Els assajos d’immunoteràpia obren una nova via per frenar l’esclerosi

L’esclerosi múltiple va viure una "revolució" fa 20 anys quan van aparèixer els primers fàrmacs eficaços a l’hora de controlar els brots (que alleugen símptomes com debilitat muscular, falta de sensibilitat o visió i pèrdua d’equilibri). Metges i investigadors coincideixen a dir que aquesta malaltia neurodegenerativa autoimmune crònica (que afecta uns 58.000 espanyols: dones, la majoria) viu nous avenços amb l’impuls del diagnòstic precoç (s’utilitzaran ressonàncies magnètiques fetes a pacients, sense símptomes, que van a l’hospital per altres malalties per detectar si pateixen lesions típiques de les esclerosis) i l’aparició de nous fàrmacs destinats a "frenar" la progressió de la discapacitat. Entre aquests, les immunoteràpies CAR-T, utilitzades sobretot en els càncers hematològics: l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona participa en tres assajos internacionals que pretenen validar-ne l’eficàcia.

"Vivim un moment en què ha canviat el pronòstic de la malaltia de manera molt radical perquè diagnostiquem molt de pressa i precoçment. Tractem els malalts molt abans i els medicaments són de molta més eficàcia. Ara, quan un malalt comença un tractament d’alta eficàcia, ja no té brots. Són persones que, després de practicar-los ressonàncies de control, pràcticament no tenen lesions noves", explica a aquest diari Xavier Montalban, cap de neurologia del Vall d’Hebron. La capital catalana acull fins demà l’ECTRIMS Annual Congress, reunió internacional dedicada a la investigació i al tractament de l’esclerosi múltiple i que comptarà amb 9.000 professionals de més de cent països.

Com adverteix Montalban, però, encara hi ha un "percentatge de pacients", al voltant d’un 20% o un 30%, que, malgrat aquests nous fàrmacs, experimenten una "progressió de la malaltia". "Aquest és el nostre forat. I la investigació actualment s’adreça a tapar-lo", explica Montalban. Aquest neuròleg destaca que hi ha un fàrmac (un inhibidor de BTK, el tolebrutinib, de Sanofi) que està pendent d’aprovació per part de l’FDA (l’agència sanitària reguladora dels EUA) i que ha mostrat eficàcia per frenar la progressió de la malaltia.

Salt a tumors sòlids

Actualment, en aquests pacients també es proven les teràpies CAR-T: el Vall d’Hebron participa en tres assajos internacionals que pretenen validar-ne l’eficàcia i als quals aquest hospital ha aportat dos pacients. Les CAR-T són immunoteràpies que s’utilitzen, de manera exitosa, en càncers hematològics. Recentment, ja s’ha fet el salt a tumors sòlids i a altres malalties autoimmunes com, per exemple, el lupus. "Encara és ben aviat per parlar d’eficàcia de les CAR-T en l’esclerosi múltiple. De moment portem dos pacients tractats de setze en total i no hi hem vist toxicitat", diu Montalban. "Creiem que podrien ser útils per frenar la progressió de la malaltia", afegeix.

Paral·lelament als tractaments que es duguin a terme, l’esclerosi múltiple ha viscut un impuls pel que fa al diagnòstic precoç. Un article recent de la revista The Lancet Neurology ha canviat els criteris diagnòstics i ara s’utilitzaran ressonàncies magnètiques de persones que, sense cap mena de símptoma d’esclerosi, es presentin a l’hospital per altres motius.

"Per exemple, hi ha persones que arriben a l’hospital perquè els ha fet una ressonància per una migranya o un accident de trànsit. En aquestes ressonàncies es pot veure si tenen lesions típiques d’esclerosi múltiple, encara que no presentin símptomes. Ara s’utilitzaran aquestes proves per veure si tenen la malaltia. No serà indicat fer ressonàncies de manera indiscriminada", apunta José Manuel García Domínguez, neuròleg en la unitat de malalties desmielinitzants de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid).

Gràcies a aquest nou criteri, es podran diagnosticar de manera precoç persones sense símptomes. Fins ara, una persona acudia al metge per símptomes com la pèrdua de força i llavors se li detectava la malaltia. En l’última dècada, la prevalença de la malaltia ha augmentat un 30% a escala global, però els metges no saben si és perquè realment n’augmenta la incidència o si és perquè es fan més diagnòstics i més ben fets.

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune del sistema nerviós central. Afecta la medul·la espinal i el cervell. Causa dos tipus de problemes, principalment. El primer, que no és tan greu, són brots (símptomes com ara debilitat muscular o falta de sensibilitat o visió) que duren més de 24 hores i evolucionen fins a desaparèixer parcialment o totalment. El segon, la progressió: la persona veu com empitjoren funcions com l’equilibri. "Això és més difícil de detectar", indica el neuròleg.

Tot i que no té cura, els tractaments aconsegueixen modificar la malaltia i bloquejar els atacs del sistema immune. "Avui dia busquem fàrmacs que afectin la progressió. Hem après que tractar de manera precoç és el que prevé més bé el desenvolupament de problemes. En el futur, cada persona requerirà un fàrmac diferent. Ara mateix tenim gairebé 20 tractaments disponibles", assenyala García Domínguez.

Dels brots a la discapacitat

"Hem tingut grans avenços pel que fa al tractament de les esclerosis múltiples durant els últims 30 anys. Cada grup de medicaments nou que arriba ens ensenya alguna cosa nova de la malaltia i també en millora alguna cosa", explica el doctor Luis Felipe Orozco, director mèdic global de neurologia de la firma farmacèutica Sanofi.

Notícies relacionades

Maria Branyas mantenia "la microbiota d’una adolescent"

"El dispositiu et protegeix"

Coincideix amb els seus col·legues que l’avenç més important dels últims anys ha sigut el control de les recaigudes. "La història de la investigació va estar molt enfocada en el tractament de les recaigudes. Ara, però, hem començat a veure el procés de progressió lenta de la malaltia, que comporta que la persona acumuli discapacitat", destaca Orozco. Per a ell, aquest és un nou "canvi de paradigma" en l’esclerosi. "L’objectiu és desenvolupar medicaments per aconseguir que la malaltia progressi més lentament", apunta. En això se centra ara mateix la ciència.

El futur, assenyala, és "arreglar el mal causat per la malaltia". "Veure quin tant per cent d’aquest mal es pot capgirar".