"El dispositiu et protegeix"

"Que de vegades no hi hagi cobertura en un mòbil és comprensible, però que falli el dispositiu que protegeix la teva vida, no. Et genera por, ansietat, angoixa i et fa reviure els pitjors moments. Viure amb una polsera que xiula cada vegada que la persona que t’ha agredit se suposa que s’ha atansat, però també quan manipula l’aparell o el deixa sense bateria, et genera un estrès i una por constant". Aquestes són algunes de les reflexions de les víctimes l’exparella de les quals està controlada amb un dispositiu de control telemàtic i que han arribat a la Fundació Ana Bella.

La seva fundadora posa veu a la situació que viuen les usuàries del sistema, que segueixen la polèmica que s’ha desencadenat al voltant de les polseres, tot i que són reticents a explicar la seva situació en primera persona perquè tenen por de la reacció del seu maltractador i, a més, moltes tampoc no volen que el seu entorn sàpiga pel que estan passant.

Bella fa de portaveu i remarca que les queixes sobre les fallades dels dispositius "no són d’ara", sinó des que es van implantar, el 2009, però que l’últim any s’han incrementat, coincidint amb el canvi de l’empresa adjudicatària. Bella, al capdavant d’una de les principals associacions de víctimes, assegura que les polseres són "eficaces" i salven vides, però cal "invertir més" i fer alguns canvis per millorar un sistema que "falla sovint, no puntualment".

Bella posa exemples, com una dona a Mairena del Aljarafe (Sevilla) que fa uns anys va haver de tornar el dispositiu perquè al seu municipi no hi havia cobertura. També és freqüent que l’aparell "xiuli" tot i que el maltractador no hagi transgredit la zona d’exclusió. I, a més de sonar una forta alarma, que pot agafar-te a la feina o en una botiga, et truca la policia a la mínima per comprovar què ha passat, per la qual cosa les víctimes amb dispositiu viuen "amb ansietat, por i angoixa".

Segons Igualtat, el sistema s’ha dissenyat amb un excés de zel, i és preferible que ocasionalment generi falses alarmes abans que no alerti quan el perill és real. Però Bella també ha tingut coneixement d’una víctima "que va haver de dir tres vegades a la policia perquè va veure el seu agressor i els agents li deien que, segons el dispositiu de seguiment, estava molt lluny". "Es creia més a l’aparell que a la dona", denuncia.

Notícies relacionades

Maria Branyas mantenia "la microbiota d’una adolescent"

Els assajos d’immunoteràpia obren una nova via per frenar l’esclerosi

La zona d’exclusió

El més freqüent, continua, és que els aparells es quedin sense bateria, perquè els maltractadors no "els posen a carregar a propòsit", o que els utilitzin per entrar de tant en tant a la zona d’exclusió i continuar acovardint les seves exparelles. "Ens va trucar una dona, de matinada, plorant: la policia l’havia contactat perquè el seu agressor havia sortit de presó i portaven 48 hores sense localitzar-lo. S’havia quedat sense bateria i li van dir que si el veia, que els avisés. La dona tenia una por tremenda", relata.