El secret de la supercentenària Maria Branyas: «Tenia la microbiota d’una adolescent i el seu rellotge biològic marcava 23 anys menys»

La investigació, liderada pel grup d’Epigenètica del Càncer de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i la Universitat de Barcelona, es publica aquest dimecres a ‘Cell Reports Medicine’ i, per primera vegada, presenta una «anàlisi integral» del genoma, transcriptoma, metaboloma, proteoma, microbioma i epigenoma d’aquesta dona supercentenària. «Quan vam mirar les seves anàlisis de sang vam veure que eren perfectes. Tot això ens mostra que no hi ha un sol factor determinant per envellir saludablement, sinó que es tracta més aviat d’una suma de petites peces que encaixen entre si», explica l’investigador a EL PERIÓDICO.

Rellotge biològic descompassat

Les anàlisis revelen que Maria Branyas tenia uns telòmers molt curts. Aquest element, que es troba a l’extrem dels cromosomes, s’acostuma a definir com un «cronòmetre cel·lular» que marca l’envelliment i les condicions de fragilitat. En aquest cas, aquesta característica coincidia amb un «escut biològic» de variants genètiques associades a menor risc cardiovascular, bona cognició i absència de diabetis. Per això, a la pràctica, «el seu rellotge epigenètic indicava que era 23 anys més jove del que marcava la seva edat real. «Les seves cèl·lules es comportaven com si tingués uns 95 anys», revela l’estudi.

Una altra de les característiques que més criden l’atenció és que, segons indica aquest treball, Maria Branyas tenia un «metabolisme eficient», amb «un perfil lipídic excepcional, amb nivells baixos de greixos dolents i sense gairebé marcadors d’inflamació», una cosa clau en la prevenció del càncer i la diabetis». També es va observar que aquesta dona tenia un «sistema immune afinat» que, fins i tot passats els 100 anys, era capaç de «reconèixer patògens externs i de no atacar les seves pròpies cèl·lules, cosa que va evitar malalties autoimmunes».

Un iogurt diari i una microbiota saludable

En les seves entrevistes, Maria Branyas presumia que el seu secret per envellir amb bona salut era moderació en la dieta, zero tabac i alcohol i, sobretot, un consum fidel de iogurt. Les anàlisis confirmen que aquesta supercentenària, malgrat la seva edat, tenia el «microbioma d’una adolescent». Els estudis confirmen que la seva flora intestinal estava enriquida amb bifidobacteris i altres microorganismes beneficiosos que solen abundar en persones joves. «Creiem que el seu hàbit de prendre un iogurt al dia va contribuir a aquest perfil antiinflamatori», apunta Esteller.

Notícies relacionades

Milers de professors i famílies surten al carrer a Barcelona "per dir prou"

Mario Belda, psicòleg i enginyer informàtic: "Si al teu fill li detecten altes capacitats, alia’t amb el professor"

Els científics també van trobar que en el genoma d'aquesta supercentenària hi havia un conjunt de mutacions que, en altres circumstàncies, s’associen amb l’aparició de leucèmia, però que, en el seu cas, mai van arribar a causar la malaltia. «Això reforça la idea que els mecanismes de protecció són tan importants com els factors de risc», afegeix Esteller, recordant que els hàbits de vida saludable són clau per esquivar l’aparició de certes malalties.

La història de Maria Branyas, així com la troballa de totes les característiques que la van fer superar la barrera dels 100 anys amb bona salut, obre un nou focus de recerca i d’esperança per a un envelliment sa. «Per primera vegada podem pensar en fàrmacs que no estiguin dirigits a tractar una malaltia concreta, sinó als processos que vinculen envelliment i malaltia. Això podria endarrerir l’aparició de patologies i allargar els anys de bona salut», afirma Esteller, mentre recorda, orgullós, que «la Maria va demanar ser estudiada per ajudar els altres i… així s’ha fet».