctimes els pròxims a la dona

La violència vicària és un fenomen a l’alça. L’any passat van morir nou menors víctimes de la violència de gènere, la xifra més alta de la sèrie històrica, fet que va fer saltar totes les alarmes. I aquest any han mort tres nens més. Per mirar d’aturar aquest problema, el Consell de Ministres va donar llum verda ahir a l’avantprojecte de llei de violència vicària, que defineix i tipifica, per primera vegada a Europa, el delicte de violència vicària, amb penes específiques i mesures civils "reforçades", segons va explicar la ministra d’Igualtat, Ana Redondo. L’objectiu de la nova normativa és visibilitzar, reconèixer, prevenir i sancionar la violència vicària, que l’avantprojecte defineix com "aquella que, amb l’objectiu de causar dolor o patiment a les dones, es pot exercir sobre els fills i filles o persones menors d’edat subjectes a la seva tutela, guarda i custòdia, els ascendents o germans d’aquesta, així com la seva parella o anteriors parelles, tot i que no hi hagi convivència".

S’amplia així l’elenc de víctimes que recull la llei contra la violència de gènere, més enllà de les dones i els seus fills, a altres persones pròximes a la dona, com familiars majors d’edat. "La clau" d’aquest problema estructural és que es causa "dolor o patiment a la dona a través de persones interposades", va destacar Redondo. Aquestes són les principals mesures que inclou la norma, que consta només de set articles i diverses disposicions, i que encara té pendent un llarg recorregut fins a la seva aprovació definitiva:

Nous delictes.

La llei reforma diverses lleis, com el Codi Penal, per tipificar, de manera pionera a Europa, el delicte de violència vicària com una pena autònoma que es podrà acumular a les que s’interposin per l’agressió per si mateixa. Segons va explicar Redondo, la reforma crea, d’una banda, "un tipus de delicte general, en l’àmbit de la violència domèstica", sancionat com un delicte contra la integritat moral, amb una pena de sis mesos a tres anys. I, de l’altra, tipifica "un tipus agreujat, en un context de violència de gènere, amb una pena en el grau superior, d’un any i mig a tres anys". La novetat és que es tipifiqui com a delictes autònoms, perquè hi ha dues lleis autonòmiques, la catalana i l’andalusa, que esmenten ja la violència vicària en les seves normatives sobre violència de gènere, però els especialistes demanaven una reforma penal per poder-ho sancionar adequadament i tenir una definició unívoca.

Difusió.

La norma incorpora, a més, una pena accessòria que consisteix a prohibir la publicació o difusió de missatges, textos, imatges o continguts que tinguin relació directa amb el delicte comès, per evitar la revictimització de la parella o exparella. Es tracta d’evitar la situació a què es va enfrontar Ruth Ortiz quan la seva exparella, José Bretón, que va assassinar els seus fills, Ruth i José, el 2011, va participar en el llibre El odio. La polèmica va provocar que el llibre finalment es retirés.

Visites i custòdies.

L’avantprojecte preveu modificacions en el Codi Civil per reforçar l’obligació que tenen els tribunals, en els processos de guarda i custòdia, que s’escolti els fills i filles, tret de casos excepcionals. La norma no prohibeix mantenir les visites o atorgar la custòdia a un pare sotmès a un procés penal per violència domèstica o de gènere, com demanen molts especialistes, però sí que obliga els jutges a "reforçar la fonamentació", si decideixen mantenir la relació paternofilial. Les dues mesures ja estan recollides en la legislació, però s’incorporen a l’avantprojecte a fi de canviar la dinàmica actual, en què es mantenen les visites en vuit de cada deu casos. "Avui dia preval sempre la relació paternofilial", critica la lletrada Paula Narbona, que no entén que la nova norma continuï permetent al jutge "que faci i desfaci" quant a visites si hi ha "indicis" de violència de gènere.

Formació.

En aquest context, un aspecte que pot ser fonamental, segons les expertes consultades, és que la llei insti el CGPJ a oferir una formació "obligatòria" en violència vicària que, segons la ministra, serà "indispensable" per accedir i promocionar en la carrera judicial i fiscal. "La formació ajudarà que es comprengui, per exemple, una mica més el mal que es fa a una criatura lactant a l’arrencar-la del primer vincle d’afecció, que és la mare, per donar la custòdia compartida" al pare, indica Sonia Vaccaro, la psicòloga forense que va encunyar el terme violència vicària.

Notícies relacionades

Bandes de delinqüents s’instal·len en polígons de localitats petites a prop de Barcelona

Els metges surten al carrer per protestar contra l’estatut marc: «volem treballar, no rebentar»

El risc.

El projecte inclou, expressament, l’exposició de la persona menor d’edat a la violència vicària entre els indicadors per considerar si un menor està en risc, a fi d’activar mecanismes de protecció. Les valoracions de risc són utilitzades a escala policial per portar a terme més o menys seguiments, i a escala judicial, per acordar mesures.