El sistema de protecció falla en un de cada tres feminicidis

En tot cas, la crisi ha despullat les esquerdes en un sistema de protecció pioner que s’ha de reforçar. Segons les últimes dades dels Mossos, una de cada tres dones assassinades ha presentat denúncia i les institucions no han sabut protegir-les. Per això, els especialistes criden a aprofitar la crisi per millorar els dispositius i reforçar el sistema en conjunt, sense perdre de vista la necessitat d’actuar culturalment, ja que la violència de gènere és un problema estructural. El PERIÓDICO ha consultat amb experts com es pot avançar en aquesta lluita, entre ells la fundadora de Dones Jutges, Carla Vallejo; el forense Miguel Lorente; la psicòloga i consultora Alba Alfageme, i l’exdirectora per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat Laia Rosich. També aborda els reptes urgents que cal tractar la consellera d’Igualtat, Eva Menor. Aquestes són les mesures que proposen per desembussar la lluita contra la violència masclista.

Canvis a les polseres.

Tots coincideixen a dir que cal millorar els dispositius telemàtics, ja que les incidències s’han incrementat l’últim any després del canvi d’adjudicatària, tot i que es pot dir que d’incidències n’hi ha hagut des que es va posar en marxa el 2009 un servei que ara protegeix 4.730 dones. Més enllà dels problemes, es tracta d’un instrument "necessari, útil i que permet una adequada protecció", segons la magistrada Vallejo, que tot i així reclama millores com ara que els aparells tinguin més cobertura, precisió i resistència. Alfageme diu que, com que les alarmes "generen ansietat" en les usuàries i, en ocasions, són falses alarmes, s’ha de canviar el protocol perquè els empleats del sistema contactin primer amb l’agressor per aclarir si s’ha transgredit la zona d’exclusió, ha fallat l’aparell o no té bateria.

La petició la secunda Ana Bella, fundadora d’una de les principals associacions de víctimes, que reclama que les alarmes tinguin un volum més discret i ajustat a la gravetat, perquè no interfereixin en la vida laboral i social de les usuàries. Alhora, Rosich explica que a Catalunya amb prou feines s’utilitzen perquè la central és a Madrid i té "poca o nul·la connexió" amb els serveis territorials, un problema que també es podria solucionar.

Sistema judicial: més formació i mitjans.

Hi ha consens en el fet que una altra de les claus és reforçar el sistema judicial, amb diverses mesures. Bella reclama que hi hagi més ordres de protecció i presó preventiva, amb una premissa: "Que es faci cas de les dones". També reclama que les víctimes disposin d’advocat d’ofici des del primer moment. Sobre això, Alfageme apunta que els operadors judicials haurien de rebre formació obligatòria en "l’impacte psicològic que provoca el trauma i com afecta a l’hora de relatar experiències traumàtiques, en la desorganització o en la falta d’un relat mantingut en el temps". Així mateix, demana posar fi a determinats interrogatoris que "busquen la destrucció de la víctima" o a la subjectivitat que permet "que hi hagi discrepàncies entre jutjats", amb algun tipus de supervisió sobre les seves decisions.

Avaluar millor el risc i més recursos.

"El problema que tenim és de mitjans: no pot ser que una dona demani ajuda i entri en una llista d’espera de dos mesos en els serveis d’atenció i que més de la meitat de les ordres de protecció no es concedeixin", denuncia Montserrat Vilà, presidenta de l’associació Hèlia. Bella coincideix en el diagnòstic: "Si els agredits fossin jugadors de futbol, tindrien tots escortes, però per a les dones no hi ha prou inversió: cada policia ha de supervisar entre 50 i 100 dones", assenyala. Mentrestant, Vallejo reclama que s’augmentin els equips multidisciplinaris que hi ha als jutjats, com ara les unitats forenses, però amb personal format en perspectiva de gènere.

Detecció en les consultes.

Fa anys que Lorente, exdelegat del Govern per a la violència de gènere, reclama que s’incrementi la detecció en les consultes, amb els protocols i la formació adequada. "Ara mateix és el més urgent i tindria conseqüències perquè les víctimes recorren un 20% més al metge que no pas les dones no maltractades. Si el 70% de les assassinades no denuncia, la via per arribar a elles és en un dels espais, el sanitari, que més visiten".

Afrontar el negacionisme.

La consellera Eva Menor posa l’accent en el fet que, "en un moment en què creix l’onada reaccionària i negacionista", amb discursos que "no només minimitzen o qüestionen la realitat de la violència sinó que posen en perill els avenços aconseguits i la seguretat de les dones", convé "reforçar el consens social i polític entorn de la defensa dels drets de les dones i blindar les polítiques d’igualtat".

Notícies relacionades

El programa que acompanya persones en etapes inicials de l’Alzheimer a Catalunya: 23 espais per cuidar la memòria i frenar la progressió de la malaltia

El temporal descarrega amb força a Catalunya i el País Valencià i causa inundacions i centenars d’incidències

Educació i canvi cultural.

En darrer lloc, però no per això menys important, toca "transformar les arrels socials i culturals que perpetuen la desigualtat", amb una "resposta col·lectiva", segons assenyala Menor.